Sant Joan
Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers... Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent La foguera de la plaça Alça un fum guspirejant. Encisera i descarada, Mentre crema va parlant Negra nit que l’aigua encantes I que el sol tens per amic. Fetillera de les plantes, Quants amors no hauràs cosit?