Sant Antoni

Al carrer, davant de casa,
les cadires hem posat,
i damunt d'una rabassa
fustes velles hi hem plantat.

 Pels terrats el fum escampa
cants i gloses, sons eterns,
que la gent pagesa canta
vora el foc ara a l'hivern.

 Aturant l'aire al seu pas
va sonant mentre somia,
tremolosa va cridant
pels carrers la xirimia.

  Freda nit de cor calent,
fogueró de flames altes,
culte antic, brasa roent
que la gent al foc atanses.

 Aigua i canya fregadissa,
la ximbomba va sonant,
aspre so que al món encisa,
vell caduf que va plorant.

 Plora l'aigua, vella amiga
que el seu ventre, ara tan sec,
fresca i clara travessava
amb alegre frec a frec.

Canta el vell que el temps mesura
recordant tot el passat,
canta el jove la ironia
del que encara no ha arribat.

 Nit de fum i fartanera
arrauxada en el cantar,
nit de càlida harmonia
generosa en el parlar

 Nit d'hivern, vella poblera,
tú que plantes cara al temps,
bruixa sàvia i remeiera,
quí podrà dir els anys que tens?

 Fràgil cendra voladissa
alça un suau ventet gelat.
Al carrer, davant de casa,
hi ha la gent que jo he estimat.

Josep Fornés