Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol 2011 Festa Major del barri del Pi

Salut
en aquesta tarda de festa.

Salut i gràcies
a la gent de les associacions,
a les veïnes
i als veïns del barri,
a la bona gent
de Barcelona
que hem baixat
a celebrar
les festes
de Sant Josep Oriol,
la festa
del barri del Pi.

Les festes són
una de les coses
més extraordinàries
que sabem fer
la gent de Barcelona.

Ho hem après a fer
a casa,
a la colla,
al barri,
i ho sabem inventar
cada vegada
que ens trobem
per imaginar
l’espai de pau
i de treva
en la nostra vida
de cada dia,
un temps diferent,
per compartir
moments de felicitat.

La festa
és un temps
on hi caben
les llibertats col•lectives,
un moment
on són permeses
les diferències
sense desigualtats.

Un espai
on s’inclouen
els marges
i on tothom
tenim un paper
en la societat
que la festa recrea
en cada mirada,
en cada pas de dansa,
en cada ball dels gegants.

La gent que fem les festes
inventem les tradicions
i construïm els mites.

De les històries sagrades
del passat
en fem contes.

De les històries
del present
en fem llegenda.





Avui, com ahir,
seguim escampant
als quatre vents
les noves rondalles,
per internet.

Al barri del Pi
passen sovint
coses meravelloses.

Cada vespre
que les dones,
i que els homes
i que els joves
es troben al local
de l’associació
per imaginar
com serà la festa,
a cada pas de dansa,
a cada toc de gralla,
a cada passada de la planxa,
es construeix
alguna cosa més
que una il•lusió.

La Festa
de Sant Josep Oriol
arriba quan l’airet
que et ve a la cara
quan tombes
pel carrer de Petritxol
ja duu la olor
de la Primavera,
quan la gent del barri
surt al balcó
a prendre el primer sol,
quan la gent de la botiga
treuen les plantes
a la fresca
i quan,
tot just estens la roba,
que ja és eixuta,
si no plou.

Disset anys fa
que ballen avui
els gegants
i que l’Esbart
fa volar,
com en un sospir,
les seves millors gales.

En fa quinze que en Perot,
morrut i ferreny,
regala monedes.

Un Retaule,
fet a casa per la gent,
ens fa veure
algun “iaio” amb la perruca,
els grallers de serafins,
i els dimonis fent de sants,
recitant en rima fina
la vida dels sants
i dels bandolers:

Un Sant magre i ben coixet,
que pa sec només volia,
xarrupant aigua a galet,
de la font només beuria.

Ell nasqué al carrer d’en Cuc,
però a la Xina s’hi aniria,
si no fos per la salut,
però, mentre levitava, guaria.

Un bandoler d’Oristà,
Nyerro ell, que mai Cadell,
aquell temps per aquí rondava
per fotre bé el Virrei.

Fins el Quixot en parlava:
Roque Guinart, deia ell,
portant trabuc o fusell
glosava sa gesta brava.

Perot en deien aquí,
del Mas de Rocaguinarda,
ajudava a tot veí
robant a la gent covarda.

Mai no el varen atrapar
La bona gent l’estimava.
A Nàpols es va embarcar
i li deien Capità!

Contes, mites i llegendes
que en un dia com avui
es fan presents,
com les històries
que es creuen com a certes.

Ara, més que mai,
importa allò que la gent sentim,
i ara sentim la Festa Major del Pi,
les Festes de Sant Josep Oriol.

Festers,
festeres
Diem ben fort:
Visca la Festa Major!