La donzella virtuosa

El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona exposa de forma estable una pintura sobre fusta del segle XVI que porta impres el segell del Servei de Recepció i Classificació de Metalls de la Generalitat de Catalunya en temps de la Segona República. Aquesta obra, no signada, formava part de les col•leccions que van ser salvades i protegides per la Generalitat republicana en temps de guerra i revolució. Un cop acabada la guerra civil els materials rescatats van ser exhibits per les autoritats franquistes com a botí de guerra per a ser retornats als seus possibles propietaris. De la selecció que en van fer els vencedors de la guerra va quedar òrfena molta obra sense signatura ni autoria coneguda, obra considerada menor i sense prou valor comercial, sovint feta per mans de dones religioses, dones anònimes que van deixar un testimoni valuós de l’art conventual durant els inicis del barroc català. Aquests testimonis anònims van passar a formar part de les col•leccions del museu, on avui són enaltides com a objectes significants de gran valor, molt útils per explicar el patrimoni cultural de la subalternitat i com a una part imprescindible del patrimoni del barroc de transició a Catalunya. La tendència més actual en museologia és considerar els objectes com a evocadors de conceptes i significats, associant l’emoció del seu coneixement estètic a l’emoció del coneixement científic. En aquest periode, entre 1590 i 1600, es situa el quadre La donselle virtuosa que representa una dona jove vestida amb la indumentària de l’època, amb gorguera blanca al coll, vestit ajustat i una petita còfia blanca al cap que oculta discretament una part de la seva cabellera rossa. La foscor del fons de l’escena del quadre fa ressaltar les llegendes que acompanyen els seus atributs simbòlics, representats per objectes significants. Els grillons d’esclava que encadenen el peu de la donzella simbolitzen la quietud, Quieta. El fus que sosté amb la seva ma dreta acompanya la llegenda Sollicita. Una candela encesa a prop del pit simbolitza la fidelitat Fidelis. Els llavis closos s’acompanyen amb la paraula Taccita. Un jou damunt del cap de la dona porta l’explícita inscripció Svbieta. La còfia blanca al seu cap la voldria fer Pudica. A prop del cor es llegeix la llegenda Charitas. Una cintura ben apretada s’endevina com a una prova irrefutable de la seva virginitat: Casta. El tall allargassat del vestit la vol fer Honesta. Finalment una modesta escombra de bruc la defineix com a Hvmilis. Ben dreta, damunt l’esfera de tot allò terrenal i mantenint un difícil equilibri, aixeca el seu braç esquerre i amb la ma sosté el llibre de la Bíblia obert pel càntic del Magníficat, en una referència explícita a les virtuts atribuïdes a la Mare de Déu. La Contrarreforma havia ja escampat la seva influència per Europa i la nostra Donselle virtuosa havia de servir per a l’adoctrinament de les joves aprenents de les virtuts de la dona cristiana en les institucions religioses. La dona sàvia, la dona casta i virtuosa, callada i sol•lícita, subordinada, subalterna, sotmesa a Déu, sotmesa a l’home, al pare i a l’Església. Una sòlida alegoria que emanaria de les virtuts bíbliques de la perfecció femenina imposades durant l’època medieval. Francesc Eiximenis publicava a la València de 1383 el seu Regiment de la Cosa Pública, que en el capítol XXVI parlava de Qui posa algunes malícies molt prejudicants als matrimonis e a la cosa pública: “Altra manera de gents hi ha qui confonen tota la puritat del matrimoni, qui deuen ésser extirpats terriblement de la cosa pública, així com són aquells qui ab manyes fan violència e opressió a les dones maridades.” Eiximenis publicaria més tard a Barcelona el seu Llibre de les dones, l’any 1495, on també faria esment de les virtuts de les dones de tota edat i condició. Bibliografia Etnologia y tradiciones Populares III Institución “Fernando el Católico” (CSIC) Exma. Diputación Provincial de Zaragoza. “La Donzella Virtuosa” del Museo del Pueblo Español de Barcelona y la educación tradicional femenina. Por Gabriel Llompart, enero de 1975 Regiment de la Cosa Pública. Francesc Eiximenis, València 1383