Sant Antoni és la festa major de l’hivern en molts pobles, viles i ciutats del país. Arreu hi havia hagut celebracions on no faltaven els tortells, les casquetes, els pastissets, els panets, les rosques, els botifarrons, el llom adobat, les coques, l’espinagada, o la llonganissa de matances, la benedicció dels animals domèstics, les dianes de quintos o les festes dels fadrins i de gitanos, moltes considerades el preludi del Carnaval. Al voltant de la diada de Sant Antoni, el que coneixem com la setmana dels barbuts, es concentra bona part de l’activitat festiva de l’hivern.
El foc com a símbol de renovació de la puresa és un element antic que perviu en moltes festes arreu. El foc de Sant Antoni crema la maldat representada pel dimoni i protegeix bèsties i gent de les pestilències. Diu la tradició que sant Antoni va ser temptat pels dimonis amb tota mena de formes i aparences. Les temptacions de la carn han inspirat de ben antic la iconografia del sant, que es presenta també normalment acompanyat d’un porquet, ja que l’hagiografia popular li atribueix la curació d’un garrinet . És per això que se’l considera protector dels animals i que les desfilades amb benedicció d’animals de tir són típiques de la festa.
Barraques, foguerons i fogueres, els Tres Tombs, oficis i balls, són diferents formes de celebrar aquesta festa als Països Catalans. És en aquesta diada que antics rituals de fertilitat i purificació provinents del carnaval han trobat refugi com en totes les manifestacions lligades a la protecció dels animals, o les fogueres, entre altres.
Sant Antoni és la festa major de l’hivern en molts pobles, viles i ciutats del país. Arreu hi havia hagut celebracions on no faltaven els tortells, les casquetes, els pastissets, els panets, les rosques, els botifarrons, el llom adobat, les coques, l’espinagada, o la llonganissa de matances, la benedicció dels animals domèstics, les dianes de quintos o les festes dels fadrins i de gitanos, moltes considerades el preludi del Carnaval. Al voltant de la diada de Sant Antoni, el que coneixem com la setmana dels barbuts, es concentra bona part de l’activitat festiva de l’hivern.
El foc com a símbol de renovació de la puresa és un element antic que perviu en moltes festes arreu. El foc de Sant Antoni crema la maldat representada pel dimoni i protegeix bèsties i gent de les pestilències. Diu la tradició que sant Antoni va ser temptat pels dimonis amb tota mena de formes i aparences. Les temptacions de la carn han inspirat de ben antic la iconografia del sant, que es presenta també normalment acompanyat d’un porquet, ja que l’hagiografia popular li atribueix la curació d’un garrinet . És per això que se’l considera protector dels animals i que les desfilades amb benedicció d’animals de tir són típiques de la festa.
Barraques, foguerons i fogueres, els Tres Tombs, oficis i balls, són diferents formes de celebrar aquesta festa als Països Catalans. És en aquesta diada que antics rituals de fertilitat i purificació provinents del carnaval han trobat refugi com en totes les manifestacions lligades a la protecció dels animals, o les fogueres, entre altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada