Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Nadala

Imatge
Gebre al bosc damunt les fulles Que han caigut a la tardor, Pels corriols la molsa molla Fa del verd un tou de flors Collirem vesc de pinastre Enfilats dalt del brancam, Amb ses boles d'alabastre Guarnirem el millor ram Branquillons de bruguerola Amb ses petitetes flors, Suros, líquens, farigola I pedretes de colors Pintarem un cel d'estrelles, Amb cabanes de pastors I un món breu tot ple d'ovelles Ben aprop del menjador Amb un tros de roba vella Taparem de nit un tronc, Arraulits sota una estrella Somniarem que som més bons. Josep Fornés. 2014

Ser de Gràcia i decidir

Imatge
Ser de Gràcia i decidir. Josep Fornés, antropòleg. Article publicat al setmanari l'Independent de Gràcia el setembre de 2014 Quan passa una festa solem tornar a la normalitat. Però, si la festa és gran, sol deixar rastre, un rastre d’identificacions personals i col·lectives, poc perceptibles, però que ajuden a entendre qui som. La identificació és un concepte psicològic que relacionem directament amb la conducta, amb les habilitats, amb la ideologia, amb les creences i amb la història de vida de cada persona. Amb la identificació hom construeix la pròpia imatge. La identitat és una recerca per tota la vida, és un procés constant, saludable i dinàmic, que pot variar segons la voluntat de cada individu, i que conforma i reforça el propi ego adult. Els conflictes que intervenen en aquest procés ens fan créixer com a persona. Només amb la construcció lliure i voluntària de la pròpia identitat podem assolir l'autoestima necessària per a una bona salut mental. Els humans sóm

La festa a la ciutat dels senyors

Imatge
La  festa  a   la  ciutat de ls  senyors Josep Fornés, antropòleg. Article publicat en el setmanari l'Independent de Gràcia l'agost de 2014 L’any 1784 el baró de Maldà describia en el seu “ Calaix de Sastre ”  la festa  del carrer d’En Roca a la Barcelona vella: “...ha portat  ( la festa) molt Poble a aquell vehinat, el mes Genteta en manigues de camisa, a seguir lo carrer den Roca, amunt i avall, proporcionantho la tranquila nit que feya ab la Lluna en son Quart Creixent”.    Rafael d'Amat i de Cortada , baró de Maldà i Maldanell,  era el nebot  campetxà i lletraferit del marquès de Castellvell i virrei del Perú, Manuel d’Amat   de Junyent Planella Aymerich i  Santa Pau ,  el qual  virrei espanyol , després de fortificar contra els pirates anglesos  un munt de ciutats colonials costaneres, de manar enumerar i tipificar un munt de pobles indígenes americans i fundar una companyia de Dragons,  es va casar per poders des de  la Cort de  Madrid amb Maria France

Plaçanovins

Imatge
  El mercat La plaça, l’àgora, el lloc de trobada on tothom s’assembla, el lloc de treva garantida des de sempre, el lloc acordat on tothom té llicència per establir una relació de semblant: el qui compra i el qui ven, sense que importi massa l’estatus ni cap altra categoria. Vet aquí el mercat. El mercat, com a sistema d’intercanvi generalitzat, ha garantit sempre un espai territorial i temporal de pau i ordre, un temps i un lloc on els qui compren i els qui venen simulen i mantenen llaços com de parentiu que segellen tractes presents i futurs. Els llocs de mercat són llocs especials on es donen de forma simultània i indissociable les funcions econòmica, simbòlica i social. El temps de mercat ha estat sempre un moment propici a la recreació d’un cert estat festiu, un moment especial on es permeten llicències que en un altre moment serien considerades com a inconvenients.   La festa El fenomen festiu aparellat als mercats és comú arreu de la nostra Mediterrània on e

Festa i protesta, les altres festes

Imatge
  Fotografia: Jornades Llibertàries Internacionals de Barcelona 1977 Parc Güell A finals dels anys setanta i principis de la dècada dels vuitanta del segle XX sorgeix a Catalunya un model de festa urbana que reprèn volada als anys noranta i arriba amb força renovada al segle XXI. Es tracta de festes amb activitats al carrer que incorporen una forta càrrega ideològica i reivindicativa i que contenen elements i estructura semblant a les festes tradicionals sense que se’n pugui atribuïr una adscripció territorial concreta més enllà del poble, la ciutat o del barri on se celebren. Un dels primers referents és el protagonitzat des del 1976 per ateneus llibertaris com el del número 52 del carrer del Perill del barri de Gràcia de Barcelona creat per gent provinent de la Vocalia d’Afers Socials de l’Associació de veïns Vila de Gràcia entre els quals destaca en Joan Oliva, veterà llibertari gracienc. Al carrer del Perill es van celebrar festes alternatives durant la festa maj

Antes de que me fusilen los míos, que lo haga el enemigo

Imatge
Publicado en Revista Rambla y Diario Público Por Javier Coria. Fotos: Guillem Sans Sábado, 01 de Febrero de 2014 Antoni Fornés Arás tiene 97 años y, en una de sus varias fugas del hogar familiar en Barcelona, a la edad de 20 años se alistó por las bravas en las filas de la 29 División de la milicia del POUM que partía al frente de Huesca, durante la Guerra Civil, conociendo a George Orwell en dicho frente. Declara no saber lo que es el miedo, aunque estuvo a punto de ser fusilado y pasó por prisiones y campos de concentración, esos campos que algunos niegan que existieran en España y que llaman eufemísticamente “Colonias de Trabajo”. En una larga conversación con Antoni Fornés nos explica su experiencia vital, con las luchas y contradicciones entre las fuerzas que defendían la legalidad republicana contra el golpe de los militares fascistas. Esta es la historia de un superviviente en el contexto de una España convulsa. Como nos advirtieron sus hijos presentes en