Josep Fornés

http://www.youtube.com/watch?v=P11Ae7UuTPk&feature=youtu.be

BAN Quan s’acosta el mes d’agost, quan la llum no dura massa, hi ha un trocet de món a on embellim carrers i places. Si fa fresca a hora baixa anirà en Joan desvetllant un secret tot fet de caixes, de filferro i paperam. Al balcó del senyor Pere hi ha penjat un elefant, i entremig d’un món de mones, un ninot el va empaitant. A l’entrada del carrer, entre el forn i el bar d’en Cisco, hi ha festaires a recer, quatre gotes mal comptades. El vent bufa de tronada, Collserola es veu tapat, Gràcia és tota endiumenjada i a la plaça hi ha envelat! A la porta, amb lletres grosses, un bàndol hi ha penjat que te diu, entre altres coses, quarts i hores ben tocats: “Avui ball fins a les dues, que demà toca pencar, que els dies abans de festa fins a quarts de quatre es pot rondar. No donem feina al brossaire, que no calgui netejar, que només sentim la flaire del perfum de festejar Contra el foc diabolical fora robes delicades, cal vestir cotó, com cal, vade retro sucarrades! I aquell

Les festes són moments forts en el calendari que marquen la diferència entre allò que és ordinari d’allò que és extraordinari. Ja a principis del segle passat, Arnold Van Gennep, un dels més eminents estudiosos d’aquestes qüestions a França, va entendre els rituals de pas com a celebracions de trànsit dels estadis en la vida dels humans. Més endavant l’antropòleg anglès Edmund Leach veia en les festes el trànsit de l’ordre profà a l’ordre sagrat. Les festes expressen el pas del temps en la vida de les col·lectivitats humanes, reforcen el sentit de la vida en comunitat, relliguen el passat i el present, trenquen momentàniament la quotidianitat i la rutina, i transformen allò que, bo o dolent, és habitual. La festa té a més a més un contingut simbòlic que sol ser reiteratiu i que amb el temps esdevé tradició. Com que els humans sóm animals simbòlics, la festa afecta el nostre comportament social. Aquest contingut psíquic i emotiu reforça el valor transformador de la festa, perq

Monastery of Santa Maria de Vallbona National heritage of Catalonia: Monastery of Santa Maria de Vallbona Publish at Calaméo or browse others.

A la platja cau la tarda i les barques van salpant que avui és el dia del Carme i a la mar hi ha festa gran. Ella puja en la primera, ha volgut anar al davant, pentinant sa cabellera ara el vent la va besant. En la nau que va al darrere els músics donen el to, el vaivé de les onades marca el pas de processó. La corrua de les barques ha posat proa a ponent, el planar de les gavines fa petit el firmament. A babord giren les barques, tot el món està girant. Quan la barca arriba en terra cel i mar estan cremant.

Las historias de la noche más corta Hay una historia entre nosotros que, quien la busque, la encontrará. Así es como empiezan los cuentos las mujeres amazig del Magreb, y es así como quiero empezar a contar esta historia de las tradiciones de las fiestas del buen tiempo en los países catalanes, que llegan a su mayor esplendor la noche de San Juan. Se cuenta que, hace mucho tiempo, los antiguos pobladores de los Pirineos auyentaban la oscuridad y los espíritus de la noche más corta del año encendiendo hogueras en las cimas de las montañas bajando antorchas cuesta abajo hasta el valle, donde encendían una gran hoguera. Aquel fuego daba fuerza al nuevo sol que luciría en la mañana. El fuego de la noche de San Juan tiene muchos nombres en los países catalanes y en el país de Arán: foc, foguera,  gala, galades, falla, faia, falles, atxes, fai, faies, xerades, faites, fogueres,  barraques, faro, haro, heixets, foguerill ... La palabra falla viene del latín facula, que significaba

Les contalles de la nit més curta Hi ha una història entre nosaltres que, qui la busqui, la trobarà. Així és com comencen els contes les dones amazig del Magrib, i és així com vull començar a explicar aquesta història de les tradicions de les festes del bon temps als Països Catalans, que arriben a la seva més gran esplendor la nit de sant Joan. Es conta que, fa molt de temps, els antics pobladors dels Pirineus foragitaven la foscor i els esperits de la nit més curta de l’any encenent tions als cims de la muntanya i baixant-los camí avall fins la vall, on feien una gran foguera. Aquell foc donava força al nou sol que lluiria de bon matí. El foc de la nit de sant Joan té molts noms arreu dels Països Catalans i a l’Aran: foc, foguera, fogueró, gala, galades, falla, faia, falles, atxes, fai, faies, xerades, faites, fogueres, foguerons, barraques, faro, haro, halles, heixets, foguerill… La paraula falla ve del llatí facula, que vol dir torxa o atxa. J

El Museo Etnológico de Barcelona es una institución que alberga unas colecciones muy variadas en lo que respecta a procedencia, materiales y tipologías. Se trata de más de 70.000 objetos relacionados con la vida cotidiana de diversas culturas (vida doméstica, oficios, tradiciones y creencias) de los cuales, unos 40.000 proceden de Catalunya y otras zonas de la Península Ibérica, mientras que el resto, unos 30.000, son de diversas zonas del mundo: Japón, Afganistán, Marruecos, Senegal, Guinea Ecuatorial, Papúa Nueva Guinea, Australia, entre otros, y además las colecciones americanas. Éstas están representadas por unos 9.000 objetos, distribuidos en tres grupos: la colección precolombina, la colección de etnografía indígena y la de la América hispánica. La procedencia es, en su mayoría de Perú, Centroamérica y México. Posee también una excelente biblioteca americanista. El Museo, además de realizar sus funciones principales, como son adquisición, conservación, estudio y difusión de su pa

A la ciutat de Berga es considera que, per la solemnitat religiosa del Corpus  Christi, ja al  segle XIV se celebrava, en l’interior de l’església, una processó on s’hi representaven les històries sagrades del Cristianisme. Aquesta celebració sorollosa  s’anomenaria  La Bulla , però més tard rebria el nom de Patum pel so del tabal amb que s’acompanyarien les diferents escenes o Entremesos , que amb el temps arribarien a ser el que avui anomenem Salts .  Hi ha constància documental d’aquesta Bulla  l’any 1525.  L’any 1723 es va haver de representar al carrer perquè es va desautoritzar  fer-la  a dins del temple. Avui la Patum és la festa més gran i significativa de la ciutat de Berga, i constitueix un dels principals trets d’identitat de la cultura societària dels bergadans i les bergadanes. La festa va ser proclamada l’any 2003 per la UNESCO com a una Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de tota la Humanitat.

Una variant econòmica, per temps de crisi, de la recepta tradicional de l'oca guarnida amb naps, estesa pel nord del Principat de Catalunya i per Occitània des de fa centúries. Ingredients : Un gall gran Tres quarts de quilo de naps Una presa de xocolata negra 70% de cacau 15 avellanes 5 nous 1 ceba gran Sal de mar Oli d'oliva arbequina verge extra  Nou moscada Vi negre Es talla el gall a octaus i es rosteix en una cassola. Es pelen i es tallen a daus els naps i la ceba i es couen amb poc oli. Es fa una picada amb les avellanes, les nous i la xocolata. Es cobreix el tall i les hortalisses amb aigua i vi i s'hi afegeix la picada i la nou moscada ratllada. S'hi tira la sal i es tapa, a foc lent, durant mitja hora llarga. Es pot acabar al forn fins que estigui al punt de daurat. S'acompanya d'un vi negre DO. Terra Alta.