Josep Fornés

La figura i l’obra de Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona 5 de maig de 1952) té els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la Catalunya del seu temps. A l’edat de vint anys se’n va a viure a Barcelona on col•labora a El Poble Català i a d’altres publicacions. Des de 1904 en què es representaren les primeres obres, la seva literatura s’emmarca en la transició entre el modernisme i el noucentisme. Vinyes fou un lliurepensador d’esquerres, dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. Vinyes, disgustat amb l’ambient cultural que l’envolta, emigra a Colòmbia el 1913 i s’instal•la a Barranquilla el 1914 on, fins al 1925, influeix en la vida cultural de la ciutat. Impulsa la revista Voces de Barranquilla (1917-1920) que esdevé el principal altaveu de l’avantguarda literària hispanoamericana. A Barranquilla, la ciudad de libres, Ramon Vinyes obre una llibreria "R Viñas & Co.",amb un altre

La primavera astronòmica comença amb l’equinocci el 21 de març en el nostre hemisferi Nord, i acaba amb el solstici d'estiu el 21 de juny. En l'hemisferi Sud va del 21 de desembre al 22 de setembre. Hi ha raons neurofisiológiques que poden explicar el canvi en l’estat d’ànim de la gent en el temps en que el dia s’allarga. El diencèfal és la part del cervell on són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, el subtálem i els ganglis basals. Està separat dels tàlems òptics pel solc hipotalàmic. És el regulador de moltes funcions de la vida vegetativa i de les seves relacions amb les activitats vitals. Existeix, entre d’altres, una influència dels nuclis hipotalàmics sobre les funcions sexuals, i les reaccions emotives i psíquiques. Els tàlems òptics són dos grans formacions ovoides de substància grisa -no cobertes de mielina- situades en l’encèfal. El tàlem és el principal centre de relació entre la medul•la i el cervell, en ell acaben totes les vies sensitives importants i amb la seva

Sant Josep és la porta de la Primavera que, de foguera a foguera, arriba fins a la Nit de sant Joan. Avui us presento una menja típica de les llicències quaresmals que permetien menjar ous: la crema de sant Josep. Ingredients: - 1 litre de llet sencera de vaca - 200 cl. de nata líquida - 8 ous de gallina frescos - 8 cullerades de sucre blanc - La pell d'una llimona - Un branquilló de canyella - Midó o un altre espessant preparat al gust i art de cadascú Procediment: Es separa un got de llet. Es separen els rovells dels vuit ous. Es posen en una olleta a bullir al foc la resta de la llet, la nata, els rovells deixatats, la pell de la llimona, la branqueta de canyella i el sucre. En el got de llet que haurem separat hi posem el midó o espessant i ho remenem bé fins que no hi hagi grumolls. Un cop bull la mescla de l'olleta, abaixem el foc i hi afegim la llet amb el midó bo i remenant a poc a poc i sense parar amb una cullera de fusta. Quan la crema ha espessit l'a

En temps de Carnaval i de Quaresma, una amanida pròpia de les comarques del Garraf i del Penedès que pot integrar la mar salada i la muntanya que ja anuncia les acaballes de l'hivern: el Xató. De passada una recepta fenícia mil·lenària a Catalunya: les anxoves i una saladura mediterrània típica de Ctera i del País Valencià: el "polp" Ingredients: - Escarola - Bacallà esqueixat - Sorra de tonyina en salmorra - Anxoves - Olives mortes - Salsa d'ametlles (romesco) Procediment: En una palangana gran es talla, petita i amb tisores, neta i eixuta, la part més blanca de l'escarola. S'hi barreja bé la salsa d'ametlles o romesco de manera que les fulles de l'escarola quedin ben "pringades" de la salsa. S'hi afegeixen el bacallà esqueixat, les anxoves i la sorra de la tonyina tot dessalat prèviament en aigua. També s'hi posen les olives mortes. Es presenta el Xató resultant en una plàtera gran a taula. S'acompanya el xató de

El Carnaval de Barranquilla és la fusió d'una triple herència (europea, africana i americana) en les quals les festivitats portades pels invasors espanyols, originades en arcaics ritus pre-cristians del Vell Món, es van combinar amb cerimonials indígenes i ritus seculars africans. L'encreuament entre indígenes, africans i europeus va donar com resultat la pluriètnia i per tant la seva lògica derivació multicultural que es manifesta amb esplendor en el Carnaval de Barranquilla.

Parlar dels origens del Carnaval no és parlar només de festa, és parlar de religió. La seva dimensió i presència en llocs distants del planeta, com també la seva relació amb altres festes de l’hivern, ha portat els estudiosos de la mitologia popular a situar el seu origen en un temps molt remot. Segons aquestes teories les històries sagrades de l’antigor, les contalles de les gestes dels déus dels pobles vençuts passarien a formar part de la temàtica oculta de contes i llegendes, i es farien presents a les festes que tot poble recrea com a expressió simbòlica de la seva memòria col•lectiva. Els déus del poble vençut solen ser oficialment dimonis pels qui detenten el poder de nova planta. Així és com les exterioritzacions de la religió vençuda han estat reprimides amb la màxima cueldat al llarg de la història, i només han estat permeses les adaptacions edulcorades que la religió dels vencedors hagi pogut autoritzar. Febrer és el mes central del Carnaval, i la festa coinci

Avui Dijous Gras comença el Carnaval i les pastisseries són plenes de coques de llardons. Aquí en va una recepta casolana i fàcil: Ingredients: - 1 làmina de pasta pasta de full (es pot trobar ja preparada a la botiga) - 50 gr. de pinyons - 50 gr. de sucre blanc - 50 gr. de llardons o morro de porc fregit Preparació: Un cop descongelada la massa s'estén damunt del marbre amb un corró tirant-hi farina per a que no s'enganxi. Es trituren bé els llardons fins a fer-ne una pols fina. S'hi posen els llardons triturats damunt la massa i es plega amunt i avall fins a tapar els llardons. Es treballa amb el corró. Es posa la massa estesa damunt la plata del forn, s'hi fan uns petits talls pel volt de la coca i s'omple de sucre i pinyons pel damunt. S'enforna fins que puja el full i es doren el sucre i els pinyons. La coca es pot acompanyar amb una bona malvasia de l'Hospital de Sitges.

Segons Joan Coromines la paraula escabetx vindria directament del mot arabopersa sikbaj, que vol dir "estofat de vinagre". Als Països Catalans n'hi ha diverses varietats: d'aviram de caça, com la perdiu, la guatlla la llebre o el conill boscà, o de peix. Avui us el proposo d'un peix que es troba fàcilment al mercat i que encara es pesca salvatge: el verat. Ingredients: - 5 verats grans - Farina - Oli d'oliva verge extra - Vinagre de vi - Aigua - 2 fulles de llorer - Orenga - 6 grans d'all - Sal de mar - Nyora o pebre vermell dolç Preparació: Netejem els sis verats ben frescos: treiem el cap, la cua i la tripa cuidant de deixar intactes els ous o els lletons si els tinguéssin. Enfarinem, salem i fregim el peix en una paella amb l'oli calent. Tirem els alls pelats i tallats pel mig, el llorer i l'orenga. Un cop tot ben fregit, sense que els alls es cremin, s'hi posa el pebre vermell o les nyores, que tampoc s'han de cremar,

On May 31, 2008, and for nine days, an expedition of The Ethnological Museum of Barcelona, it travels to Síria to present conferences, exhibitions and demonstrations of ethnological patrimony. Several affiliations of Barcelona dedicated to the study and the diffusion of this patrimony accompany the Museum in this project that presents in Síria the most genuine of the traditional culture of our country: the holiday. A group of 25 experts in folklore, organizers of traditional festivals of Barcelona, anthropologists, narrates of histories, dancers, musicians, choreographers, carriers of giant and bigheaded, move there to share the proper culture with the people of Damascus, Tartous and Lattakia. Our intention is to establish the dialogue between our cultures, following the steps that 200 years ago there should initiate the Catalan traveler Domingo Badía Leblich, Alí Bei.

Per la nit de Sant Antoni a Sa Pobla (Pla de Mallorca)és tradició fer aquesta exquisida panada gran que anomenam espinagada. Ingredients del farcit: - 2 manats d'espinacs frescos - 1 manat de ceba tenra (tendra) - 1 anguila no gaire gruixada (grossa) - 200 gr. de grans de pèsols frescos - 1 culleradeta de pols de prebe bo (negre) - 1 culleradeta de pols de prebe vermell covent (picant) - 2 grans d'all tenres - Un bon raig d'oli d'oliva - Una culleradeta de sal de mar Ingredients de la massa: - 50 gr. de saïm de porc (llard) - 50 cl. d'oli d'oliva verge d'olives morisques (arbequines) - 700 gr. de flor de farina de blat - 50 cl. de llet de vaca - 1 culleradeta de sal de mar Procediment: Damunt del marbre es prepara la massa fent un volcà amb la farina, bo i mesclant l'oli, la llet, la sal i el saïm tebi. S'ha de treballar una estona. S'estén ben fina la massa de la panada i es farceix amb les verdures crues tallades ben fine