Josep Fornés

Molta monja hi ha infiltrada En campanya electoral. Una ja està bil.locada, Amb les Cup i amb la Colau L'altra sembla ja aureolada Per la llum presidencial: Mas i Trias l'han fitxada Pel poder municipal. Tant de clero fent d'esponja Mai no és bo, fem-ne cabal, No hi ha enquesta ni hi ha monja, Ni rumor, premsa o canonge, Ni lladruc ministerial Ni mala art que enterboleixi, Adulteri o envileixi El sufragi universal!

El subtil sentit salvatge Patrimonis, etnocentrismes i noves modernitats Josep Fornés, antropòleg, museòleg i mestre. “Entre els homes hi ha alguns que tenen tal o tal sentit d'una subtilesa extraordinària. Es veuen indis que jutgen per l'olfacte de la major o menor mescla que tenen els metalls preciosos, com ho fem nosaltres amb la pedra de toc. D'uns altres es diu que descobreixen a una gran distància el lloc on s'abriga alguna bèstia feroç; i els habitants de les illes Antilles distingeixen per l'olfacte si un francès o un negre ha passat pel camí. La perfecció dels sentits supleix en alguna manera entre els salvatges la feblesa de les seves facultats intel·lectuals.” Reflexiones sobre la Naturaleza. Escritas en alemán por M. Sturm, aumentadas y metodizadas por M. Luis Cousin Despréaux; y anotadas y puestas á la altura actual de las Ciencias Naturales por el D. D. Tomás Cuchi. Tomo IV, que comprende los meses de julio y agosto. Con aprobación del Ordin...

Foguerons: Las hogueras de San Antonio. La verbena mallorquina Sa Pobla a Gràcia Josep Fornés y Garcia Hace seiscientos años que en Mallorca Sant Antoni es patrón de los labradores. El santo patrón del campesinado catalán medieval, originó un rico costumario tradicional en la isla: demonios, hogueras, cantos de zambomba, morcillas asadas y sobrasada, hasta el punto de llegar a ser una de las fiestas señaladas del invierno en el campo mallorquín. La devoción antoniana fue importada por los catalanes y convertida en una fiesta con elementos clásicos: comidas comunitarias con derivados del cerdo, fuego congregador que purifica, cantos repentistas de zambomba que ponen a prueba la agilidad de los poetas populares... San Antonio de Egipto fue un griego cristiano que predicó en Tebas mil años después de los faraones y que se enfrentaba al poder romano con valiente terquedad; la misma etimología del nombre, Antonio, vendría a querer decir “el que hace frente al adversario”. Fue el p...

Gebre al bosc damunt les fulles Que han caigut a la tardor, Pels corriols la molsa molla Fa del verd un tou de flors Collirem vesc de pinastre Enfilats dalt del brancam, Amb ses boles d'alabastre Guarnirem el millor ram Branquillons de bruguerola Amb ses petitetes flors, Suros, líquens, farigola I pedretes de colors Pintarem un cel d'estrelles, Amb cabanes de pastors I un món breu tot ple d'ovelles Ben aprop del menjador Amb un tros de roba vella Taparem de nit un tronc, Arraulits sota una estrella Somniarem que som més bons. Josep Fornés. 2014

Ser de Gràcia i decidir. Josep Fornés, antropòleg. Article publicat al setmanari l'Independent de Gràcia el setembre de 2014 Quan passa una festa solem tornar a la normalitat. Però, si la festa és gran, sol deixar rastre, un rastre d’identificacions personals i col·lectives, poc perceptibles, però que ajuden a entendre qui som. La identificació és un concepte psicològic que relacionem directament amb la conducta, amb les habilitats, amb la ideologia, amb les creences i amb la història de vida de cada persona. Amb la identificació hom construeix la pròpia imatge. La identitat és una recerca per tota la vida, és un procés constant, saludable i dinàmic, que pot variar segons la voluntat de cada individu, i que conforma i reforça el propi ego adult. Els conflictes que intervenen en aquest procés ens fan créixer com a persona. Només amb la construcció lliure i voluntària de la pròpia identitat podem assolir l'autoestima necessària per a una bona salut mental. Els humans sóm ...

La  festa  a   la  ciutat de ls  senyors Josep Fornés, antropòleg. Article publicat en el setmanari l'Independent de Gràcia l'agost de 2014 L’any 1784 el baró de Maldà describia en el seu “ Calaix de Sastre ”  la festa  del carrer d’En Roca a la Barcelona vella: “...ha portat  ( la festa) molt Poble a aquell vehinat, el mes Genteta en manigues de camisa, a seguir lo carrer den Roca, amunt i avall, proporcionantho la tranquila nit que feya ab la Lluna en son Quart Creixent”.    Rafael d'Amat i de Cortada , baró de Maldà i Maldanell,  era el nebot  campetxà i lletraferit del marquès de Castellvell i virrei del Perú, Manuel d’Amat   de Junyent Planella Aymerich i  Santa Pau ,  el qual  virrei espanyol , després de fortificar contra els pirates anglesos  un munt de ciutats colonials costaneres, de manar enumerar i tipificar un munt de pobles indígenes americans i fundar una companyia de Drag...

  El mercat La plaça, l’àgora, el lloc de trobada on tothom s’assembla, el lloc de treva garantida des de sempre, el lloc acordat on tothom té llicència per establir una relació de semblant: el qui compra i el qui ven, sense que importi massa l’estatus ni cap altra categoria. Vet aquí el mercat. El mercat, com a sistema d’intercanvi generalitzat, ha garantit sempre un espai territorial i temporal de pau i ordre, un temps i un lloc on els qui compren i els qui venen simulen i mantenen llaços com de parentiu que segellen tractes presents i futurs. Els llocs de mercat són llocs especials on es donen de forma simultània i indissociable les funcions econòmica, simbòlica i social. El temps de mercat ha estat sempre un moment propici a la recreació d’un cert estat festiu, un moment especial on es permeten llicències que en un altre moment serien considerades com a inconvenients.   La festa El fenomen festiu aparellat als mercats és comú arreu de la nostra Mediterr...