Josep Fornés

Participating, feeling part of the community, can be complex in an urban society. The fiesta is a good instrument for voluntary identification, freely feeling part of the community. Rituals express sentiments that are invisible in everyday life as a result of the behaviour imposed by social norms. Phrases like this are often used to express some of the added values that we feel in the fiesta, though many researchers have pointed this out before us. Edmund Leach considered that rituals could be understood as the representation of the dramas of a society, expressing its conflicts at the same time as covering them up. Claude Lévi-Strauss and especially Victor Turner were fascinated by the individual emotions that surface in ritual celebrations, clearly showing the communitas, the utopian idea of paradise, of a ideal threshold situation showing the creative force of the ritual process and in which there is a idealised social relationship that is apparently based on equality and solidarit

Western urban cultures are characterized by their festival engineering, typical of our cultural industry, and by the intervention from Administrations or NGOs in the creation of celebrations wherever and whenever there is none. Such fact has propitiated a comparison between what some call "authentic" celebrations and "designed" festivals, although what would expected is to distinguish those celebrations that actually take place from those that do not. A celebration, after all, is an event around which people congregate and nothing more. In any case, the theoretical distinction between "celebration practices" and "festival engineering" shall be of use. The first refers to those events which make people celebrate spontaneously; and the second defines all the public events that have been deliberately designed, no matter by whom. Tradition: divine and profane Festivities are, among other things, ceremonies. They hold large series of profane and

Quan arriba el març, hi ha un dia en que la ciutat es desperta somniant . Vet aquí com començava la salutació d’un programa de la festa de Sant Medir a la Gràcia de finals dels noranta, que jo mateix vaig escriure amb qualsevol dels pseudònims habituals. La mateixa salutació acabava dient: La classe es fa avui al carrer i la senyoreta sembla més jove que mai. I una alenada d’aire fresc rep la primavera a peu de carrer. Sant Medir és una festa que se celebra des del 1830 quan el fred de l’hivern té compassió de les violetes boscanes de Collserola, quan el temps convida les mestres a treure els escolars al carrer a collir caramels i quan, de prop o de lluny, encara ressona el soroll dels saraus de Carnaval. Una desfilada matinal pels carrers de l’antiga Vila de Gràcia concentra cada tres de març ara com abans les colles de romeus d’arreu dels antics municipis del Pla de Barcelona anexats a finals del segle XIX a la ciutat moderna. Aquestes colles s’agrupen en una superestructura org

El 17 d’octubre de l’any 2003 la UNESCO proclamava solemnement la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. El mateix any declarava Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el Carnaval de Barranquilla i la festa de la Patum de Berga. La Convenció de la UNESCO considera “la importància que té el patrimoni cultural inmaterial, gresol de diversitat cultural i garantia del desenvolupament sostenible.” Reconeix també que “els procesos de mundialització i de transformació social d’una banda creen les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats però d’altra banda també comporten, com els fenomens d’intolerància, un greu risc de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural inmaterial, degut en particular a la manca de recursos per a la seva salvaguarda.” Cal destacar el fet que aquest organisme de les Nacions Unides es fixés en dos exemples de patrimoni etnològic intangible on el protagonisme és de la gent, de persones