Nadala



Peus petits damunt la molsa, 
il·lusió, filferro i fang.

Petitet, de mica en mica, 
creix un món de casa estant.

En el cel de nit llumegen 
tot d’estrelles de paper,

dalt d’un brot de farigola 
hi ha un àngel, i vola bé!

Vora l’estanyol en calma 
hi ha parat un pescador,

amb sa llunetor de llauna 
fa que esclati la claror!

Collarets de llumeneres 
pinten dels quatre colors

focs i cases, ponts, dreceres 
i la cova dels pastors.

Pel damunt, una polsina 
que ara cau de dalt, ben alt,

poc a poc tot ho enfarina 
perquè ha arribat Nadal.

Josep Fornés, desembre 2012

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poema de Tots Sants

Carme