Video: Sa Pobla a Gràcia 2005

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poema de Tots Sants

Imatge
L'aire porta olor de festa Pels qui venen i se'n van El vent fa volar les fulles Fulles del temps de Tots Sants Pel carrer es torren castanyes A les mans es porten guants Al mercat ja hi ha magranes Les magranes de Tots Sants Ara és temps de confitures De moniato i massapans, Codonyat i llepolies, Llepolies de Tots Sants Animetes estimades, Emocions en un sol ram De flors aviat marcides Flors marcides de Tots Sants Josep Fornés 2016
Més informació

La nit de sant Joan

Imatge
Les contalles de la nit més curta Hi ha una història entre nosaltres que, qui la busqui, la trobarà. Així és com comencen els contes les dones amazig del Magrib, i és així com vull començar a explicar aquesta història de les tradicions de les festes del bon temps als Països Catalans, que arriben a la seva més gran esplendor la nit de sant Joan. Es conta que, fa molt de temps, els antics pobladors dels Pirineus foragitaven la foscor i els esperits de la nit més curta de l’any encenent tions als cims de la muntanya i baixant-los camí avall fins la vall, on feien una gran foguera. Aquell foc donava força al nou sol que lluiria de bon matí. El foc de la nit de sant Joan té molts noms arreu dels Països Catalans i a l’Aran: foc, foguera, fogueró, gala, galades, falla, faia, falles, atxes, fai, faies, xerades, faites, fogueres, foguerons, barraques, faro, haro, halles, heixets, foguerill… La paraula falla ve del llatí facula, que vol dir torxa o atxa. J...
Més informació

Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva

 Festa laica i neotradicionalisme.  Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva IV Congrés Català d’Antropologia 2026 Comunicació de Josep Fornés Garcia Sembla que avui la festa popular és entre dos focs. Ente els menjacapellans, de tradició bullanguera, i els neobeatistes nostàlgics que semblarien aplicar la llei del pèndol per reivindicar una tipologia de nou espiritualisme, que aniria del bracet amb el ressorgiment de la ultradreta catòlica a Europa, anem distrets.  A casa nostra, el vell nacionalcatolicisme de l’Espanya franquista topa amb el laïcisme que semblava haver irromput amb l’anomenada transició democràtica del postfranquisme. Però es veu que ni tan sols havia entrat, o no amb tanta convicció com aparentava.  El règim del 78 no va fer una constitució tan aconfessional com alguns creien, sinó que va amarar d’ambigüitat un text legal que ho deixava tot ben lligat a una estaca que mai no tomba. Tota llei té una base cultural, social i ideològica que la suste...
Més informació