Josep Fornés

La història d’un mercat a cel obert El 25 de juliol de 1835 l’antic convent dels carmelitans descalços de Sant Josep a la Rambla, va patir les conseqüències de la crema dels convents. Només cinc anys més tard, el 1840, l’arquitecte Francesc D. Molina hi dissenyava els primers plànols d’una plaça pública per encàrrec municipal i en el seu emplaçament es va començar a construir una plaça quadrangular porxada voltada de columnes jòniques, a la manera d’una àgora clàssica. En aquesta nova plaça s’hi establí el mercat obert que des de 1217 havia ocupat cada dia el fora-muralla del Pla de la Boqueria. El 1860 la Maquinista Terrestre i Marítima construïa les cinc naus del mercat cobert de Sant Josep: la Boqueria. La desamortització del convent veí de les monges de Jerusalem el convertiria primer en biblioteca pública, i el seu enderroc el 1888 va fer que el seu solar acabés sent el que avui és la plaça de la Gardunya, immediata al mercat. A partir del segle XIII parades de flors a cel ob...

Acabant la Quaresma, quan arreu dels Països Catalans ja ha florit l'ametller, toca un arròs de Divendres Sant. Ingredients: - 1 bròquil - 2 cebes tendres - 5 alls tendres - 1 pebrot vermell - 7 carxofes - 3 tomàquets madurs - 6 tires de bacallà salat amb la pell - Un bon raig d'oli d'oliva verge extra d'arbequina - Arròs (una tassa petita per persona) - Aigua bona (dos gots de quart per tassa d'arròs) Procediment: En una cassola de terra es prepara un sofregit amb les cebes tallades petites, els tomàquets ratllats, els alls tendres i el pebrot a trocets. Es treuen unes quantes fulles i la tija de les carxofes, deixant només els cors que es tallen pel mig. Es fa a miques el bròquil i s'afegeix al sofregit de verdures. Es renta el bacallà a raig d'aixeta i es talla ben petit. Es posa tot junt i es deixa fer la xup xup. Quan sigui l'hora es tira l'aigua i, quan bull, l'arròs. No hi cal sal, el bacallà ja la duu. S'acompanya a...

La figura i l’obra de Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona 5 de maig de 1952) té els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la Catalunya del seu temps. A l’edat de vint anys se’n va a viure a Barcelona on col•labora a El Poble Català i a d’altres publicacions. Des de 1904 en què es representaren les primeres obres, la seva literatura s’emmarca en la transició entre el modernisme i el noucentisme. Vinyes fou un lliurepensador d’esquerres, dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. Vinyes, disgustat amb l’ambient cultural que l’envolta, emigra a Colòmbia el 1913 i s’instal•la a Barranquilla el 1914 on, fins al 1925, influeix en la vida cultural de la ciutat. Impulsa la revista Voces de Barranquilla (1917-1920) que esdevé el principal altaveu de l’avantguarda literària hispanoamericana. A Barranquilla, la ciudad de libres, Ramon Vinyes obre una llibreria "R Viñas & Co.",amb un altre...

La primavera astronòmica comença amb l’equinocci el 21 de març en el nostre hemisferi Nord, i acaba amb el solstici d'estiu el 21 de juny. En l'hemisferi Sud va del 21 de desembre al 22 de setembre. Hi ha raons neurofisiológiques que poden explicar el canvi en l’estat d’ànim de la gent en el temps en que el dia s’allarga. El diencèfal és la part del cervell on són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, el subtálem i els ganglis basals. Està separat dels tàlems òptics pel solc hipotalàmic. És el regulador de moltes funcions de la vida vegetativa i de les seves relacions amb les activitats vitals. Existeix, entre d’altres, una influència dels nuclis hipotalàmics sobre les funcions sexuals, i les reaccions emotives i psíquiques. Els tàlems òptics són dos grans formacions ovoides de substància grisa -no cobertes de mielina- situades en l’encèfal. El tàlem és el principal centre de relació entre la medul•la i el cervell, en ell acaben totes les vies sensitives importants i amb la seva...

Sant Josep és la porta de la Primavera que, de foguera a foguera, arriba fins a la Nit de sant Joan. Avui us presento una menja típica de les llicències quaresmals que permetien menjar ous: la crema de sant Josep. Ingredients: - 1 litre de llet sencera de vaca - 200 cl. de nata líquida - 8 ous de gallina frescos - 8 cullerades de sucre blanc - La pell d'una llimona - Un branquilló de canyella - Midó o un altre espessant preparat al gust i art de cadascú Procediment: Es separa un got de llet. Es separen els rovells dels vuit ous. Es posen en una olleta a bullir al foc la resta de la llet, la nata, els rovells deixatats, la pell de la llimona, la branqueta de canyella i el sucre. En el got de llet que haurem separat hi posem el midó o espessant i ho remenem bé fins que no hi hagi grumolls. Un cop bull la mescla de l'olleta, abaixem el foc i hi afegim la llet amb el midó bo i remenant a poc a poc i sense parar amb una cullera de fusta. Quan la crema ha espessit l'a...

En temps de Carnaval i de Quaresma, una amanida pròpia de les comarques del Garraf i del Penedès que pot integrar la mar salada i la muntanya que ja anuncia les acaballes de l'hivern: el Xató. De passada una recepta fenícia mil·lenària a Catalunya: les anxoves i una saladura mediterrània típica de Ctera i del País Valencià: el "polp" Ingredients: - Escarola - Bacallà esqueixat - Sorra de tonyina en salmorra - Anxoves - Olives mortes - Salsa d'ametlles (romesco) Procediment: En una palangana gran es talla, petita i amb tisores, neta i eixuta, la part més blanca de l'escarola. S'hi barreja bé la salsa d'ametlles o romesco de manera que les fulles de l'escarola quedin ben "pringades" de la salsa. S'hi afegeixen el bacallà esqueixat, les anxoves i la sorra de la tonyina tot dessalat prèviament en aigua. També s'hi posen les olives mortes. Es presenta el Xató resultant en una plàtera gran a taula. S'acompanya el xató de...

El Carnaval de Barranquilla és la fusió d'una triple herència (europea, africana i americana) en les quals les festivitats portades pels invasors espanyols, originades en arcaics ritus pre-cristians del Vell Món, es van combinar amb cerimonials indígenes i ritus seculars africans. L'encreuament entre indígenes, africans i europeus va donar com resultat la pluriètnia i per tant la seva lògica derivació multicultural que es manifesta amb esplendor en el Carnaval de Barranquilla.