Josep Fornés

En Europa se vive un momento importante con respecto a la reivindicación de la soberanía de los viejos pueblos sin estructuras de estado. Escocia, Flandes y Cataluña emergen como alternativa al modelo de los estados nación de la Unión Europea. Cuando un pueblo tiene la posibilidad de poder vivir el momento histórico del nacimiento de un estado propio, asume colectivamente tres grandes responsabilidades: abandonar el pasado, repensar el presente y construir el futuro. En el siglo XXI la vieja Europa continúa siendo una realidad plural llena de riesgos y de potencialidades. Uno de los viejos riesgos de Europa es el radicalismo excluyente que la marcó durante el siglo XX con algunos de los más crueles genocidios de la historia. Por el contrario, una de las grandes potencialidades de Europa puede hallarse en la misma base de su propia sociedad, en la capacidad de empatía de clase de la gente corriente de sus antiguos pueblos, en la permeabilidad inclusiva, en las nuevas ut

  A Europa es viu un moment important pel que fa a la reivindicació de la sobirania dels vells pobles sense estructures d’estat. Escòcia, Flandes i Catalunya emergeixen com a alternativa al model dels estats nació de la Unió Europea. Quan un poble té la possibilitat de poder viure el moment històric del naixement d’un estat propi, assumeix col·lectivament tres grans responsabilitats: abandonar el passat, repensar el present i construir el futur. Al segle XXI la vella Europa continua sent una realitat plural farcida de riscos i de potencialitats. Un dels vells riscos d’Europa és el radicalisme excloent que la va marcar durant el segle XX amb alguns dels més cruels genocidis de la història. Per contra, una de les grans potencialitats d’Europa pot raure en la mateixa base de la seva pròpia societat, en la capacitat d’empatia de classe de la gent corrent dels seus antics pobles, en la permeabilitat inclusiva, en les noves utopies col·lectives que aquesta mateixa gent sigui ca

Un nou bloc on es pot trobar inventariada la meva col·lecció particular d'objectes etnogràfics recolectats arreu del món. Una col·lecció de patrimoni etnològic material de ls Països Catalans, de la Península Ibèrica, del Magrib, d e l'Amèrica L latina, de l'Índia , de l'Orient Mitjà, d'Europa i d'Àfrica.  S'hi poden trobar referenciades eines del camp, objectes de vida quotidiana  dels segles XIX, XX i XXI. Només cal entrar a http://josepfornesetnografia.blogspot.com.es/ http://josepfornesetnografia.blogspot.com.es/

La coca de recapte és una coca salada d'hortalisses escalivades, típicament mediterrània. Als Països Catalans s'elabora des de molt antic, tan al Principat com a les Illes i al País Valencià, des del Segrià fins l'Alacantí. Germanes de la coca de recapte catalana es poden considerar la pizza napolitana i les altres variants de coques italianes, turques, àrabs i magribines. La recepta que presento pot tenir moltes variants segons si la massa de pa és gruixuda o prima, i segons els ingredients. Entre les hortalisses podrem triar el pebrot vermell o el  verd, l'albergínia, el carabassó, la ceba, el tomàquet... Entre els salaments podem optar per l'arengada, els seitons, els ganyims... Entre les carns podem escollir les diferents butifarres, els lloms i altres carns, normalment de porc. També podem optar per posar-hi només vegetals i donar-li un toc picant. Ingredients per a la massa: 250gr. de farina 3 cullerades d'oli d'oliva 1/2 got d'aigua tèbia

Sant Medir http://vimeo.com/20293016

  http://www .youtube.com/watch?v=cVapAoNDnfo&feature=youtu.be El projecte Cordes del Món i l'exposició itinerant del MEB "Gent de Festa" a les festes de la Mercè 2012, els dies 22 i 23 de setembre. Mostrem en aquesta noticia un vídeo de resum i algunes fotografies obtingudes per l'equip del MEB dels assajos, balls i concerts que Cordes del Món i el Museu Etnològic de Barcelona van oferir dins dels actes de les Festes de La Mercè 2012. Cordes del Món i l'exposició itinerant del MEB "Gent de Festa"; música, ball i cultura per a la Festa Gran de Barcelona.

Organistrum Ensemble és una agrupació que interpreta un repertori medieval i d'arrels popular de diferents èpoques i cultures. Ací en veiem un tall de la seva actuació dins els actes de les Festes de La Mercè 2012. I en aquest enllaç hi trobareu una de les peces interpretades el dia 24 de setembre, al Parc de la Ciutadella. http://www.youtube.com/watch?v=QnxJyU47u9A&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=lspptRtWb64&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=P11Ae7UuTPk&feature=youtu.be

BAN Quan s’acosta el mes d’agost, quan la llum no dura massa, hi ha un trocet de món a on embellim carrers i places. Si fa fresca a hora baixa anirà en Joan desvetllant un secret tot fet de caixes, de filferro i paperam. Al balcó del senyor Pere hi ha penjat un elefant, i entremig d’un món de mones, un ninot el va empaitant. A l’entrada del carrer, entre el forn i el bar d’en Cisco, hi ha festaires a recer, quatre gotes mal comptades. El vent bufa de tronada, Collserola es veu tapat, Gràcia és tota endiumenjada i a la plaça hi ha envelat! A la porta, amb lletres grosses, un bàndol hi ha penjat que te diu, entre altres coses, quarts i hores ben tocats: “Avui ball fins a les dues, que demà toca pencar, que els dies abans de festa fins a quarts de quatre es pot rondar. No donem feina al brossaire, que no calgui netejar, que només sentim la flaire del perfum de festejar Contra el foc diabolical fora robes delicades, cal vestir cotó, com cal, vade retro sucarrades! I aquell