Josep Fornés

Fotografia de les majorales en el moment de la capta. Les cançons de pandero a càrrec de dones devien ser molt presents a final del segle XIX i principi del XX. Han deixat un record intens a les comarques que van, aproximadament, del Priorat a la Noguera. Gairebé sempre eren cantades per les majorales de la Confraria del Roser. La Confraria era important arreu del país, però el cant solista de les majorales només està documentat a les comarques de la plana de Lleida i de l’Urgell, fins al Priorat i el Camp de Tarragona. Per guarnir l’altar i fer front a les despeses de la festa, la Confraria feia una capta a les cases i als cafès a l’hora de les postres, o del «llevant de taula», els dies de celebració, com ara la Festa Major, un bateig o un casament. La capta l’havien de fer les majorales d’aquell any, sempre dones i generalment joves o no casades. Normalment, una cantava i una altra tocava un pandero o tambor, alhora que passaven una cistella o un platet de la capta amb la imatge ...

  http://www .youtube.com/watch?v=cVapAoNDnfo&feature=youtu.be El projecte Cordes del Món i l'exposició itinerant del MEB "Gent de Festa" a les festes de la Mercè 2012, els dies 22 i 23 de setembre. Mostrem en aquesta noticia un vídeo de resum i algunes fotografies obtingudes per l'equip del MEB dels assajos, balls i concerts que Cordes del Món i el Museu Etnològic de Barcelona van oferir dins dels actes de les Festes de La Mercè 2012. Cordes del Món i l'exposició itinerant del MEB "Gent de Festa"; música, ball i cultura per a la Festa Gran de Barcelona.

Organistrum Ensemble és una agrupació que interpreta un repertori medieval i d'arrels popular de diferents èpoques i cultures. Ací en veiem un tall de la seva actuació dins els actes de les Festes de La Mercè 2012. I en aquest enllaç hi trobareu una de les peces interpretades el dia 24 de setembre, al Parc de la Ciutadella. http://www.youtube.com/watch?v=QnxJyU47u9A&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=T798JYWt6DY

En la Barcelona de1988 en el café del Artesà , el Ateneo de Gracia, el centro cívico de la Travesía de Sant Antoni del que yo era un joven director, empezamos un ciclo de café-concierto de música tradicional. Como fuera que en experiencias anteriores como los " Saraus de Primavera " en los jardines del antiguo Hospital de la Santa Creu , no habían tenido la continuidad deseada, los músicos impulsores no se habían atrevido a repetir la experiencia. Mi amistad con el músico Eduard Casals, compañero de gralla (dulzaina) en los " Grallers de Gràcia " y en el grupo de pasacalles " Pamipipa ", me animó a hacerle la propuesta a él ya su nuevo compañero de grupo, Jordi Fàbregas.   Como no daban crédito a mi propuesta, los fui a encontrar al bar de debajo de mi casa donde solían ir a comer, en la calle Torrent de l'Olla entre las calles de Betlem y Biada, muy cerca de donde vivía Jordi Roure que trabajaba en Radio 4, un buen músico que me vendió s...

L'any 1988 al cafè de l'Artesà, l'Ateneu de Gràcia, el centre cívic de la Travessia de Sant Antoni del que jo n'era un jove director, vam començar un cicle de cafè-concert de música tradicional.  Com que experiències anteriors com els " Saraus de Primavera " en els jardins de l'antic Hospital de la Santa Creu, no havien tingut la continuitat desitjada, els músics impulsors no s'havien atrevit a tornar-hi.  La meva amistat amb el músic Eduard Casals, company de gralla als "Grallers de Gràcia" i al grup de cercavila "Pamipipa", em va animar a fer-li la proposta a ell i al seu nou company de grup, en Jordi Fàbregas. Com que no s'ho acabaven de creue, els vaig anar a trobar en un bar de sota casa meva on solien anar a dinar, al carrer del Torrent de l'Olla entre els carrers de Betlem i Biada, ben aprop d'on vivia en Jordi Roure que treballava a Ràdio Quatre, i que m'havia venut el seu acordió de botons per a que també l...

Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!  Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.-  Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;  n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.  Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.  Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.  A presencia dels parents deshonraven les donzel...

Càlami est un group de quatre amoreux de la musique traditionnelle. Ils présentent un répertoire enraciné dans la culture catalane et méditerranéenne. Les thémes de leur musique prennent leur source dans la vie quotidiene. C'est une musique festive, pleine de rythmes qui invite à la danse et à la fête. Les instruments (cornemuse, flageolet, tarota, acorséon, flûtes et percussions) et les chants s'inscrivent dans la tradition mais avec une vision actuelle.