Primavera
Turonet de vores verdes que bressoles el Masroig quin goig fas quan et despertes un matí d’abril boirós. Pel camí de dalt la Coma lentament puja un tractor, vorejant bosc i marjades puja un home cap al tros. Timoneda, ruda i mata, ginestera i romaní frec a frec són amb la vinya, terra aspra i aspre el vi. A migdia, l’argelaga que grogueja en la verdor, a qui passa l’afalaga tot i sa poqueta olor. Vermellor de sòl d’argila, que ara té bona saó, al capvespre el sol rutila en un cel de mil colors. I un immens esquitx d’estrelles s’apodera de la nit, pampallugues enciseres que omplen un cel infinit.