Josep Fornés

Abril A l'ampit de ma finestra ha piulat un tallarol, ha aixecat amunt sa testa i després ha alçat el vol El seu cant ha fet la festa de pinsans i abellerols, de moixons i caderneres, dels falciots i els oriols Mes ai! ara a dins de casa, com que no convé sortir, sento més que mai com passa el millor temps, i és aqui! Llum d'abril del bon Sant Jordi, que les roses fas florir, digues al solet que miri una estona cap a mi Josep Fornés, 23 d'abril de 2020

Rams ! Primavera, ja has florit? quan ho facis, fes un crit. Fes venir les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol se'n vagi al llit. I que xisclin les falcilles, que amb son vol retallin l'aire anunciant que ja ets aquí. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits. Jo aquest any no he pas eixit, més per seny que per delit, que plantem cara amb empenta a una pesta molt dolenta que ens tenalla dia i nit.  Gent a casa, gent al llit, mans que piquen a les vuit. Són l'ofrena a les valentes que fan feina a les palpentes amb la ciència dels ardits.  Cel d'atzur, net i polit, ple d'estrelles en la nit, amoretes que algun dia somniarem quan bufi l'aire, son alè ens farà profit. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits! Tornaran les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol hagi sortit! ...

A l'ampit de ma finestra  ha piulat un tallarol,  ha aixecat amunt sa testa  i després ha alçat el vol  El seu cant ha fet la festa  de pinsans i abellerols,  de moixons i caderneres,  dels falciots i els oriols  Mes ai! ara a dins de casa,  com que no convé sortir,  sento més que mai com passa  el millor temps, i és aqui!  Llum d'abril del bon Sant Jordi,  que les roses fas florir,  digues al solet que miri  una estona cap a mi Josep Fornés, abril de 2020

Primavera, ja has florit? quan ho facis, fes un crit. Fes venir les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol se'n vagi al llit. I que xisclin les falcilles, que amb son vol retallin l'aire anunciant que ja ets aquí. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits. Jo aquest any no he pas eixit, més per seny que per delit, que plantem cara amb empenta a una pesta molt dolenta que ens tenalla dia i nit. Gent a casa, gent al llit, mans que piquen a les vuit. Són l'ofrena a les valentes que fan feina a les palpentes amb la ciència dels ardits. Cel d'atzur, net i polit, ple d'estrelles en la nit, amoretes que algun dia somniarem quan bufi l'aire, son alè ens farà profit. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits! Tornaran les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol hagi sortit! Josep Fornés, diumenge de Rams de 2020

L'aire escriu entre les fulles poesies de colors. Diu que ja no falta gaire perquè acabi la tardor. Branques nues anuncien que ja ve l'hivern gelat, quan l'alosa ja no canta i el pit-roig segueix alçat. Però una nit imaginada, quan el vent resti silent, els ocells faran cantada al voltant del Naixement. S'arrup la padrina, tremolen els nens, el gat es pentina, s'acaba l'Advent. Fosca nit als Lledoners, sense Lluna sobirana que il•lumini els presoners amb sa llumeta argentada Negra nit al Mas d'Enric. Freda nit, però estrellada, que a la Carme fa un pessic en sa careta rosada. Bona nit, Puig de les Basses, i per a tu també, Dolors. Que aviat sigueu a casa qui patiu la repressió. A dins de la cel•la de freda presó, el gall mai no canta ni caga el Tió. Que el Nadal per tot escampi un cel lliure i estelat, on no hi ha presons ni exilis, només Pau i Llibertat. Josep Fornés Nadal 2019

En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra. I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats. Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri. Aquella cassola coneixia bé de què anava tot plegat: Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada. La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes! Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties. Per ser còmplices en la revolta Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència Per saber que no estem sols Per sentir-nos dignes Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem. El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar. No hi erem tots, però picavem fort. Entre totes les mirades vaig veure la del Pere Anava ...

Eulàlia, la ben parlada, va viure en un temps mític, en una Hispània llegendària governada per Dioclecià, un perseguidor de cristians que enviava soldats a detenir la gent per les seves idees. Eulàlia, la captiva, va ser empresonada per la seva ideologia i les seves creences. Eulàlia, la màrtir, va morir tretze vegades, tantes com anys tenia. Eulàlia, la persistent, mai no va renegar de les seves idees, tot i que els jutges que la jutjaven hi van insistir amb tretze turments, tretze. La jove Eulàlia va ser l'admiració de la seva gent, de la gent que hi creia, de bisbes, de monjes i de capellans, però sobretot de la gent de la seva ciutat. La blanca Eulàlia cuidava tretze oques, tan blanques com la seva puresa, tretze. Eulàlia, la prodigiosa, va fer dels xiprers palmeres al Desert de Sarrià, perquè era amiga dels àngels. Eulàlia, l'angelical, que en la processò del seu enterrament va fer aturar l'arca, perquè volia entrar sencera a Barcelona, fins que un àngel, baixat del c...

Pere nostre que corres per les Tàpies del cel fes que mai no ens falti gató, ensaïmada amb carabassa i mel, Llangonissa coenta, bisbe i poltruc, pa amb oli i formatge, i un vi collonut Que sigui Garnatxa del bon Priorat o un Manto ben negre de Binissalem. Que hi hagi un rosari de botifarrons, robiols i panades, i així berenarem. I palo i cassalla i herbes del camp, ben dolces, ben seques i en copes ben grans. I amo Pere, per naltros escampa salut i pels de "a por ellos" la ronya al canut. Parla amb Sant Antoni si el trobes pel cel, que té bona manya pels mals de la pell. Si veus Margalida, que espanta els dragons, demana un antídot contra repressions. Parla amb Santa Rita, que salva el més crític, perquè ens alliberi els presos polítics. I posa't la gorra que a dalt fa xaloc i compra't bufanda que aquí anem de groc. Agafa la moto i empaita el Ponent i així a l'hora baixa per sempre et veurem. Amén!

Quan la flor de la ginesta ha pintat de groc els camps, és que torna el temps de festa quan desperten els gegants. Enramades, serpentines, paperets de tots colors, ous que ballen i cireres i carrers tots plens de flors. Al tardet, amb la gentada, he sentit l'alè del temps, i una olor de flor marcida entre els pètals dels clavells.   Josep Fornés      

Surt al carrer per escampar la boira ara que ja no brillen els llums del Nadal Fes sentir la veu dels qui mai criden i canta amb la tendresa dels mots compartits Ben innocent, desafia la foscor de la gent superba i penja una llufa a sa ufana vanitat Fes-te gent i somia pels qui han desaprès de somiar. Riu a cor què vols i crida per la teva Llibertat. Josep Fornés

Vam sortir al carrer. En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra. I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats. Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri. Aquella cassolala coneixia bé de què anava tot plegat: Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada. La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes! Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties. Per ser còmplices en la revolta Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència Per saber que no estem sols Per sentir-nos dignes Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem. El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar. No hi erem tots, però picavem fort. Entre totes les mirades...

L'aire porta olor de festa Pels qui venen i se'n van El vent fa volar les fulles Fulles del temps de Tots Sants Pel carrer es torren castanyes A les mans es porten guants Al mercat ja hi ha magranes Les magranes de Tots Sants Ara és temps de confitures De moniato i massapans, Codonyat i llepolies, Llepolies de Tots Sants Animetes estimades, Emocions en un sol ram De flors aviat marcides Flors marcides de Tots Sants Josep Fornés 2016

En la nit plena d'estrelles, per camins vells com el temps, ombres de la lluna vénen, somnis de futur incert. De l'Orient diuen que vénen, de Sabà, d'Efà i Madian, lentament, pressa no tenen, tard o d'hora arribaran. Fan olor d'aigua de roses, d'ambre i flor de taronger, de canyella i tantes coses! de sabó d'oli i llorer. Porten sèsam, mel i gloses i cançons d'amor i bres, contes vells, en vers i en prosa, que en mil nits i una han après. En les sàrries carregades no hi duen ni or ni encens, porten, per a fer el viatge, l'esperança de la gent. Als ulls porten la mirada de cent valls, de cent ciutats, al seu front ve dibuixada la memòria del passat. Han passat tantes fronteres pel desert i la mar gran que per a ells no hi ha barreres, blau del cel i el verd del camp. De l'Orient diuen que vénen amb records de sol i vent, porten pedres de Palmira agafades amb les mans....

Molta monja hi ha infiltrada En campanya electoral. Una ja està bil.locada, Amb les Cup i amb la Colau L'altra sembla ja aureolada Per la llum presidencial: Mas i Trias l'han fitxada Pel poder municipal. Tant de clero fent d'esponja Mai no és bo, fem-ne cabal, No hi ha enquesta ni hi ha monja, Ni rumor, premsa o canonge, Ni lladruc ministerial Ni mala art que enterboleixi, Adulteri o envileixi El sufragi universal!

Gebre al bosc damunt les fulles Que han caigut a la tardor, Pels corriols la molsa molla Fa del verd un tou de flors Collirem vesc de pinastre Enfilats dalt del brancam, Amb ses boles d'alabastre Guarnirem el millor ram Branquillons de bruguerola Amb ses petitetes flors, Suros, líquens, farigola I pedretes de colors Pintarem un cel d'estrelles, Amb cabanes de pastors I un món breu tot ple d'ovelles Ben aprop del menjador Amb un tros de roba vella Taparem de nit un tronc, Arraulits sota una estrella Somniarem que som més bons. Josep Fornés. 2014

Els carrers són de fireta, però hi va tanta, tanta gent, que la Fira sembla feta de records, de fa molt de temps. Llums petites que s'apaguen I s'encenen de bell nou, collarets de coloraines que li.luminen bens i bous. Pessebristes, firataires, joves, vells, nens i badocs, vesc, floristes i captaires, suros, molses i tions. Santa Llúcia obre la Fira davant de la Catedral, que fa fred, i algú sospira perquè sembla que és Nadal. Josep Fornés 2013

Aquest poema va ser publicat per primera vegada l'any 1996 a la revista EL TELESCOPI de l'Associació de mares i pares de l'Escola Municipal Reina Violant de Barcelona. Va dedicat a la mainada del parvulari que van tenir el goig de gaudir del jardí de la Vila Urània, la casa des d'on l'astrònom Josep Comas i Solà va observar el cel des del seu telescopi. Comas i Solà va ser el director de l'Observatori Fabra que va observar els Canals de Mart i va descobrir cossos celests, com l'asteroide Barcelona. Al jardí de la Vila Urània solien anar els ocells. ELS OCELLS DEL PARVULARI Al jardí del parvulari ha arribat un munt de gent, n'hi ha que venen a diari, n'hi ha que tornen l'any vinent: Bec lluent, la capa negra, ha arribat d'hora al matí, és la merla parladora la qui canta al meu jardí. El pit-roig llueix sa ploma, petitet i espantadís, s'ha ennfilat dalt d'una branca i ha volat, que jo l'he vist! Negra i blanca...

Durant la meva etapa com a director del Centre Cívic l'Artesà de Gràcia, vaig poder compartir amb en Jordi Pope l'experiència de començar una publicació de poesia experimental: "Obra d'Artesà". La perspectiva del temps referma la meva convicció que paga la pena arriscar-se en projectes culturals d'avantguarda, encara que hagis de fer front a les adversitats. Jordi Pope va ser una persona gran, immensa. http://www.lwsn.net/article/obra-dartesa#relacio

Peus petits damunt la molsa,  il·lusió, filferro i fang. Petitet, de mica en mica,  creix un món de casa estant. En el cel de nit llumegen  tot d’estrelles de paper, dalt d’un brot de farigola  hi ha un àngel, i vola bé! Vora l’estanyol en calma  hi ha parat un pescador, amb sa llunetor de llauna  fa que esclati la claror! Collarets de llumeneres  pinten dels quatre colors focs i cases, ponts, dreceres  i la cova dels pastors. Pel damunt, una polsina  que ara cau de dalt, ben alt, poc a poc tot ho enfarina  perquè ha arribat Nadal. Josep Fornés, desembre 2012

BAN Quan s’acosta el mes d’agost, quan la llum no dura massa, hi ha un trocet de món a on embellim carrers i places. Si fa fresca a hora baixa anirà en Joan desvetllant un secret tot fet de caixes, de filferro i paperam. Al balcó del senyor Pere hi ha penjat un elefant, i entremig d’un món de mones, un ninot el va empaitant. A l’entrada del carrer, entre el forn i el bar d’en Cisco, hi ha festaires a recer, quatre gotes mal comptades. El vent bufa de tronada, Collserola es veu tapat, Gràcia és tota endiumenjada i a la plaça hi ha envelat! A la porta, amb lletres grosses, un bàndol hi ha penjat que te diu, entre altres coses, quarts i hores ben tocats: “Avui ball fins a les dues, que demà toca pencar, que els dies abans de festa fins a quarts de quatre es pot rondar. No donem feina al brossaire, que no calgui netejar, que només sentim la flaire del perfum de festejar Contra el foc diabolical fora robes delicades, cal vestir cotó, com cal, vade retro sucarrades! I aquell...