Entrades

Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva

 Festa laica i neotradicionalisme.  Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva IV Congrés Català d’Antropologia 2026 Comunicació de Josep Fornés Garcia Sembla que avui la festa popular és entre dos focs. Ente els menjacapellans, de tradició bullanguera, i els neobeatistes nostàlgics que semblarien aplicar la llei del pèndol per reivindicar una tipologia de nou espiritualisme, que aniria del bracet amb el ressorgiment de la ultradreta catòlica a Europa, anem distrets.  A casa nostra, el vell nacionalcatolicisme de l’Espanya franquista topa amb el laïcisme que semblava haver irromput amb l’anomenada transició democràtica del postfranquisme. Però es veu que ni tan sols havia entrat, o no amb tanta convicció com aparentava.  El règim del 78 no va fer una constitució tan aconfessional com alguns creien, sinó que va amarar d’ambigüitat un text legal que ho deixava tot ben lligat a una estaca que mai no tomba. Tota llei té una base cultural, social i ideològica que la suste...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Identitat

Jo m'he banyat al safareig de ma casa i he fet joguines amb sabó i amb blauet. Jo he fet volcans de paper de diari, amb salnitre i sofre i pols de carbonet. Jo he alçat els peus per a créixer depressa, per a guixar una altra ratlla, ben dret. He compartit sempre plors i rialles, i un raig de sol entre envans i parets. Jo he imaginat, entremig de baranes, xisclar les vies, xiular l'esmolet, quan el tramvia pujava depressa, i tot passava a poc a poquet. Jo m'he criat al replà de l'escala, entrant a cals veïns a pleret, i he assaborit, amb les nenes gitanes, berenars de festa i xocolate desfet. Sóc un bocí de la gent que fa feina, del qui somia en la festa despert. No m'enamoren ni gales ni ufanes, m'abelleix més ser pla que bafaner. Jo faig l'ullet a les causes dels lliures, i no vull guies, rectors ni cabdills. Em sé només com un aire que gosa volar amb el vent quan s'acosta el perill. Sé que sóc gent, per això em sé persona quan faig camí amb algú difere...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mireia Chaos canta un poema de Josep Fornés: Sant Jordi

 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Antònia Serra canta un poema de Josep Fornés: Sant Antoni

 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Dia de l’Associacionisme Cultural al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès

Imatge
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Imatge
    Un conte de Nadal Josep Fornés Garcia   Feia tard. Havia quedat a quarts de deu a casa d'en Joan i la Maria i ja no hi arribava. Oh, i encara havia de trobar alguna cosa simpàtica per a l'amic invisible. De fet era per a fer cagar el Tió, però es veu que feia més elegant dir-ho així quan la festa no era per a la canalla. Tot va ser entrar a la botiga de la cantonada, que ja va veure un munt d'objectes inútils d'allò més adients per al regal. Enmig d'una pila de serrells de purpurina i Pare Noels de balcó, va triar una diadema de banyes de cérvol amb estrelletes daurades. Aquella nit la Maria havia convidat a casa una nova amistat que havia conegut en un curs d'Història de l'Art. La Maria l'havia posat en guàrdia per la seva actitud misàndrica. Vivia amb un gat castrat amb símptomes més que evidents de toxoplasmosi, i ell, que era al·lèrgic als gats, havia tingut la precaució de prendre's aquell antistamínic que no el deixava gaire ...
3 comentaris
Més informació

Poema de la Fira de Sant Ponç

Imatge
Publica un comentari a l'entrada
Més informació