Eulàlia, la ben parlada, va viure en un temps mític, en una Hispània llegendària governada per Dioclecià, un perseguidor de cristians que enviava soldats a detenir la gent per les seves idees. Eulàlia, la captiva, va ser empresonada per la seva ideologia i les seves creences. Eulàlia, la màrtir, va morir tretze vegades, tantes com anys tenia. Eulàlia, la persistent, mai no va renegar de les seves idees, tot i que els jutges que la jutjaven hi van insistir amb tretze turments, tretze. La jove Eulàlia va ser l'admiració de la seva gent, de la gent que hi creia, de bisbes, de monjes i de capellans, però sobretot de la gent de la seva ciutat. La blanca Eulàlia cuidava tretze oques, tan blanques com la seva puresa, tretze. Eulàlia, la prodigiosa, va fer dels xiprers palmeres al Desert de Sarrià, perquè era amiga dels àngels. Eulàlia, l'angelical, que en la processò del seu enterrament va fer aturar l'arca, perquè volia entrar sencera a Barcelona, fins que un àngel, baixat del cel, va assenyalar el canonge que li havia furtat un dit com a relíquia. Eulàlia, la llegendària, que va morir nua en la creu d'aspa mentre un colom blanc exhalava el seu últim sospir mentre volava. Eulàlia, la patrona, que en la seva bandera donà coratge als defensors de la ciutat. Eulàlia, la mítica, que va escampar el seu record per cada racó de Barcelona, perviu en les històries de molts temps i es reinventa, encara ara, en les memòries de la gent.
Eulàlia, la ben parlada, va viure en un temps mític, en una Hispània llegendària governada per Dioclecià, un perseguidor de cristians que enviava soldats a detenir la gent per les seves idees. Eulàlia, la captiva, va ser empresonada per la seva ideologia i les seves creences. Eulàlia, la màrtir, va morir tretze vegades, tantes com anys tenia. Eulàlia, la persistent, mai no va renegar de les seves idees, tot i que els jutges que la jutjaven hi van insistir amb tretze turments, tretze. La jove Eulàlia va ser l'admiració de la seva gent, de la gent que hi creia, de bisbes, de monjes i de capellans, però sobretot de la gent de la seva ciutat. La blanca Eulàlia cuidava tretze oques, tan blanques com la seva puresa, tretze. Eulàlia, la prodigiosa, va fer dels xiprers palmeres al Desert de Sarrià, perquè era amiga dels àngels. Eulàlia, l'angelical, que en la processò del seu enterrament va fer aturar l'arca, perquè volia entrar sencera a Barcelona, fins que un àngel, baixat del cel, va assenyalar el canonge que li havia furtat un dit com a relíquia. Eulàlia, la llegendària, que va morir nua en la creu d'aspa mentre un colom blanc exhalava el seu últim sospir mentre volava. Eulàlia, la patrona, que en la seva bandera donà coratge als defensors de la ciutat. Eulàlia, la mítica, que va escampar el seu record per cada racó de Barcelona, perviu en les històries de molts temps i es reinventa, encara ara, en les memòries de la gent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada