Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2011

Contes càustics: La Remei

Imatge
La Remei, la de cal Cisco del carrer de dalt, ja no coneix gaire als seus 86 anys. Però si li cantes "lo caralsol" encara te’l segueix.
Coses de l’edat, t'esborra el record del que acabes de fer però et deixa recordar les coses d’abans. El temps ho perdona tot, excepte la memòria.
Es va casar amb un foraster "que venive amb los d'en Franco". Va arribar ben amunt, fins i tot va fer d’alcalde.
El seu noi, es veu que també s’hi va acabar dedicant, però amb els d’esquerres. Quan encara anava pel poble, la Remei no s'estava de comentar que "los rojos d'ara no són com los d'antes, ara t'hi pots entendre".
En els seus bons temps era de missa diària, però quan van anar a viure a Barcelona va anar perdent-ne l’afició. Potser pel capellà, que era massa jove. Qui sap si per la Mare de Déu, que no era com la del poble. O perquè aquella gent de la parròquia eren gent de barri i no s’arreglaven com cal per anar a missa. O potser perquè s’arre…

El Carnaval de Solsona

Imatge
Pròleg de Josep Fornés del llibre "El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Obra de Noemí Vilaseca i Marc Trilla. editada per l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona.

Els avis diuen que hi va haver un temps en que la gent ens il•lusionavem col•lectivament . Un temps en que les espectatives de felicitat es podien imaginar, concretar, mesurar i assaborir. Un temps de somnis a l’abast on la roba es feia durar i es passava als germans quan et quedava petita. Hi va haver un temps en què els mànecs de les navalles es feien de banya i les sopes de pa. Era un temps on la por es podia dominar i en què els poderosos tenien un nom i dos cognoms. D’aquest temps de somni els avis en deien el Temps Normal.
En Temps Normal, quan hi havia vaga, tot era tancat i barrat i, mentre durava, la gent no anava a la feina. La gent gran s’estava a casa, els pèsols es pelaven i l’arròs es triava. En aquell temps mític es bevia aiguardent i es menjaven figues i coca amb v…

Pregó de Sant Medir 2011

Imatge
Salut a la gent
que hem volgut deixar-nos veure
aquest diumenge de febrer
a la plaça de la Vila.

Dono les gràcies
a qui ha gosat demanar-me
que faci avui aquest Pregó
de Sant Medir.
A la Federació
i a les colles,
als qui sou aquí al balcó
i als qui sou a la plaça.

Fa tan de temps
que escric pregons,
bans
i proclames,
que no podia
dir que no.

Ben bé han estat
trenta anys
de signar
amb pseudònims,
amb noms
tan inversemblants
com il•lustres.

Potser sí
que ja havia arribat l’hora
de parlar de la festa
de tu a tu.

Allò que la gent
som capaços
d’imaginar col•lectivament
és molt valuós.
La Cultura
és una construcció simbòlica
que fem els humans.
Mengem, cantem i ens emocionem
seguint pautes apreses en família,
en colla,
en societat.

Inventem tradicions,
creiem en mites
i construïm
noves llegendes.
Però si una cosa sabem fer
és crear col•lectivament
el prodigi
de la festa.

Sant Medir
és una festa
que se celebra
des de molt antic,
quan el fred …

Carnaval

Imatge
Parlar dels origens del Carnaval no és parlar només de festa, és parlar de religió. La seva dimensió i presència en llocs distants del planeta, com també la seva relació amb altres festes de l’hivern, ha portat els estudiosos de la mitologia popular a situar el seu origen en un temps molt remot. Segons aquestes teories les històries sagrades de l’antigor, les contalles de les gestes dels déus dels pobles vençuts passarien a formar part de la temàtica oculta de contes i llegendes, i es farien presents a les festes que tot poble recrea com a expressió simbòlica de la seva memòria col•lectiva.
Els déus del poble vençut solen ser oficialment dimonis pels qui detenten el poder de nova planta. Així és com les exterioritzacions de la religió vençuda han estat reprimides amb la màxima cueldat al llarg de la història, i només han estat permeses les adaptacions edulcorades que la religió dels vencedors hagi pogut autoritzar.
Febrer és el mes central del Carnaval, i la festa coincideix amb la da…

Es dissabte de Gràcia

Imatge
Sempre he cregut que una festa és més festa com menys es pot controlar des del poder, potser per això sovint he abordat la gestió de la cultura des d'una perspectiva comunitària, generant processos, tirant la pedra i amagant la ma, deixant que tot plegat s'assembli com més millor a una obra col•lectiva en la que els protagonismes són mínims i sempre compartits. Així ho vam fer amb l’Antoni Torrens quan al barri de Gràcia vam començar la revetlla mallorquina de Sant Antoni, buscant complicitats des del primer moment.
Sa Pobla és una castissa vila del Pla de Mallorca que té com a principals activitats econòmiques l'agricultura, el comerç i els tallers mecànics. Un bon dia l'apotecari pobler Antoni Torrens em va venir a trobar a Barcelona aconsellat pels amics Isidre Vallès i Conxa Fiol, amb la proposta de fer un "fogueró" a la plaça del Diamant com els que es fan des de fa segles a Mallorca per Sant Antoni. La idea era que els seus fills, estudiants universitar…

Paella

Imatge
Questa ricetta è una cucina tradizionale della Catalogna, molto tipica di Barcellona.

Ingredienti per quattro persone:
Una grossa cipolla
Due pomodori maturi
Tre aglio
Cento grammi di piselli
Zafferano iberica
Otto gamberi
Una seppia
Un calamaro
Mezzo chilo di cozze
Quattro tazze di riso
Dieci bicchieri d'acqua
Sal

Preparazione:
Tagliare le verdure a fette molto piccole. Mettere al fuoco in una padella di ferro e cuocere a fuoco lento fino a quando ben cotte. Mettete pesce pulito e tagliato a fettine, tranne i gamberetti e le cozze che si fanno insieme. Una volta che tutto è cotto fino a quando non fa bollire l'acqua. Si butta il riso e fate cuocere per venti minuti fino a quando non è cotto. Lasciate riposare e si è pronti per mangiare.
Accompagnato da un vino bianco da Garnacha, Terra Alta denominazione di origine (Catalogna)

パエリヤ

Imatge
このレシピでは、カタルーニャの伝統的な料理、非常にバルセロナの典型です。

4人用成分:
一つの大きなタマネギ
二つの完熟トマト
三ニンニク
エンドウ豆の100グラム
サフランイベリア
エイトエビ
烏賊
イカ
ムール貝の半分キロ
米の4つのカップ
水の10メガネ
サル

準備:
カット非常に小さいスライスの野菜。鉄のフライパンに火を入れ、よく調理されるまで弱火で煮る。入れて魚介類をきれいに、エビやムール貝、全体作られていますを除いて、小さなスライスに切る。それは水の沸騰するまで一度すべてが調理される。それが調理されるまでは20分米と料理をスローします。それが解決し、あなたが食べるする準備が整いましたてみましょう。

Paella

Imatge
Bu tarif Katalonya geleneksel mutfağı çok Barselona tipik bir örneğidir.

Dört kişi için Malzemeler:
Bir büyük soğan
İki olgun domates
Üç sarımsak
Bezelye biri yüz gram
Safran İber
Sekiz karides
Bir mürekkepbalığı
A kalamar
Midye Yarım kilo
Pirinç Dört bardak
Su Ten gözlük
Tuz

Hazırlanışı:
Kesim çok küçük dilimler halinde sebzeler. Bir demir tavada yangın koyun ve iyi pişmiş kadar kısık ateşte pişirin. Koymak deniz ürünleri temiz ve karides ve midye tüm yapılır dışında, küçük dilimler halinde doğrayın. O suda kaynatın edinceye kadar sonra herşey pişirilir. Piştikten kadar bu yirmi dakika pirinç ve aşçı atar. Yerleşmek ve yemeye hazır olsun.

海鲜饭 Paella

Imatge
这个配方是加泰罗尼亚的传统美食,非常典型的巴塞罗那。

成份为四个人:
一个大洋葱
两个成熟的西红柿
三蒜
一百克的豌豆
藏红花伊比利亚
八虾
甲墨鱼
鱿鱼
半公斤贻贝
四杯米
十杯水
萨尔

准备工作:
在非常小片切的蔬菜。放在一个铁锅做饭的火,小火直到煮熟。把海鲜干净,切成小片,除了虾和所做的整个贻贝。当一切都熟,直到它使水沸腾。它引发了二十分钟,煮至饭熟它。让它稳定下来,你就可以吃。

Paella نيجرو

Imatge
هذه الوصفة هو المطبخ التقليدي من كاتالونيا، نموذجي جدا من برشلونة.

المكونات لأربعة أشخاص :
واحد بصلة كبيرة
اثنين من الطماطم الناضجة
ثلاثة الثوم
مائة غرام من البازلاء
الزعفران الايبيرية
ثمانية روبيان
سمكة من الصبيدج.
والحبار
نصف كيلو من بلح البحر
أربعة أكواب من الأرز
عشرة أكواب من الماء
ش.

طريقة التحضير :
قطع الخضار في شرائح صغيرة جدا. اخماد الحريق في مقلاة الحديد ويطهى على نار هادئة حتى ينضج جيدا. ضع المأكولات البحرية نظيفة ومقطعة إلى شرائح صغيرة، ما عدا القريدس وبلح البحر التي تمت كلها. مرة واحدة كل شيء حتى ينضج يجعل يغلي الماء. فإنه يلقي الأرز ويطهى لمدة عشرين دقيقة حتى ينضج. فلتستقر وكنت على استعداد لتناول الطعام.

Ser home i ser dona a principis del segle XX. Pagesos, obrers i senyors durant el Modernisme

Imatge
Homes i dones a pagès



Per tal de comprendre els conceptes de masculinitat i de feminitat a la Catalunya rural a començament del segle passat, calia tenir presents dos conceptes bàsics, l’un aparellat al rol masculí i l’altre al femení. Aquests conceptes eren la “virilitat” masculina i la “vergonya” femenina.

En un matrimoni, la “vergonya” de la dona confirmava la “virilitat” de l’home i viceversa. Tots dos conceptes eren complementaris i es reforçaven l’un a l’altre.

Tot i així la “vergonya” era un valor social que la comunitat exigia als dos sexes.

La “virilitat” era el valor masculí per excel•lència. S’adquiria des de petit a casa i a l’escola, on la diferenciació per sexes era omnipresent.

Aquest concepte abstracte es podia definir com a l’absència de temor, més que no pas com a valentia, ja que implicava temeritat, abrandament contra el que calia lluitar sense pensar-s’ho, sense raonar. Sovint aquest “monstre” contra el qual calia lluitarera el deshonor d’un mateix o el de la fam…

Contes càustics. El premi

Imatge
Les cinc tocades i encara no havia pogut dormir. A ell aquestes coses sempre li havien relliscat, però l’edat és traïdora. Potser sí que li havia afectat allò del premi. Rebre honors li semblava una rucada. Ara els donaven com a xurros, i sovint a la gent de la crosta. Però la seva filla l’havia convençut:
- Papa, tú sí que ho mereixes.
I coses d’aquestes.
Només podien anar sis convidats. A la sala no s’hi cabria de tanta gent com hi hauria.
Havia de dormir com fos, si no no ho podria suportar. Amb la finestra oberta entraven mosquits. Va sentir-ne un per l’orella bona, i semblava tenir males intencions. Feia calor.
- No aguantaré la corbata. Potser aniré amb mànigues de camisa, què coi! La noia no em deixarà...
Les sis, i tota la nit en vetlla! La son va arribar amb la fresca de la matinada.
La sala era immensa i plena de gent. Tothom anava endiumenjat i semblava una boda. Dues grans aranyes de cristall penjaven de dalt del sostre altíssim. La catifa era prou ampla per a entrar de…

Higiene i Cultura

Imatge
En la cultura occidental la higiene personal ha tingut una relació històrica amb la posició social i la manera de guanyar-se la vida. Fins als estudis i descobriments científics de la Microbiologia, a mitjans del segle XIX, la majoria de la gent no establia una relació gaire estreta entre la higiene del cos i la salut. Tot i això, la gent sempre s’ha rentat i ha cuidat, poc o molt, la seva higiene personal.
Un origen molt remot del sabó és ja documentat en tauletes sumèries a la Mesopotàmia de fa 2.500 anys. S’hi troba una recepta per a fer el sabó amb olis i potasa. L’ús que se’n feia no era per a la higiene corporal sino per a rentar la llana i les pells. Celtes, gals i amazigs també coneixien el sabó.
El llegendari Mont Sapo –no surt en cap mapa- és d’on provindria l’origen de la paraula “sabó”. Segons una antiga llegenda romana, en aquesta muntanya mítica s’hi feien sacrificis d’animals. Les cendres de la incineració es barrejaven espontàniament amb els greixos mal cremats de les…