Josep Fornés

Una variant econòmica, per temps de crisi, de la recepta tradicional de l'oca guarnida amb naps, estesa pel nord del Principat de Catalunya i per Occitània des de fa centúries. Ingredients : Un gall gran Tres quarts de quilo de naps Una presa de xocolata negra 70% de cacau 15 avellanes 5 nous 1 ceba gran Sal de mar Oli d'oliva arbequina verge extra  Nou moscada Vi negre Es talla el gall a octaus i es rosteix en una cassola. Es pelen i es tallen a daus els naps i la ceba i es couen amb poc oli. Es fa una picada amb les avellanes, les nous i la xocolata. Es cobreix el tall i les hortalisses amb aigua i vi i s'hi afegeix la picada i la nou moscada ratllada. S'hi tira la sal i es tapa, a foc lent, durant mitja hora llarga. Es pot acabar al forn fins que estigui al punt de daurat. S'acompanya d'un vi negre DO. Terra Alta.

http://www.youtube.com/watch?v=L73FIwJfEG8&feature=relmfu

http://www.youtube.com/watch?v=BodKHrKP8sE&feature=relmfu

http://www.youtube.com/watch?v=pq2UsjEzosE&feature=relmfu

http://www.youtube.com/watch?v=cJynAMAWc-A&feature=relmfu

A la fotografia, d'esquerra a dreta: Enric Miró i Josep Fornés amb un venerable integrant de la Hammada de Oulad M'Taa, una prestigiosa agrupació folklòrica dedicada a la conservació i difusió del patrimoni etnològic oral i immaterial. A la seva dreta Mohammed el Bouhali, impulsor inicial del projecte Pres entació del Museu Etnològic de Barcelona   El Museu Etnològic de Barcelona es defineix com un espai de coneixement entre cultures en un món plural, i té les ciutats, les viles i els pobles com a primers elements de referència per a l'estudi de la societat en tota la seva complexitat. La Nit dels Museus al Museu Etnològic de Barcelona   El Museu centra la seva atenció principal en l'àmbit català i en les cultures de les comunitats que són presents a la ciutat de Barcelona com a capital d'un país, Catalunya, que ha estat i és terra d'acollida de persones vingudes de tot el món al llarg de la història. El Museu pertany a una xarxa de m...

La llegenda Al segle XIII el frare dominic Iacobus de Voragine, arquebisbe de Gènova, va escriure una obra que va influïr en la mitologia popular dels sants. Es tracta de la Lleggenda Auria, i en ella cita al devot tribú Jordi: “Georgius tribunus, genere Cappadocum, pervenit quadam vice in provinciam Libyae in civitatem, quae dicitur Silena. Iuxta quam civitatem erat stagnum instar maris, in quo draco pestifer latitabat, qui saepe populum contra se armatum in fugam converterat flatuque suo ad muros civitatis accedens omnes inficiebat. Quapropter compulsi cives duas oves quotidie sibi dabant, ut eius furorem sedarent, alioquin sic muros civitatis invadebat et aerem inficiebat, quod plurimi interibant...” Jordi era, segons Voragine, un capità capadoci, un romà, o més ben dit un romiós,que és com els actuals turcs anomenen als grecs que sempre havien poblat els territoris de l’antic Imperi romà d’Orient, i que ells van fer fora en temps del fundador de la Turquia moderna, Must...