Entrades

La festa a la ciutat dels senyors

Imatge
La  festa  a   la  ciutat de ls  senyors Josep Fornés, antropòleg. Article publicat en el setmanari l'Independent de Gràcia l'agost de 2014 L’any 1784 el baró de Maldà describia en el seu “ Calaix de Sastre ”  la festa  del carrer d’En Roca a la Barcelona vella: “...ha portat  ( la festa) molt Poble a aquell vehinat, el mes Genteta en manigues de camisa, a seguir lo carrer den Roca, amunt i avall, proporcionantho la tranquila nit que feya ab la Lluna en son Quart Creixent”.    Rafael d'Amat i de Cortada , baró de Maldà i Maldanell,  era el nebot  campetxà i lletraferit del marquès de Castellvell i virrei del Perú, Manuel d’Amat   de Junyent Planella Aymerich i  Santa Pau ,  el qual  virrei espanyol , després de fortificar contra els pirates anglesos  un munt de ciutats colonials costaneres, de manar enumerar i tipificar un munt de pobles indígenes americans i fundar una companyia de Dragons,  es va casar per poders des de  la Cort de  Madrid amb Maria France

Plaçanovins

Imatge
  El mercat La plaça, l’àgora, el lloc de trobada on tothom s’assembla, el lloc de treva garantida des de sempre, el lloc acordat on tothom té llicència per establir una relació de semblant: el qui compra i el qui ven, sense que importi massa l’estatus ni cap altra categoria. Vet aquí el mercat. El mercat, com a sistema d’intercanvi generalitzat, ha garantit sempre un espai territorial i temporal de pau i ordre, un temps i un lloc on els qui compren i els qui venen simulen i mantenen llaços com de parentiu que segellen tractes presents i futurs. Els llocs de mercat són llocs especials on es donen de forma simultània i indissociable les funcions econòmica, simbòlica i social. El temps de mercat ha estat sempre un moment propici a la recreació d’un cert estat festiu, un moment especial on es permeten llicències que en un altre moment serien considerades com a inconvenients.   La festa El fenomen festiu aparellat als mercats és comú arreu de la nostra Mediterrània on e