Josep Fornés

Al carrer de l’Hospital hi ha un racó que m’enamora on la llum frega suau camamilla i ruda alhora. Raig de llum, solet de maig, que beses la farigola entra ja pel finestral i porta la olor de fora. Regalèssia i codonyat, sàlvia, arrop i tarongina, romaní, menta, sidral i bresca de la mel fina. Sol de maig aquí al Raval, que al tardet tot ho il·lumines, has portat amb el firal tot l’aroma d’englantines

Avui el vermell esclata i per tot arreu se sent una olor de rosa fresca i una gran remor de gent La florista de la plaça ha muntat el parament. Verd, espigues, flors i cintes, ara a un preu, al tard veurem… Qui la vol la flor del dia? qui voldrà un regal d’amor? Al carrer, en paper de plata, avui es venen emocions. Josep Fornés

Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers... Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent La foguera de la plaça Alça un fum guspirejant. Encisera i descarada, Mentre crema va parlant Negra nit que l’aigua encantes I que el sol tens per amic. Fetillera de les plantes, Quants amors no hauràs cosit?

La història d’un mercat a cel obert El 25 de juliol de 1835 l’antic convent dels carmelitans descalços de Sant Josep a la Rambla, va patir les conseqüències de la crema dels convents. Només cinc anys més tard, el 1840, l’arquitecte Francesc D. Molina hi dissenyava els primers plànols d’una plaça pública per encàrrec municipal i en el seu emplaçament es va començar a construir una plaça quadrangular porxada voltada de columnes jòniques, a la manera d’una àgora clàssica. En aquesta nova plaça s’hi establí el mercat obert que des de 1217 havia ocupat cada dia el fora-muralla del Pla de la Boqueria. El 1860 la Maquinista Terrestre i Marítima construïa les cinc naus del mercat cobert de Sant Josep: la Boqueria. La desamortització del convent veí de les monges de Jerusalem el convertiria primer en biblioteca pública, i el seu enderroc el 1888 va fer que el seu solar acabés sent el que avui és la plaça de la Gardunya, immediata al mercat. A partir del segle XIII parades de flors a cel ob...

Acabant la Quaresma, quan arreu dels Països Catalans ja ha florit l'ametller, toca un arròs de Divendres Sant. Ingredients: - 1 bròquil - 2 cebes tendres - 5 alls tendres - 1 pebrot vermell - 7 carxofes - 3 tomàquets madurs - 6 tires de bacallà salat amb la pell - Un bon raig d'oli d'oliva verge extra d'arbequina - Arròs (una tassa petita per persona) - Aigua bona (dos gots de quart per tassa d'arròs) Procediment: En una cassola de terra es prepara un sofregit amb les cebes tallades petites, els tomàquets ratllats, els alls tendres i el pebrot a trocets. Es treuen unes quantes fulles i la tija de les carxofes, deixant només els cors que es tallen pel mig. Es fa a miques el bròquil i s'afegeix al sofregit de verdures. Es renta el bacallà a raig d'aixeta i es talla ben petit. Es posa tot junt i es deixa fer la xup xup. Quan sigui l'hora es tira l'aigua i, quan bull, l'arròs. No hi cal sal, el bacallà ja la duu. S'acompanya a...

La figura i l’obra de Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona 5 de maig de 1952) té els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la Catalunya del seu temps. A l’edat de vint anys se’n va a viure a Barcelona on col•labora a El Poble Català i a d’altres publicacions. Des de 1904 en què es representaren les primeres obres, la seva literatura s’emmarca en la transició entre el modernisme i el noucentisme. Vinyes fou un lliurepensador d’esquerres, dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. Vinyes, disgustat amb l’ambient cultural que l’envolta, emigra a Colòmbia el 1913 i s’instal•la a Barranquilla el 1914 on, fins al 1925, influeix en la vida cultural de la ciutat. Impulsa la revista Voces de Barranquilla (1917-1920) que esdevé el principal altaveu de l’avantguarda literària hispanoamericana. A Barranquilla, la ciudad de libres, Ramon Vinyes obre una llibreria "R Viñas & Co.",amb un altre...

La primavera astronòmica comença amb l’equinocci el 21 de març en el nostre hemisferi Nord, i acaba amb el solstici d'estiu el 21 de juny. En l'hemisferi Sud va del 21 de desembre al 22 de setembre. Hi ha raons neurofisiológiques que poden explicar el canvi en l’estat d’ànim de la gent en el temps en que el dia s’allarga. El diencèfal és la part del cervell on són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, el subtálem i els ganglis basals. Està separat dels tàlems òptics pel solc hipotalàmic. És el regulador de moltes funcions de la vida vegetativa i de les seves relacions amb les activitats vitals. Existeix, entre d’altres, una influència dels nuclis hipotalàmics sobre les funcions sexuals, i les reaccions emotives i psíquiques. Els tàlems òptics són dos grans formacions ovoides de substància grisa -no cobertes de mielina- situades en l’encèfal. El tàlem és el principal centre de relació entre la medul•la i el cervell, en ell acaben totes les vies sensitives importants i amb la seva...