Josep Fornés

La ciudad es el espacio prodigioso donde todos y todo puede ser visible e invisible a la vez, es el monstruo que nunca duerme, el tiempo dónde el día puede parecer noche y la noche puede parecer día. Toda ciudad es un conjunto alterable de construcciones tangibles e intangibles donde sólo hay una cosa inmutable: el cambio. Los cambios sociales y culturales que nos toca ahora vivir en las ciudades, quizás precisamente porque nos tocan muy de cerca y en primera persona, nos parecen tan radicales que a menudo cuando pensamos en la pluriculturalitat lo hacemos como si se tratara de algo nuevo. Pero no hace falta pensar mucho para darnos cuenta que nuestra sociedad contemporánea, como toda sociedad compleja, incorpora internamente una realidad multicultural. Sin ir muy lejos, en casa de cada cual podemos constatar como las transformaciones a qué ha sido sometido el entramado de lazos de alianza, de filiación y consanguinidad que todavía denominamos familia, son dignas de ser consideradas ...

El dissabte 16 de febrer de 1980 la premsa es feia ressò del primer Carnaval autoritzat a Barcelona després de la guerra. En l’imaginari col•lectiu apareixien les imatges dels darrers carnavals barcelonins d’abans de la guerra, del “temps normal” com en deia alguna gent, un temps que havia quedat fixat en la memòria amb escenes de senyoretes vestides de sirena i nois disfressats de pirata damunt una carrossa, “El rei Neptú”, guanyadora del concurs de la Rúa del Passeig de Gràcia de 1935. La Rua d’abans de la guerra era un espectacle itinerant que concentrava molt de públic. Les carrosses patrocinades per establiments i marques comercials eren les més vistoses, però també n’hi havia d’entitats i institucions. Aplegava també espontanis que lluïen les seves disfresses individuals, però el que més destacava eren les carrosses: plataformes, camions i camionetes disfressades amb garlandes de flors i escenografies de cartó-pedra obra dels més renombrats artesans de l’època. Els qui enca...

Al carrer, davant de casa, les cadires hem posat, i damunt d'una rabassa fustes velles hi hem plantat.  Pels terrats el fum escampa cants i gloses, sons eterns, que la gent pagesa canta vora el foc ara a l'hivern.  Aturant l'aire al seu pas va sonant mentre somia, tremolosa va cridant pels carrers la xirimia.   Freda nit de cor calent, fogueró de flames altes, culte antic, brasa roent que la gent al foc atanses.  Aigua i canya fregadissa, la ximbomba va sonant, aspre so que al món encisa, vell caduf que va plorant.  Plora l'aigua, vella amiga que el seu ventre, ara tan sec, fresca i clara travessava amb alegre frec a frec. Canta el vell que el temps mesura recordant tot el passat, canta el jove la ironia del que encara no ha arribat.  Nit de fum i fartanera arrauxada en el cantar, nit de càlida harmonia generosa en el parlar  Nit d'hivern, vella poblera, tú que plantes cara al temps, bruixa sàvia i remeiera, ...

El darrer dissabte de gener, enguany el dia 28, se celebra la Revetlla Mallorquina Sa Pobla a Gràcia Fa sis-cents anys que a Mallorca Sant Antoni és patró dels pagesos. El sant patró de la pagesia catalana medieval, va originar un ric costumari tradicional a l’illa: dimonis, foguerons, cants de ximbomba, torrada de botifarrons i sobrassada, fins al punt d'esdevenir una de les festes senyeres de l'hivern al camp mallorquí. La devoció antoniana fou importada pels catalans i convertida en una festa amb elements clàssics: àpats comunitaris amb derivats del porc, foc congregador que purifica, cants repentistes de simbomba que posen a prova l’agilitat dels versaires... Sant Antoni d’Egipte va ser un grec cristià que predicava a Tebes mil anys després dels faraons i s’enfrontava al poder romà amb valenta tossuderia; la mateixa etimologia del nom Antoni vindria a voler dir “el que planta cara a l’adversari”. Va ser el primer monjo i la seva idea de practicar aquesta forma de vida ...