Josep Fornés

La llegenda Al segle XIII el frare dominic Iacobus de Voragine, arquebisbe de Gènova, va escriure una obra que va influïr en la mitologia popular dels sants. Es tracta de la Lleggenda Auria, i en ella cita al devot tribú Jordi: “Georgius tribunus, genere Cappadocum, pervenit quadam vice in provinciam Libyae in civitatem, quae dicitur Silena. Iuxta quam civitatem erat stagnum instar maris, in quo draco pestifer latitabat, qui saepe populum contra se armatum in fugam converterat flatuque suo ad muros civitatis accedens omnes inficiebat. Quapropter compulsi cives duas oves quotidie sibi dabant, ut eius furorem sedarent, alioquin sic muros civitatis invadebat et aerem inficiebat, quod plurimi interibant...” Jordi era, segons Voragine, un capità capadoci, un romà, o més ben dit un romiós,que és com els actuals turcs anomenen als grecs que sempre havien poblat els territoris de l’antic Imperi romà d’Orient, i que ells van fer fora en temps del fundador de la Turquia moderna, Must

Concert de l'Orquestra de Cordes del Món a l'Ajuntament de Barcelona, el 8 de març de 2012, en memòria del President Malam Bacai Sanha. Amb la col.laboració del Museu Etnològic de Barcelona. Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=4a14KNexvKo

Sant Medir 2012 Publish at Calaméo or browse others. Quan arriba el març, hi ha un dia en que la ciutat es desperta somniant. Vet aquí com començava la salutació d’un programa de la festa de Sant Medir a la Gràcia de finals dels noranta, que jo mateix vaig escriure amb qualsevol dels pseudònims habituals. La mateixa salutació acabava dient: La classe es fa avui al carrer i la senyoreta sembla més jove que mai. I una alenada d’aire fresc rep la primavera a peu de carrer. Sant Medir és una festa que se celebra des del 1830 quan el fred de l’hivern té compassió de les violetes boscanes de Collserola, quan el temps convida les mestres a treure els escolars al carrer a collir caramels i quan, de prop o de lluny, encara ressona el soroll dels saraus de Carnaval. Una desfilada matinal pels carrers de l’antiga Vila de Gràcia concentra cada tres de març ara com abans les colles de romeus d’arreu dels antics municipis del Pla de Barcelona anexats a finals del segle XIX a la ciutat mode

El projecte Cordes del món és una iniciativa de diferents músics encapçalats per Ernesto Briseño, amb el suport del Museu Etnològic de Barcelona. Aquestes fotografies recullen  moments de l'assaig al nou Taller de Músics de Sant Andreu el dia 2 de març de 2012.

CLIQUEU AQUÍ: http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/14519/

Carnaval de Sants Angela Merkel, la nostra molt Honorable presidenta Ban Jo, Angela Merkel, 1a presidenta del land de Sants, he enviat Barcelona, Catalunya i Espanya a pastar fang i ara ja formeu part de la rica i pròspera Alemanya, un país que ja ha sortit de la cri$i i on lliguem els gossos amb salsitxes de Frankfurt. La gent de Sants vol ser d’Alemanya, se us ha omplert la “Baixa Saxònia” de tanta crisi i ara busqueu refugi en la més te(u)tona de les cancelleres per poder dir adéu a moltes coses: a una ciutat de disseny feta per als turistes i els carteristes; a un país amb un miniestatut, un miniaeroport i una miniclasse política i a un Estat modèlic en bombolles immobiliàries, corrupcions i monarquies que posen la mà a “la Caixa”... Dissabte 18 de febrer a les 17.30 h omplirem amb puntualitat germànica els carrers de Sants i Creu Coberta en la més multitudinària, intercultural i espectacular de les Rues mai vista; 45 comparses i més de 2.300 persones desfilant (serà més llarga

Ja ens ha arribat el BAN del Consell dels Bulls, aquella colla emmascarada que representa l'ànima del Carnaval. enguany el Ban és punyent com els temps que ens toca viure. Visca el Carnaval!   BAN Nos que som en Carnestoltes PROCLAMEM ... amb il · lusió, la fi del govern dels “galtes” i l’exili del Borbó Ja fa massa temps que dura la gran barra dels Botins, penques i judicatura, lladres, Camps i Urdangarins Fotem fora tot bandarra, llepa-culs i corruptor, mercenaris i paparres, fatxes i especuladors També posem a pa i aigua tot el qui, per ambició, aprofita que hi ha merda per remenar-la millor Assessors, canvia-camises, periodistes i voltors, malparits, bisbes, ministres, consellers i opinadors DISPOSEM que en nostra terra manin els treballadors, i que les treballadores decideixin per tots dos Que tothom pugui ajuntar-se amb qui més li faci el pes, home amb home, dona amb dona, una amb un o de tres en tres Que només seran sagrades la comuna llibertat, la igualtat, la cansal

Aquest any 2012 se celebra el bicentenari del naixement de l’escriptor anglès Charles John Huffam Dickens a Portsmouth, Anglaterra. Dickens és el novelista més conegut de l’època victoriana. Descriptiu, crític amb la realitat social que l’envolta, excel·leix en la construcció i el   retrat dels personatges, reals o idealitzats, fins a consolidar el realisme idealista amb que s’ha definit el seu estil literari.   L’interès dels   seus relats breus ha sobreviscut el pas del temps fins arribar als nostres dies amb la frescor d’aquells contes universals que esdevenen tradició. A Catalunya l'obra de Dickens apareix en els fulletons en castellà de El Diario de Barcelona, però encara haurà d'esperar la traducció al català del primer relat. Un d’aquets relats és “ Lo magatzem d'antiguetats” , aparegut en el fulletó de La Renaixensa el 1892, fóu aquest el primer Dickens publicat en català. L’any 1843 Dickens publica “A Christmas Carol” que no es publica en català fins l’a

La recepta de la salsa de romesco d'ametlles.  El millor d'una calçotada és la salsa. Jo la vaig aprendre a Valls en una trobada amb la bona gent de la Colla Joves dels Xiquets de Valls ara fa trenta anys en les festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela. Aquest romesco per a acompanyar els calçots el van fer les dones de la colla a casa seva, perquè en aquell temps no se'estilava l'infaust costum de consumir salsa industrial prefabricada. Ingedients:   Un quart de quilo d'ametlles marcona amb pell i tot. Dos tomàquets madurs ben frescos Deu alls sense pelar Dues nyores Un pebrot de romesco Sal de mar Oli verge extra d'olives arbequines de primera premsada (del raig) Un brot de menta blanca fresca Procediment S'escaliven al foc els alls i els tomàquets. Es posen en remull les nyores i el pebrot. Es torren les ametlles amb pell i tot (es pot fer a la plata del forn en calent). En un morter ben gran es fa una picada amb les ametlles torrades, e

El Carnaval de Barcelona, instrumento de participación y cohesión social Publish at Calaméo or browse others.

Hablar de los orígenes del Carnaval no es hablar sólo de fiesta, es hablar de religión. Su dimensión y presencia en lugares distantes del planeta, como también su relación con otras fiestas de invierno, ha llevado a los estudiosos de la mitología popular a situar su origen en un tiempo muy remoto. Según estas teorías las historias sagradas de la antigüedad, los relatos de las gestas de los dioses de los pueblos vencidos pasarían a formar parte de la temática oculta de cuentos y de las leyendas, y se manifestarían en las fiestas que todo pueblo recrea como expresión simbólica de su memoria colectiva. Los dioses del pueblo vencido suelen ser oficialmente demonios por quien detentan el nuevo poder instaurado. Así es como las exteriorizaciones de la religión vencida han sido reprimidas con la máxima cueldad a lo largo de la historia, y sólo han sido permitidas las adaptaciones edulcoradas que la religión que los vencedores haya podido autorizar. Febrero es el mes central del Carnaval, y

La Rúa del Carnaval de Barcelona de 1898 Publish at Calaméo or browse others.

Ingredients: Un bacallà fresc de 2 kg. Mig quilo de camagrocs frescos Farina de blat Una ceba grossa de Figueres Dos tomàquets madurs Sal de mar Oli verge d'olives arbequines Vi blanc de Batea Procediment: Es treu el cap i l'espina del bacallà i es talla a bocins de ració. Amb el cap i l'espina es fa un brou. En una paella amb l'oli bullent es fregeix el bacallà enfarinat i salat. Es retira el peix i es posa en una cassola de terra. En el mateix oli de la paella es sofregeixen la ceba i el tomàquet ratllats. Un cop estigui a punt de confitura, s'agafa es sofregit amb una espumadora i es posa damunt del peix en la cassola. En l'oli restant es couen els camagrocs ben nets de terra i molsa. S'aboca tot a la cassola i es cobreix amb el brou de peix i una copeta de vi. Es rectifica de sal i es posa la cassola al forn a 200ºC durant 15 minuts. S'acompanya de vi blanc de Batea.

L'exposició es va presentar l'any 2006 al Museu Etnològic de Barcelona. Avui hi ha una versió itinerant a la Fundació Catalana de l'Esplai.

La Col·lecció etnogràfica d'Oulad M'Taà Publish at Calaméo or browse others.

http://www.youtube.com/watch?v=T798JYWt6DY

En la Barcelona de1988 en el café del Artesà , el Ateneo de Gracia, el centro cívico de la Travesía de Sant Antoni del que yo era un joven director, empezamos un ciclo de café-concierto de música tradicional. Como fuera que en experiencias anteriores como los " Saraus de Primavera " en los jardines del antiguo Hospital de la Santa Creu , no habían tenido la continuidad deseada, los músicos impulsores no se habían atrevido a repetir la experiencia. Mi amistad con el músico Eduard Casals, compañero de gralla (dulzaina) en los " Grallers de Gràcia " y en el grupo de pasacalles " Pamipipa ", me animó a hacerle la propuesta a él ya su nuevo compañero de grupo, Jordi Fàbregas.   Como no daban crédito a mi propuesta, los fui a encontrar al bar de debajo de mi casa donde solían ir a comer, en la calle Torrent de l'Olla entre las calles de Betlem y Biada, muy cerca de donde vivía Jordi Roure que trabajaba en Radio 4, un buen músico que me vendió s