Ramon Vinyes, l’erudit lliurepensador català de Barranquilla

La figura i l’obra de Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona 5 de maig de 1952) té els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la Catalunya del seu temps. A l’edat de vint anys se’n va a viure a Barcelona on col•labora a El Poble Català i a d’altres publicacions.
Des de 1904 en què es representaren les primeres obres, la seva literatura s’emmarca en la transició entre el modernisme i el noucentisme. Vinyes fou un lliurepensador d’esquerres, dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor.
Vinyes, disgustat amb l’ambient cultural que l’envolta, emigra a Colòmbia el 1913 i s’instal•la a Barranquilla el 1914 on, fins al 1925, influeix en la vida cultural de la ciutat. Impulsa la revista Voces de Barranquilla (1917-1920) que esdevé el principal altaveu de l’avantguarda literària hispanoamericana.
A Barranquilla, la ciudad de libres, Ramon Vinyes obre una llibreria "R Viñas & Co.",amb un altre soci català, Xavier Auqué i Masdeu. Aquesta llibreria arribaria a esdevenir un veritable far literari en una Barranquilla pionera de les modernitats i lloc de trobada de la intelectualitat de la Arenosa. Encara avui és recordada -hi ha gent que afirma viure “a una cuadra de donde estaba la librería del sabio catalán”. Temps a venir aquest seria el nom amb que Gabo immortalitzaria Vinyes en un personatge de Cien años de soledad.
L'any 1917, juntament amb l'escriptor Julio Gómez de Castro, funda la revista Voces de Barranquilla. Vinyes abandera la crítica lliurepensadora contra tot l’encotillament moral, estètic i academicista de la societat colombiana del seu temps. En els seus seixanta números, la revista Voces donarà a conèixer l’avantguarda literària en la ploma d’escriptors com Germán Pardo, Hipólito Pereira, Tomás Rueda, Manuel García Herreros, León de Greiff, Vicente Huidobro, , José Juan Tablada o Luis Tejada.
El primer correu aeri de Colòmbia comença a Barranquilla, i això facilitarà la difusió de les idees de Vinyes arreu del país mitjançant el contacte amb els editors de les revistes de la capital colombiana, Bogotà.
La crítica cultural va més enllà de la literatura. Ramon Vinyes escriu el 4 d’agost a la seva columna “Pretextos”, a la revista bogotana La Universidad, un panegíric sobre el gran ballarí rus Vaslav Nijinsky: “Nijinsky, el loco”
“Nijinsky saltaba con furia en sus bailes eslavos, y su postura era bella por la belleza que emanaba de él. Voltereaba, y su figura, al rasgar el aire, evocaba un fondo de estepa, sin mar, sin montañas, seco. Vidrio roto de afiladas aristas, el aire rasgado, lo cortó. Su blanca esbeltez desnuda empurpórese. Un salto más alto, más furioso que los otros saltos, más allá de la belleza que podían darle él, perdiólo. Pasó el límite ¡Nijinsky! ¡Nijinsky! ¿Sería el salto decisivo que celebraba en ruso el advenimiento de la santa primavera?”
Vinyes coneix els avatars de la dura existència de Nijinsky, el ballarí excepcional reconegut arreu del món, que estima un germà malalt de demència a causa d’una caiguda quan era petit. El mateix Nijinsky explica:
“Estimo els bojos perquè sé parlar-hi... no els porto la contrària. En conec la psicologia. No els contradic, és per això que m’estimen. El meu germà va morir en un manicomi.”
L’any 1921 Vinyes rep crítiques de “Artajerjes Longimano” al diari La República
“Un ciudadano de la Cataluña revoltosa, después de laborar cinco volúmenes de la revista Voces de Barranquilla, halla su hogar en la revista Universidad de Bogotá. Ramón Vinyes, personaje extraño, personaje atrevido si los hay, surge con el invento de los “Pretextos” para dictar los postulados de mayor independencia literaria, la desvinculación absoluta de toda escuela.”
número 224 de La República desembre de 1921
El 1922 es casa amb María Salazar i torna amb la seva esposa barranquillera a Catalunya. Però el dia de Sant Joan de 1923 la llibreria de Vinyes i Auqué crema en un incendi devastador i ha de tornar precipitadament. El 1925 és expulsat del país a causa de les seves crítiques al govern des del diari La Nación.
Vinyes torna Barcelona el 1925 i es dedica a una intensa activitat com a autor teatral. Destaca la temàtica avantguardista de les seves obres, a Peter’s bar tracta obertament el tema de la homosexualitat.
Vinyes torna a Barranquilla l’any 1929 on continua la seva feina periodística i de difusió cultural. Però aviat haurà de tornar a Catalunya. Un matí de juny de 1931 arriba al port de Barcelona on és rebut amb entusiasme per una Catalunya que ha proclamat la República. A la seva terra l’escriptor haurà de viure en primera persona la revolució. Fins a la tardor de 1931 col•labora com a redactor en la publicació Justícia Social, de la Unió Socialista de Catalunya, una formació aliada amb Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions, però que acabaria integrant-se al P.S.U.C. el juliol del 1936. Vinyes s’allunya llavors obertament de l’estalinisme soviètic i es defineix políticament més enllà de l’esquerra marxista. També escriu a l’Esquella de la Torratxa (1931-1935) i a l’òrgan d’E.R.C. La Humanitat (1932)
El seu posicionament catalanista, antifeixista, antiburgès i republicà s’evidencia en les obres que escriu: Ball de titelles (1936), Comiats a trenc d'alba (1938), Fum sobre el teulat (1939), que fou la darrera peça de teatre català estrenada a Catalunya en temps normal. Abans ja havia estrenat obres com Llegenda de boires (1926), Viatge (1927), Qui no és amb mi (1929) i Peter’s Bar (1929)
El 24 de gener de 1939, dos dies abans de l’entrada dels militars feixistes, l’escriptor fuig de Barcelona i es refugia a Girona amb altres intel•lectuals catalans. Passa dos anys a França entre París i Tolosa de Llenguadoc El mes de febrer de 1940 retorna a Barranquilla, però aquesta vegada com a exiliat polític. Per a Vinyes ara és la cultura la que ha d’alliberar el poble, un poble sobirà d’una veritable democràcia popular.
Vinyes treballa de professor en un col•legi de noies. Amb José Félix Fuenmayor organitzen tertúlies literàries on s’hi reuneix la intel•lectualitat local.
L’any 1944 Vinyes rep les crítiques de Germán Arciniegas, primer impulsor de la publicació dels escrits de Vinyes a la revista La Universidad a Bogotá
“A Vinyes le debemos todo los de mi generación, el soplo estimulante que nos empujó a conocer muchas literaturas extrañas”
Germán Arciniegas. 30 de gener de 1944
Álvaro Cepeda Samudio, Gabriel García Márquez, Alfonso Fuenmayor, Germán Vargas Julio Gómez de Castro, León de Grieff i Vicente Huidobro, van aplegar-se al voltant de la figura del savi lliurepensador defensor de les llibertats i la cultura que havia de fer lliures els humans. A partir de llavors i per sempre, serien el Grupo de Barranquilla.
L’any 1946, publica a Mèxic A la boca dels núvols, un recull de contes.
Vinyes torna a Catalunya l’any 1950, dos anys abans de morir.
L’obra de Vinyes és extensa i abasta tota la primera meitat del segle XX
Teatre
• El calvari de la vida. (1904)
• Les boires. (1906)
• Al florir els pomers. (1910)
• Rondalla al clar de lluna(1912)
• Llegenda de boires (1926)
• Viatge. (1927)
• Qui no és amb mi.(1929)
• Peter's bar. (1929)
• La creu del sud. (1933)
• Fornera, rossor de pa (1934
• Els qui mai no s'aturen.(1934)
• Entre dues músiques. (1935)
• Li deien germà Congre. (1935)
• Fum sobre el teulat. (1939)
• Arran del mar Caribe". (1944).
• Pescadors d'anguiles". (1947)
• El bufanúvols. (1952)
Narració
• A la boca dels núvols (1946)
• Entre sambes i bananes.
• L’ardenta cavalcada (1909)

Bibliografia
Memorias, Año 2, Nº 3. Uninorte. Barranquilla. Colombia. 2005. Edición Es p e c i a l . ISSN 1794-8886 Álvaro Miranda. Universidad del Norte. Colombia
Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939). Jordi Lladó i Vilaseca. UAB
Ramon Vinyes . Col•lecció Narrativa, 23 L’Albí Pròleg de Jordi Lladó. Edició commemorativa del 20è aniversari d’Edicions de L’Albí. ISBN: 84-89751-09-9. 1ª Edició: desembre de 2006