Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

Ramon Vinyes, l’erudit lliurepensador català de Barranquilla

Imatge
La figura i l’obra de Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona 5 de maig de 1952) té els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la Catalunya del seu temps. A l’edat de vint anys se’n va a viure a Barcelona on col•labora a El Poble Català i a d’altres publicacions. Des de 1904 en què es representaren les primeres obres, la seva literatura s’emmarca en la transició entre el modernisme i el noucentisme. Vinyes fou un lliurepensador d’esquerres, dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. Vinyes, disgustat amb l’ambient cultural que l’envolta, emigra a Colòmbia el 1913 i s’instal•la a Barranquilla el 1914 on, fins al 1925, influeix en la vida cultural de la ciutat. Impulsa la revista Voces de Barranquilla (1917-1920) que esdevé el principal altaveu de l’avantguarda literària hispanoamericana. A Barranquilla, la ciudad de libres, Ramon Vinyes obre una llibreria "R Viñas & Co.",amb un altre

La primavera la gent altera

Imatge
La primavera astronòmica comença amb l’equinocci el 21 de març en el nostre hemisferi Nord, i acaba amb el solstici d'estiu el 21 de juny. En l'hemisferi Sud va del 21 de desembre al 22 de setembre. Hi ha raons neurofisiológiques que poden explicar el canvi en l’estat d’ànim de la gent en el temps en que el dia s’allarga. El diencèfal és la part del cervell on són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, el subtálem i els ganglis basals. Està separat dels tàlems òptics pel solc hipotalàmic. És el regulador de moltes funcions de la vida vegetativa i de les seves relacions amb les activitats vitals. Existeix, entre d’altres, una influència dels nuclis hipotalàmics sobre les funcions sexuals, i les reaccions emotives i psíquiques. Els tàlems òptics són dos grans formacions ovoides de substància grisa -no cobertes de mielina- situades en l’encèfal. El tàlem és el principal centre de relació entre la medul•la i el cervell, en ell acaben totes les vies sensitives importants i amb la seva

La recepta: Crema de sant Josep

Imatge
Sant Josep és la porta de la Primavera que, de foguera a foguera, arriba fins a la Nit de sant Joan. Avui us presento una menja típica de les llicències quaresmals que permetien menjar ous: la crema de sant Josep. Ingredients: - 1 litre de llet sencera de vaca - 200 cl. de nata líquida - 8 ous de gallina frescos - 8 cullerades de sucre blanc - La pell d'una llimona - Un branquilló de canyella - Midó o un altre espessant preparat al gust i art de cadascú Procediment: Es separa un got de llet. Es separen els rovells dels vuit ous. Es posen en una olleta a bullir al foc la resta de la llet, la nata, els rovells deixatats, la pell de la llimona, la branqueta de canyella i el sucre. En el got de llet que haurem separat hi posem el midó o espessant i ho remenem bé fins que no hi hagi grumolls. Un cop bull la mescla de l'olleta, abaixem el foc i hi afegim la llet amb el midó bo i remenant a poc a poc i sense parar amb una cullera de fusta. Quan la crema ha espessit l'a

La recepta: El xató, les anxoves i altres saladures

Imatge
En temps de Carnaval i de Quaresma, una amanida pròpia de les comarques del Garraf i del Penedès que pot integrar la mar salada i la muntanya que ja anuncia les acaballes de l'hivern: el Xató. De passada una recepta fenícia mil·lenària a Catalunya: les anxoves i una saladura mediterrània típica de Ctera i del País Valencià: el "polp" Ingredients: - Escarola - Bacallà esqueixat - Sorra de tonyina en salmorra - Anxoves - Olives mortes - Salsa d'ametlles (romesco) Procediment: En una palangana gran es talla, petita i amb tisores, neta i eixuta, la part més blanca de l'escarola. S'hi barreja bé la salsa d'ametlles o romesco de manera que les fulles de l'escarola quedin ben "pringades" de la salsa. S'hi afegeixen el bacallà esqueixat, les anxoves i la sorra de la tonyina tot dessalat prèviament en aigua. També s'hi posen les olives mortes. Es presenta el Xató resultant en una plàtera gran a taula. S'acompanya el xató de