Identitat

Jo m'he banyat al safareig de ma casa

i he fet joguines amb sabó i amb blauet.

Jo he fet volcans de paper de diari,

amb salnitre i sofre i pols de carbonet.


Jo he alçat els peus per a créixer depressa,

per a guixar una altra ratlla, ben dret.

He compartit sempre plors i rialles,

i un raig de sol entre envans i parets.


Jo he imaginat, entremig de baranes,

xisclar les vies, xiular l'esmolet,

quan el tramvia pujava depressa,

i tot passava a poc a poquet.


Jo m'he criat al replà de l'escala,

entrant a cals veïns a pleret,

i he assaborit, amb les nenes gitanes,

berenars de festa i xocolate desfet.


Sóc un bocí de la gent que fa feina,

del qui somia en la festa despert.

No m'enamoren ni gales ni ufanes,

m'abelleix més ser pla que bafaner.


Jo faig l'ullet a les causes dels lliures,

i no vull guies, rectors ni cabdills.

Em sé només com un aire que gosa

volar amb el vent quan s'acosta el perill.


Sé que sóc gent, per això em sé persona

quan faig camí amb algú diferent.

Jo he compartit sempre plors i rialles,

i un raig de sol entre envans i parets.


Josep Fornés. "Identitat"

Maig 2024

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema de Tots Sants

Carme