Josep Fornés

Les cinc tocades i encara no havia pogut dormir. A ell aquestes coses sempre li havien relliscat, però l’edat és traïdora. Potser sí que li havia afectat allò del premi. Rebre honors li semblava una rucada. Ara els donaven com a xurros, i sovint a la gent de la crosta. Però la seva filla l’havia convençut: - Papa, tú sí que ho mereixes. I coses d’aquestes. Només podien anar sis convidats. A la sala no s’hi cabria de tanta gent com hi hauria. Havia de dormir com fos, si no no ho podria suportar. Amb la finestra oberta entraven mosquits. Va sentir-ne un per l’orella bona, i semblava tenir males intencions. Feia calor. - No aguantaré la corbata. Potser aniré amb mànigues de camisa, què coi! La noia no em deixarà... Les sis, i tota la nit en vetlla! La son va arribar amb la fresca de la matinada. La sala era immensa i plena de gent. Tothom anava endiumenjat i semblava una boda. Dues grans aranyes de cristall penjaven de dalt del sostre altíssim. La catifa era prou ampla per a entra...

En la cultura occidental la higiene personal ha tingut una relació històrica amb la posició social i la manera de guanyar-se la vida. Fins als estudis i descobriments científics de la Microbiologia, a mitjans del segle XIX, la majoria de la gent no establia una relació gaire estreta entre la higiene del cos i la salut. Tot i això, la gent sempre s’ha rentat i ha cuidat, poc o molt, la seva higiene personal. Un origen molt remot del sabó és ja documentat en tauletes sumèries a la Mesopotàmia de fa 2.500 anys. S’hi troba una recepta per a fer el sabó amb olis i potasa. L’ús que se’n feia no era per a la higiene corporal sino per a rentar la llana i les pells. Celtes, gals i amazigs també coneixien el sabó. El llegendari Mont Sapo –no surt en cap mapa- és d’on provindria l’origen de la paraula “sabó”. Segons una antiga llegenda romana, en aquesta muntanya mítica s’hi feien sacrificis d’animals. Les cendres de la incineració es barrejaven espontàniament amb els greixos mal cremats de le...