Josep Fornés

Salut en aquesta tarda de festa. Salut i gràcies a la gent de les associacions, a les veïnes i als veïns del barri, a la bona gent de Barcelona que hem baixat a celebrar les festes de Sant Josep Oriol, la festa del barri del Pi. Les festes són una de les coses més extraordinàries que sabem fer la gent de Barcelona. Ho hem après a fer a casa, a la colla, al barri, i ho sabem inventar cada vegada que ens trobem per imaginar l’espai de pau i de treva en la nostra vida de cada dia, un temps diferent, per compartir moments de felicitat. La festa és un temps on hi caben les llibertats col•lectives, un moment on són permeses les diferències sense desigualtats. Un espai on s’inclouen els marges i on tothom tenim un paper en la societat que la festa recrea en cada mirada, en cada pas de dansa, en cada ball dels gegants. La gent que fem les festes inventem les tradicions i construïm els mites. De les històries sagrades del passat

Salut a la gent que hem volgut deixar-nos veure aquest diumenge de febrer a la plaça de la Vila. Dono les gràcies a qui ha gosat demanar-me que faci avui aquest Pregó de Sant Medir. A la Federació i a les colles, als qui sou aquí al balcó i als qui sou a la plaça. Fa tan de temps que escric pregons, bans i proclames, que no podia dir que no. Ben bé han estat trenta anys de signar amb pseudònims, amb noms tan inversemblants com il•lustres. Potser sí que ja havia arribat l’hora de parlar de la festa de tu a tu. Allò que la gent som capaços d’imaginar col•lectivament és molt valuós. La Cultura és una construcció simbòlica que fem els humans. Mengem, cantem i ens emocionem seguint pautes apreses en família, en colla, en societat. Inventem tradicions, creiem en mites i construïm noves llegendes. Però si una cosa sabem fer és crear col•lectivament el prodigi de la festa. Sant Medir és una festa que se celebra des de molt antic, quan

El Carnaval de Barranquilla és la fusió d'una triple herència (europea, africana i americana) en les quals les festivitats portades pels invasors espanyols, originades en arcaics ritus pre-cristians del Vell Món, es van combinar amb cerimonials indígenes i ritus seculars africans. L'encreuament entre indígenes, africans i europeus va donar com resultat la pluriètnia i per tant la seva lògica derivació multicultural que es manifesta amb esplendor en el Carnaval de Barranquilla.