Gitanos

Durant molt de temps l’origen del poble gitano, dels rom, va ser un misteri. Actualment, però, la majoria dels investigadors estan d’acord a situar-lo al nord-oest de l’Índia. Es desconeix la raó que va empènyer els rom a marxar de l’Índia, però se sospita que va ser una deportació en massa dels perdedors d’una cruel guerra que hauria tingut lloc a la darreria del segle IX. La família, el respecte als ancians, l’hospitalitat i la solidaritat entre gitanos constitueixen els primers puntals de la gitanitat. Fins al segle XVIII s’havia dit que els gitanos utilitzaven un argot de malfactors. Però els gitanos parlen una llengua antiga i encara viva, el romanó, que té diversos dialectes i que sembla procedir d’una forma dialectal del sànscrit. La influència de les cultures d’acollida amb les quals els rom van compartir territori, va enriquir els seus costums i tradicions, ja que van incorporar d’aquelles el que s’adaptava millor a la seva pròpia cultura. Sovint van desenvolupar activitats econòmiques lligades a aquelles societats. A Catalunya, van treballar com a jornalers al camp o en treballs temporals relacionats amb el període preindustrial; així, hi va haver gitanos treballant com a llauradors, com a pescadors a la costa, com a traginers i com a obrers manuals. La imatge dels gitanos sovint ha estat deformada dins de la cultura tradicional, però la gitanitat ha inspirat a Catalunya un ric corpus de costums populars. L’atractiu de la vida bohèmia i de la llibertat que se suposava que gaudien els gitanos, a més del seu exotisme, van inspirar, també, la mirada dels artistes. Fa tant de temps que els gitanos fan música, que han deixat aportacions memorables en el patrimoni musical dels llocs on han estat. Aquí, per exemple, la popular rumba catalana ha estat considerada pels entesos com el més recent dels estils musicals apareguts en una societat urbana el segle XX. Les etapes i la geografia de la repressió contra el poble gitano tenen una estreta relació amb la configuració de l’Estat absolutista. A Catalunya, la situació serà un xic diferent, a causa de la incipient industrialització del segle XVIII, que va permetre als gitanos integrar-se en el sistema de fàbrica i fer-hi treballs esporàdics. El nazisme va produir un dels episodis més cruents de la repressió contra els rom a Europa: es calcula que van morir cinc-cents mil gitanos als camps d’extermini. A mitjan segle XX, els gitanos van iniciar un procés de lluita pel reconeixement de la seva identitat cultural. Fa sis segles que els rom van arribar a Catalunya. Tant de temps compartint un mateix territori ha propiciat influències en molts aspectes de la vida quotidiana entre paios i gitanos. Tot i així, la cultura gitana ha aconseguit arribar al segle XXI amb la vitalitat necessària per mantenir els trets identitaris d’un poble que pren consciència de si mateix i que construeix un futur comú amb la resta de la societat.