Josep Fornés

BAN Quan s’acosta el mes d’agost, quan la llum no dura massa, hi ha un trocet de món a on embellim carrers i places. Si fa fresca a hora baixa anirà en Joan desvetllant un secret tot fet de caixes, de filferro i paperam. Al balcó del senyor Pere hi ha penjat un elefant, i entremig d’un món de mones, un ninot el va empaitant. A l’entrada del carrer, entre el forn i el bar d’en Cisco, hi ha festaires a recer, quatre gotes mal comptades. El vent bufa de tronada, Collserola es veu tapat, Gràcia és tota endiumenjada i a la plaça hi ha envelat! A la porta, amb lletres grosses, un bàndol hi ha penjat que te diu, entre altres coses, quarts i hores ben tocats: “Avui ball fins a les dues, que demà toca pencar, que els dies abans de festa fins a quarts de quatre es pot rondar. No donem feina al brossaire, que no calgui netejar, que només sentim la flaire del perfum de festejar Contra el foc diabolical fora robes delicades, cal vestir cotó, com cal, vade retro sucarrades! I aquell...

Les festes són moments forts en el calendari que marquen la diferència entre allò que és ordinari d’allò que és extraordinari. Ja a principis del segle passat, Arnold Van Gennep, un dels més eminents estudiosos d’aquestes qüestions a França, va entendre els rituals de pas com a celebracions de trànsit dels estadis en la vida dels humans. Més endavant l’antropòleg anglès Edmund Leach veia en les festes el trànsit de l’ordre profà a l’ordre sagrat. Les festes expressen el pas del temps en la vida de les col·lectivitats humanes, reforcen el sentit de la vida en comunitat, relliguen el passat i el present, trenquen momentàniament la quotidianitat i la rutina, i transformen allò que, bo o dolent, és habitual. La festa té a més a més un contingut simbòlic que sol ser reiteratiu i que amb el temps esdevé tradició. Com que els humans sóm animals simbòlics, la festa afecta el nostre comportament social. Aquest contingut psíquic i emotiu reforça el valor transformador de la festa, perq...