Entrades

Ban de la Festa Major de Gràcia 2011

Imatge
Al tardet, a sota casa, la Jana va retallant  a tiretes,  gots i ampolles que tot l’any ha anat guardant Seran flors i fantasies de colors que van canviant quan de nit tot s’il·lumina i l’airet les va girant Filigrana de colors, llum, treball i cortesia, cel guarnit sota el balcó, recital de la utopia S’ha llevat de bon matí per muntar bé la parada: síndria, coca i gots pel vi, que el Manel fa matinades Quina olor que fan les traques quan tronen damunt l’asfalt. Són aromes de la festa, foc i encens del ritual Amb versos que van rimant, per fer gran la millor festa, surt avui de nou el Ban dient coses com aquestes: Festegem fins a les dues si demà hem de treballar, però si l’endemà és festa fins quarts de quatre podem ballar Als carrers hi haurà cabines per no haver mai d’embrutar en fanals i cantonades, tot ben net ho hem de deixar Hi haurà lloc per llençar el plàstic, llaunes, gots, pots i demés, serà un joc ben ecològic  reciclar vidre i papers Com que el barri és ple de ge

"El racisme i la xenofòbia a les societats democràtiques: la construcció de la ciutadania, un camí per aconseguir la igualtat de drets i oportunitats"

http://vimeo.com/18421821

Old Delhi

Reus. La Tronada

Sitges. Catifes de Corpus

Creta. Màtala. Κρήτη. Μάταλα

Sara. Li Santi Mario de la Mar

İstanbul Boğazı. Bòsfor

Carnaval de Barranquilla. Danza del Paloteo

Carnaval de Barranquilla. Danza de Indios

Marraqueix -Tamurt n Akkuc - مراكش

Wadi Rum وادي رم‎

Fatehpur Sîkri

Sant Joan entre dos pobles

Imatge
Dins del marc de les activitats del SANT JOAN ENTRE DOS POBLES catalano-veneçolà que celebrarem el dia 23 de juny (18h Plaça dels Ocellets), us invitem al taller gratuït de danses tradicionals de Sant Joan a Catalunya i a Veneçuela! El taller consistirà en una hora de danses tradicionals catalanes i una hora de danses tradicionals veneçolanes. Dia: dimarts 21 de juny del 2011 Lloc: Sala d'Actes del Centre Cívic El Sortidor (Pl Sortidor, 12; 08004 Barcelona). Metro: Poble Sec (L3). Hora: de 20h a 22h Entrada lliure i gratuïta Organitza Associació Cofradia de Sant Joan catalano-veneçolana, Esbart Dansaire Renaixença, Consulado de la República Bolivariana de Venezuela, Museu Etnològic de Barcelona, Centre Cívic El Sortidor, Tambores de mi Pueblo En el marco de las actividades del SAN JUAN ENTRE DOS PUEBLOS catalano-venezolano que celebraremos el día 23 de junio (ver cartel adjunto), les invitamos al taller gratuito de danzas tradicionales de San Juan en Cataluña y Venezuela!

Contes càustics: La platja

Imatge
Aquella tarda l’aigua semblava ben bé com si fos de metall. Es començava a sentir la tardor i ja no hi havia tanta gent a la platja. L’Alberto apurava el mate assegut a la tovallola. Ben a prop, un nano s’entestava a refer la fortalesa que, tossudament, les ones derribaven amb més eficàcia que l’exèrcit que l’assetjava des de migdia. Què n’és de gran i llarga la platja. Com n’és de gran el mar. A l’Alberto li agradava mirar-se’l. La sentía tan aprop. Aquell any no havien deixat fer focs, i ella no arribava. Ni ell mateix no entenia per què repetia aquell ritual cada dissabte, però sempre hi tornava. Ja fosquejava i va recollir. Enfilà la passarela de fusta fins a l’estació. Avui no hi havia els vigilants. Millor, va pensar, sempre li havien desagradat els uniformes, de molt abans d’haver de marxar per venir a Catalunya. Travessà depressa el pas de sota la via. Aquella fortor també li desagradava. Va sentir el xiulet del tren des de l’andana. No es va aturar. El pas del tren va o

La recepta: Mandonguilles amb sípia

Imatge
Aquesta recepta de cuina tradicional catalana de mar i de muntanya és un plat contundent genuinament mediterrani. Els plats de sípia estofada es coneixien ja a l'antiguitat clàssica. Grecs i romans eren mestres en l'elaboració de plats especiats i sucosos. La cuina medieval catalana també va mantenir el refinament i l'excel·lència a taula. Ingredients per a quatre persones: Dues sípies mitjanes 250 grams de carn picada de porc 250 grams de carn picada de vedella Molla de pa Llet de vaca Dos ous de gallina Una ceba grossa Dos tomàquets madurs Oli d’oliva verge extra d’olives arbequines Sal de mar Pebre negre Brou de peix Farina de blat Preparació: Es pica la carn de porc (panxeta i llom) i la carn de vedella (falda). En un bol es remullen dues llesques de pa en mig got de llet. En el mateix recipient es baten dos ous i s’hi tiren les carns picades i un polsim de pebre i sal. Es mescla tot amassant amb les mans fins que en quedi una pasta homogènia. Amb aque

Exposición sobre el patrimonio festivo en Barcelona: "La Patum y otros patrimonios"

Imatge
Los Países Catalanes son tierra de fiestas y de festeros. Algunas fiestas y tradiciones catalanas como la Patum de Berga, el Misteri de Elche, el Cant de la Sibila de Mallorca, el Flamenco de los gitanos catalanes y los Castells, las torres humanas, son ya patrimonio de toda la Humanidad. Pero hay aspectos de este patrimonio intangible que merecen una mirada íntima, una perspectiva interna para entender mejor su dinámica. En esta tierra pasan a menudo estas cosas, cada tarde que las mujeres y los hombres bajan de casa y se encuentran el local de la comisión de fiestas para imaginar cómo serán las guirnaldas y las luminarias. A cada corte de tijera, a cada golpe de martillo se construye algo más que una ilusión. Detrás de estos prodigios hay un patrimonio que hay que valorar. El Museo Etnológico de Barcelona ha documentado las fiestas y a la gente que las construye, en vivo y en directo, y lo ha hecho captando las imágenes de los procesos de trabajo o de creación colectiva en un espacio

Primavera

Imatge
Turonet de vores verdes que bressoles el Masroig quin goig fas quan et despertes un matí d’abril boirós. Pel camí de dalt la Coma lentament puja un tractor, vorejant bosc i marjades puja un home cap al tros. Timoneda, ruda i mata, ginestera i romaní frec a frec són amb la vinya, terra aspra i aspre el vi. A migdia, l’argelaga que grogueja en la verdor, a qui passa l’afalaga tot i sa poqueta olor. Vermellor de sòl d’argila, que ara té bona saó, al capvespre el sol rutila en un cel de mil colors. I un immens esquitx d’estrelles s’apodera de la nit, pampallugues enciseres que omplen un cel infinit.

Bacalao "a la llauna"

Imatge
El bacalao salado se conoce desde muy antiguo en la cocina catalana. Un pescado que podía llegar tierra adentro en condiciones óptimas para el consumo, lejos de la costa. Pero la receta que presento es barcelonesa y, por tanto, de cerca del mar. En las "cases de sisos" y los mesones de la capital de Cataluña, quienes venían de fuera de la ciudad encontraban un plato caliente siempre a punto: el bacalao "a la llauna". La receta incorpora el llamado "pimentón", una especie americana resultado de moler la ñora seca, que pretendía sustituir laantigua pimienta negra o "prebe bo" como todavía se llama en Mallorca, que llegaba desde muy antiguo de Oriente por la Ruta de las Especias. Ingredientes para uno que quiere quedar bien harto: Un morro de bacalao salado Una cucharadita de pimentón 2 ajos tiernos Aceite de oliva arbequina virgen extra del Baix Priorat DO. Siurana-Garrigues Un chorro de vinagre de vino tinto de garnacha DO. Montsant Prepara

Sant Ponç

Imatge
Al carrer de l’Hospital hi ha un racó que m’enamora on la llum frega suau camamilla i ruda alhora. Raig de llum, solet de maig, que beses la farigola entra ja pel finestral i porta la olor de fora. Regalèssia i codonyat, sàlvia, arrop i tarongina, romaní, menta, sidral i bresca de la mel fina. Sol de maig aquí al Raval, que al tardet tot ho il·lumines, has portat amb el firal tot l’aroma d’englantines

Octopus with potatoes

Imatge
Ingredients - An octopus - Two onions - Five large potatoes - Three Tomatoes - Four cloves of garlic - A bay leaf - A glass of dry white wine - Salt and pepper Preparation The cleaning octopus and boiled for twenty minutes. It removes the pot and cut. In a pan fry onions and tomatoes. Peel and break the potatoes. Put the octopus and the Papacy in the broken pot with garlic and bay leaf. It covers water, salt and pepper and it will strip the wine glass. It boiled

ジャガイモとタコ

Imatge
成分 -ポップ - 2つの玉ねぎ - 5つの大規模なジャガイモ -三トマト - 4、ニンニクのクローブ -ベイリーフ -辛口の白ワイングラス -塩、コショウ 準備 クリーニングタコと20分間煮沸した。これは、ポットとカットを削除します。パン炒め玉ねぎとトマトで。皮をむき、ジャガイモを破る。タコとニンニクとベイリーフと壊れた鍋にローマ教皇を入れてください。これは、水、塩、コショウをカバーし、それはワイングラスを取り除くことができます。 それは煮

El lavandero, el ministro y el emperador

Imatge
Esto era y no era, que en tiempos del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable hijo de Humayun, hijo del venerable Babur y de la hermosa Hamida Begun, vivía en los alrededores de la ciudad de Fatehpur Sikri un pobre hombre que pasaba sus días ganándose la vida lavando ropa en las frías aguas del río. Un día que el séquito real del Gran Akbar cruzaba el río para ir de cacería, el emperador comprobó que las aguas del río eran tan frías como para congelar los pies de cualquier guerrero, por bravo que fuese. Como el gobierno del emperador era reconocido por la sabiduría de sus ministros, se atrevió a retar su primer ministro, el venerable Bayran Jan, a encontrar a alguien que fuera capaz de aguantar sumergido hasta el cuello, y durante toda una noche, en las frías aguas del río. Si alguien era capaz de soportarlo le cubriría de oro y gemas preciosas. Pronto el ministro encontró la solución al reto del emperador en la persona del lavandero. El hombre se avino pensando e

El bugader, el ministre i l'emperador

Imatge
Això era i no era, que en temps del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable fill d’Humayun, fill del venerable Babur i de la bella Hamida Begun, vivia als verals de la ciutat de Fatehpur Sikri un pobre home que passava els seus dies guanyant-se la vida rentant roba a les fredes aigües del riu. Un dia que el seguici reial del Gran Akbar creuava el riu per anar de cacera, l’emperador va trobar que les aigües del riu eren prou fredes com per gelar els peus de qualsevol guerrer, per brau que fos. Com que el govern de l’emperador era reconegut per la saviesa dels seus ministres, va gosar reptar el seu primer ministre, el venerable Bayran Jan, a trobar algú que fos capaç d’aguantar submergit fins al coll, i durant tota una nit, en les fredes aigües del riu. Si algú era capaç d’aguantar-ho el cobriria d’or i gemes precioses. Aviat el ministre va trobar la solució al repte de l’emperador en la persona del bugader del riu. L’home s’hi va avenir tot pensant en la riquesa qu

La tele

Imatge
S’havia preparat un entrepà de salsitxes del pais amb pa amb tomàquet. Avui no tenia esma de fer el sopar. No podia amb la seva ànima. Havia estat tot el dia dreta, només havia pogut seure mitja hora per dinar i prou. Amb el plat en una ma i una llauna de cervesa en l’altra, es va deixar caure damunt la butaca. S’adonà que havia oblidat agafar el comandament de la tele. Va fer un glop i va intentar aixecar-se. En un primer moment els genolls se li van rebelar, com si vulguéssin dir: ja n’hi ha prou per avui! Agafant-se amb les mans a banda i banda del seient, va aconseguir alçar aquell cos masegat. Un genoll li va petar, amb un “clec” que tenia tota la pinta d’un renec. La fiblada li va arribar, pel darrera, fins al capdamunt de la cama. - Coi de ciàtica. A la tele no feien res de bo. Tornaven a posar un serial que no l’acabava d’entusiasmar, però que l’havia enganxat feia temps. Una metgessa malractada pel seu ex-marit, navegava en un mar de dubtes per si triava els favors d’un

Contes càustics: La Mariona

Imatge
La Mariona sempre va ser una noia de bona família. A casa eren moltes germanes, gent de missa. Em sembla que una va ser mestra. El noi era més baliga-balaga, però molt bon noi, potser el millor de tots. Feia d’artista. Recordo que tenien un piano antic, d’aquells de paret, que tocava una tieta seva que n’havia ensenyat. Aquells dits de sarment ranquejaven damunt la grogor de les tecles. Evitava fer-se forta en les notes que desafinaven. Però déu n’hi do com se’n sortia prou i encara. La tieta ensenyava piano a les nenes. La Mariona va tenir entrebancs de joveneta, quan la van agafar en aquell pis de comunistes, pobreta. Va estar a la presó i tot, i va haver de marxar a fora. Sempre va ser d’esquerres. El seu marit era molt de la ceba. Una família de gent important, de junta d’entitat, no pas gent de pila. Algun fins i tot havia arribat ben amunt a la política. La Mariona parlava poc, sovint escoltava i somreia. Els seus ulls sí que parlaven, però mai no entenies ben bé què volien

Quiche de espárragos y salmón

Imatge
Ingredientes: - 150 gramos de harina de trigo - Una taza pequeña de aceite de oliva - Una pizca de sal - 2 huevos - Un vaso de leche - 150 gramos de salmón - 150 gramos de espárragos verdes Procedimiento: Preparar una masa con un chorrito de leche, harina y aceite hasta que no se pegue en las manos. Poner la masa en un molde y meter en el horno a 200 grados durante 5 minutos. Se baten los huevos, un vaso de leche y una pizca de sal. Cortar los espárragos y el salmón en dados y mezclar. Verter sobre el molde de la masa ya cocida y hornear durante quince minutos más hasta que esté lista. Usted puede acompañar con un vino blanco del Penedés (D.O.Cataluña)

サーモンとアスパラガスのパイ

Imatge
成分: -小麦粉150グラム -オリーブオイルの小さなカップ -塩ひとつまみ -卵2個 -杯の牛乳 -サケの150グラム -グリーンアスパラガス150グラム 手順: 準備牛乳、小麦粉のダッシュと油彼らが手につかないまで生地。以下の型に生地を入れ、5分間200度のオーブンに入れる。 これは、卵と牛乳のガラスを破った塩ひとつまみを入れている。カットアスパラとサーモンのキューブとミックスに。 注ぎすべてが調理されるまで、再び15分間オーブンに入れ半分に生地を焼く以上。 あなたはペネデス(カタルーニャ)から白ワインと同行することができます

Cuentos cáusticos: El premio

Imatge
Ya eran más de las cinco y todavía no había podido pegar ojo. A él estas cosas nunca le habían importado demasiado, pero la edad es traidora. Quizá sí que le había afectado lo del premio. Recibir honores le parecía una tontería. Ahora les daban como a los churros, y a menudo a los que mandan. Pero su hija le había convencido: - Papa, tú sí que lo mereces. Y cosas de esas. Sólo podían asistir seis invitados. En la sala no se cabría con tanta gente. Debía dormir como fuese, si no no lo podría soportar. Con la ventana abierta entraban mosquitos. Creyó oir uno por la oreja buena, y parecía tener malas intenciones. Hacía calor. - No aguantaré la corbata. Quizás iré en mangas de camisa, qué diablos! La chica no me dejará... Las seis, y toda la noche en vela! El sueño llegó con el fresco de la madrugada. La sala era inmensa y llena de gente. Todos iban muy elegantes, como en una boda. Dos grandes arañas de cristal colgaban del techo altísimo. La alfombra era lo suficientemente ancha

魚のスープ

Imatge
六人のための原料: -頭と新鮮な魚の半分キロ -大きな玉ねぎのカップル - 2つのニンニク - 2つのニンニク紫色 -乾燥して、Nora -オリーブオイルエキストラバージンオリーブ -三完熟トマトは良い匂いを作成する -サフラン -それを焼いて乾燥したパンの6つのスライス、 -白ワイン、それは良いことだ -鉱山からの水の5リットル -海の塩を 準備: ポット沸騰では水を得た魚の頭は、それが十分に調理される。ひずみスープは、大皿にクールな頭を聞かせて。一度寒さ、区切りの骨や肉のゼリー。 ガーリックオイルのドレン紫色ではなく、燃えて鍋で。タマネギは、トマトを小さく切っすりおろしたニンニクがハッキングの被害に追加します。ソースは良好に保たれているまで、すべては弱火で調理される。そして、彼らはサフランとパルプノラ我々は浸漬時間前を開始置く。 パンは乾燥し、在庫の沸騰に置か潰された。私たちは魚、ゼリー、良い白ワインソース、ピクルスの光線のパン粉です。セーラムは、スープ煮込みます。 白ワインバッティングD.O.に伴われテラアルタ、非常に新鮮。

Sopa de rape

Imatge
Ingredientes para seis persoas: - Unha cabeza e un medio quilo de rape fresco - Un par de cebolas grandes - Dous de allo - Dous allo morado - A seca Nora - O aceite de oliva extra virxe, olivas - Tres tomates maduros para facer bo cheiro - Azafrán - Seis franxas de pan seco, assando-o - Un pouco de viño branco, é bo - Cinco litros de auga de mina - Sal Preparación: Nunha pota fervendo a cabeza de rape na auga ata que estea cocido o suficiente. Coe o caldo e deixe arrefriar a cabeza nunha bandexa. Despois de frío, os ósos separados e geléias de carne. Nunha pota con aceite de allo morado Doren, non queima. Xunto a cebola pequena cortada, tomate e allo ralado hackear. Todo é cocido a lume baixo ata que a salsa é ben preservado. A continuación, introduza o azafrán ea polpa Nora que comezou unha hora antes da inmersión. Esmagou o pan seco e engada a ferver co stock. Somos nós as migas de peixe, geléias, nun radio de salsa de un bo viño branco e vinagre. Salem e deixe ferve

Cuentos cáusticos: La glorieta

Imatge
Habían cambiado la hora y oscurecía pronto. Aquello le sacaba de quicio. No entendía como todo el mundo podía aceptar, como si fuera la cosa más normal del mundo, que a las tres fueran las dos. - Nos tratan como a las gallinas! Le cabreaba que terminara tan pronto el día. Todo era salir del trabajo, e ir a comprar cuatro cosas para la cena, que ya era noche cerrada. Le gustaba sentir que, fuera del trabajo, aún había vida por vivir. Se había acostumbrado a pasear por la carretera para ir a ver la puesta de sol. El otoño apenas acababa de empezar y el cielo ofrecía tantos colores como él era capaz de imaginar. El violeta de las nubes se recortaba en una luz inmensa que se apagaba, poco a poco, y matizaba las tonalidades del púrpura, del turquesa, del naranja ... Cogía el camino de las crestas, el más viejo de los caminos del término, porque pasaba por arriba de los viñedos y le ofrecía el mejor mirador. Aquel atardecer debía durar poco. Seguro que se le haría de noche en la Gl

Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol 2011 Festa Major del barri del Pi

Imatge
Salut en aquesta tarda de festa. Salut i gràcies a la gent de les associacions, a les veïnes i als veïns del barri, a la bona gent de Barcelona que hem baixat a celebrar les festes de Sant Josep Oriol, la festa del barri del Pi. Les festes són una de les coses més extraordinàries que sabem fer la gent de Barcelona. Ho hem après a fer a casa, a la colla, al barri, i ho sabem inventar cada vegada que ens trobem per imaginar l’espai de pau i de treva en la nostra vida de cada dia, un temps diferent, per compartir moments de felicitat. La festa és un temps on hi caben les llibertats col•lectives, un moment on són permeses les diferències sense desigualtats. Un espai on s’inclouen els marges i on tothom tenim un paper en la societat que la festa recrea en cada mirada, en cada pas de dansa, en cada ball dels gegants. La gent que fem les festes inventem les tradicions i construïm els mites. De les històries sagrades del passat

Contes càustics: La candidata

Imatge
Havien baixat molt en les enquestes. Tothom deia que es fotrien una bona patacada. Fins i tot la Júlia, que no era pas bona en això dels auguris, li ho havia dit amb aquella severitat categòrica de la que només en són capaços els vidents. - La culpa és dels socis de govern. De ben segur que si no haguéssim hagut de pactar, ara no hauriem de fer front a tanta boira. Li molestava la incertesa de les urnes. Haver de passar cada quatre anys per l’adreçador del sufragi universal, era un exercici d’humilitat al qual no s’acabava d’acostumar. I a més a ella li havia tocat anar més enllà del número trenta a les llistes, i no sabia si aquesta vegada sortiria o no. No patia pel sou de diputada. Tampoc patia pel teletac de les autopistes, ni per les dietes, ni per res d’això. Segur que el partit li trobaria alguna cosa. L’amoinava passar del càrrec a la Conselleria a la seva nova posició de ciutadana i prou. L’enrabiava que guanyessin els altres. Com li fotia haver de contemplar, impotent,

Ramón Vinyes, el erudito librepensador catalán de Barranquilla

Imatge
Artículo con motivo de la estancia de Josep Fornés Garcia en la ciudad de Barranquilla en marzo de 2011. La figura y la obra de Ramon Vinyes y Cluet (Berga, 8 de mayo de 1882, Barcelona 5 de mayo de 1952) tiene sus orígenes en la cultura de la Renaixença y el entorno político, social e ideológico de la Cataluña de su tiempo. La Renaixença fué un movimiento cultural catalán que llegó a su esplendor durante la segunda mitad del siglo XIX. Su nombre surgió de la voluntad de hacer renacer el idioma catalán como lengua literaria y de cultura después de los siglos de diglosia respecto al castellano. El estilo de la Renaixença es parecido al Romanticismo europeo, predominio de los sentimientos, la exaltación patriótica y los temas históricos. La lengua utilizada mezclaba cultismos y neologismos con palabras de la cultura popular. El entorno social del joven Vinyes era convulso. Durante la primera industrialización, muchas familias campesinas catalanas cambiaron el trabajo del campo por el

Viejas fiestas para nuevas identidades

Imatge
El Carnaval de Barranquilla en Barcelona y la experiencia del Museo Etnológico de Barcelona Josep Fornés y Garcia, enero de 2011 Ponencia inaugural del Tercer Encuentro de Investigadores del Carnaval. Museo de Antropología de la Universidad del Atlántico. Barranquilla 2 de marzo de 2011. La ciudad es el espacio prodigioso donde todos y todo puede ser visible e invisible a la vez, es el monstruo que nunca duerme, el tiempo dónde el día puede parecer noche y la noche puede parecer día. Toda ciudad es un conjunto alterable de construcciones tangibles e intangibles donde sólo hay una cosa inmutable: el cambio. Los cambios sociales y culturales que nos toca ahora vivir en las ciudades de Europa, quizás precisamente porque nos tocan muy de cerca y en primera persona, nos parecen tan radicales que a menudo cuando pensamos en la pluriculturalidad lo hacemos como si se tratara de algo nuevo. Pero no hace falta pensar mucho para darnos cuenta que nuestra sociedad contemporánea, como toda s