La festa a la ciutat dels senyors

La festa a la ciutat dels senyors

Josep Fornés, antropòleg. Article publicat en el setmanari l'Independent de Gràcia l'agost de 2014

L’any 1784 el baró de Maldà describia en el seu “Calaix de Sastre” la festa del carrer d’En Roca a la Barcelona vella:

“...ha portat (la festa) molt Poble a aquell vehinat, el mes Genteta en manigues de camisa, a seguir lo carrer den Roca, amunt i avall, proporcionantho la tranquila nit que feya ab la Lluna en son Quart Creixent”. 

 Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà i Maldanell, era el nebot campetxà illetraferit del marquès de Castellvell i virrei del Perú, Manuel d’Amat de JunyentPlanella Aymerich i Santa Pau, el qual virrei espanyol, després de fortificarcontra els pirates anglesos un munt de ciutats colonials costaneres, de manar enumerar i tipificar un munt de pobles indígenes americans i fundar una companyia de Dragons, es va casar per poders des de la Cort de Madrid ambMaria Francesca de Fiveller i de Bru, la qual senyora, ja vídua del marquès i virrei, va acabar donant nom a una plaça a la Vila de Gràcia i a un pàlau a la Rambla de Barcelona.

La plaça gracienca, i els carrers que l’envolten, han estat escenari de festes populars on la “Genteta” de tots els temps hem celebrat en llibertat, i de formafraternal i igualitària la festa major de Gràcia, la revetlla de sant Joan, sant Medir i el que calgui i més convingui. El palau de la Rambla ha estat, i encara és, la seu del govern cultural de Barcelona des d’on s’organitzen, entre d’altres coses, les festes de la ciutat.

Si la festa representa la societat que la celebra, quina representació ostenten avui les festes de barri i quina ostenten les de ciutat? Cada cop hauria de semblar més imperceptible la frontera entre la festa oficial i les “altres festes”,com se solen anomenar aquelles festes emergents, diferents, contemporànies,transgressores, populars, participatives, autogestionades, veïnals, comunitàries... Festes de la “Genteta”, dels qui van “en mànigues de camisa”, com se solia dir en el temps de la Barcelona dels senyors al segle XVIII.

Festes dels qui avui passegem la samarreta de la festa major per “seguir lo carrer” com a ciutadans i ciutadanes que volem ser lliures i sentir-nos iguals.