Josep Fornés

Sastipen thaj Mestipen, que en romanó vol dir Salut i Llibertat. Si un valor ha estat omnipresent en la cultura gitana és el de la llibertat. La llibertat entesa com a expressió de vida, d’espai i de temps vitals, com un sentiment de felicitat i de salut plenes. Un valor comunitari que es feia extensiu a tota la família extensa, una condició humana que amarava tota l’activitat social i cultural, i que només acceptava la limitació imposada per una autoritat acceptada de forma comunitària, una autoritat que emanaria del respecte per la saviesa tradicional que ha ostentat la gent més gran. Una autoritat que només exerciria el poder i la força en moments greus, en hores de grans malvestats, en conflictes dolorosos i de difícil solució. Aquesta autoritat sàvia evitaria sempre l’ús abusiu del poder o de la força, car les seves sentències havien de comptar amb l’aprovació implícita de la comunitat perquè, en cas contrari no tindrien efecte i no estarien garantides ni l’harmonia ni la pau, ni...

Durant molt de temps l’origen del poble gitano, dels rom, va ser un misteri. Actualment, però, la majoria dels investigadors estan d’acord a situar-lo al nord-oest de l’Índia. Es desconeix la raó que va empènyer els rom a marxar de l’Índia, però se sospita que va ser una deportació en massa dels perdedors d’una cruel guerra que hauria tingut lloc a la darreria del segle IX. La família, el respecte als ancians, l’hospitalitat i la solidaritat entre gitanos constitueixen els primers puntals de la gitanitat. Fins al segle XVIII s’havia dit que els gitanos utilitzaven un argot de malfactors. Però els gitanos parlen una llengua antiga i encara viva, el romanó, que té diversos dialectes i que sembla procedir d’una forma dialectal del sànscrit. La influència de les cultures d’acollida amb les quals els rom van compartir territori, va enriquir els seus costums i tradicions, ja que van incorporar d’aquelles el que s’adaptava millor a la seva pròpia cultura. Sovint van desenvolupar activitats ec...

L'exposició es va presentar l'any 2006 al Museu Etnològic de Barcelona. Avui hi ha una versió itinerant a la Fundació Catalana de l'Esplai.

Poème de Jarko Jovanovic, auteur tzigane, originaire de l'ex-Yougoslavie, né en 1925. La plupart des membres de sa famille ont été déportés et sont morts à Auschwitz. Ce poème est devenu l'hymne des Gitans au Premier Congrès Mondial Romani à Londres, Angleterre, le 8 avril 1971 Levez-vous Roms ! J'ai marché, marché aux longues routes, J'ai rencontré des tziganes heureux. J'ai marché, marché au bout du monde, Et la chance était avec eux. Ô Rom, toi l'homme, toi l'enfant, O Rom, d'où êtes-vous venus Dans vos tentes, sur les chemins de la fortune ? Où êtes-vous, maintenant ? Où sont les hommes ? Où, les enfants ? Comme vous, j'avais une grande famille Comme vous, les hommes noirs l'ont massacrée. Venez avec moi, tous les Roms de la terre Car les routes tsiganes nous sont ouvertes. Voici l'heure. Debout, Roms ! Nous ferons ce que nous voudrons. Ô Rom, toi l'homme, toi l'enfant, Venez avec vos tentes, sur les ch...

Himne Gitano Ai gitanos, d’on veniu amb les tendes i les criatures afamades? Ai gitanos, ai nois! Jo també tenia una gran família La Negra Legió la va assassinar Dones i homes esquarterats, I també les criatures Ai gitanos, ai nois! Obre Senyor la porta negra per veure on és la meva gent Tornaré a fer el camí amb els gitanos de la bona sort Ai gitanos, ai nois! Amunt gitanos! Ara és l’hora! Veniu amb mí els gitanos del món La cara morena i negres els ulls, m’agraden tant com el raïm negre i madur! Ai gitanos, ai nois!