Josep Fornés

このレシピでは、カタルーニャの伝統的な料理、非常にバルセロナの典型です。 4人用成分： 一つの大きなタマネギ 二つの完熟トマト 三ニンニク エンドウ豆の100グラム サフランイベリア エイトエビ 烏賊 イカ ムール貝の半分キロ 米の4つのカップ 水の10メガネ サル 準備： カット非常に小さいスライスの野菜。鉄のフライパンに火を入れ、よく調理されるまで弱火で煮る。入れて魚介類をきれいに、エビやムール貝、全体作られていますを除いて、小さなスライスに切る。それは水の沸騰するまで一度すべてが調理される。それが調理されるまでは20分米と料理をスローします。それが解決し、あなたが食べるする準備が整いましたてみましょう。

Bu tarif Katalonya geleneksel mutfağı çok Barselona tipik bir örneğidir. Dört kişi için Malzemeler: Bir büyük soğan İki olgun domates Üç sarımsak Bezelye biri yüz gram Safran İber Sekiz karides Bir mürekkepbalığı A kalamar Midye Yarım kilo Pirinç Dört bardak Su Ten gözlük Tuz Hazırlanışı: Kesim çok küçük dilimler halinde sebzeler. Bir demir tavada yangın koyun ve iyi pişmiş kadar kısık ateşte pişirin. Koymak deniz ürünleri temiz ve karides ve midye tüm yapılır dışında, küçük dilimler halinde doğrayın. O suda kaynatın edinceye kadar sonra herşey pişirilir. Piştikten kadar bu yirmi dakika pirinç ve aşçı atar. Yerleşmek ve yemeye hazır olsun.

这个配方是加泰罗尼亚的传统美食，非常典型的巴塞罗那。 成份为四个人： 一个大洋葱 两个成熟的西红柿 三蒜 一百克的豌豆 藏红花伊比利亚 八虾 甲墨鱼 鱿鱼 半公斤贻贝 四杯米 十杯水 萨尔 准备工作： 在非常小片切的蔬菜。放在一个铁锅做饭的火，小火直到煮熟。把海鲜干净，切成小片，除了虾和所做的整个贻贝。当一切都熟，直到它使水沸腾。它引发了二十分钟，煮至饭熟它。让它稳定下来，你就可以吃。

هذه الوصفة هو المطبخ التقليدي من كاتالونيا، نموذجي جدا من برشلونة. المكونات لأربعة أشخاص : واحد بصلة كبيرة اثنين من الطماطم الناضجة ثلاثة الثوم مائة غرام من البازلاء الزعفران الايبيرية ثمانية روبيان سمكة من الصبيدج. والحبار نصف كيلو من بلح البحر أربعة أكواب من الأرز عشرة أكواب من الماء ش. طريقة التحضير : قطع الخضار في شرائح صغيرة جدا. اخماد الحريق في مقلاة الحديد ويطهى على نار هادئة حتى ينضج جيدا. ضع المأكولات البحرية نظيفة ومقطعة إلى شرائح صغيرة، ما عدا القريدس وبلح البحر التي تمت كلها. مرة واحدة كل شيء حتى ينضج يجعل يغلي الماء. فإنه يلقي الأرز ويطهى لمدة عشرين دقيقة حتى ينضج. فلتستقر وكنت على استعداد لتناول الطعام.

Homes i dones a pagès Per tal de comprendre els conceptes de masculinitat i de feminitat a la Catalunya rural a començament del segle passat, calia tenir presents dos conceptes bàsics, l’un aparellat al rol masculí i l’altre al femení. Aquests conceptes eren la “virilitat” masculina i la “vergonya” femenina. En un matrimoni, la “vergonya” de la dona confirmava la “virilitat” de l’home i viceversa. Tots dos conceptes eren complementaris i es reforçaven l’un a l’altre. Tot i així la “vergonya” era un valor social que la comunitat exigia als dos sexes. La “virilitat” era el valor masculí per excel•lència. S’adquiria des de petit a casa i a l’escola, on la diferenciació per sexes era omnipresent. Aquest concepte abstracte es podia definir com a l’absència de temor, més que no pas com a valentia, ja que implicava temeritat, abrandament contra el que calia lluitar sense pensar-s’ho, sense raonar. Sovint aquest “monstre” contra el qual calia lluitarera el deshonor d’un mateix o e

Les cinc tocades i encara no havia pogut dormir. A ell aquestes coses sempre li havien relliscat, però l’edat és traïdora. Potser sí que li havia afectat allò del premi. Rebre honors li semblava una rucada. Ara els donaven com a xurros, i sovint a la gent de la crosta. Però la seva filla l’havia convençut: - Papa, tú sí que ho mereixes. I coses d’aquestes. Només podien anar sis convidats. A la sala no s’hi cabria de tanta gent com hi hauria. Havia de dormir com fos, si no no ho podria suportar. Amb la finestra oberta entraven mosquits. Va sentir-ne un per l’orella bona, i semblava tenir males intencions. Feia calor. - No aguantaré la corbata. Potser aniré amb mànigues de camisa, què coi! La noia no em deixarà... Les sis, i tota la nit en vetlla! La son va arribar amb la fresca de la matinada. La sala era immensa i plena de gent. Tothom anava endiumenjat i semblava una boda. Dues grans aranyes de cristall penjaven de dalt del sostre altíssim. La catifa era prou ampla per a entra

En la cultura occidental la higiene personal ha tingut una relació històrica amb la posició social i la manera de guanyar-se la vida. Fins als estudis i descobriments científics de la Microbiologia, a mitjans del segle XIX, la majoria de la gent no establia una relació gaire estreta entre la higiene del cos i la salut. Tot i això, la gent sempre s’ha rentat i ha cuidat, poc o molt, la seva higiene personal. Un origen molt remot del sabó és ja documentat en tauletes sumèries a la Mesopotàmia de fa 2.500 anys. S’hi troba una recepta per a fer el sabó amb olis i potasa. L’ús que se’n feia no era per a la higiene corporal sino per a rentar la llana i les pells. Celtes, gals i amazigs també coneixien el sabó. El llegendari Mont Sapo –no surt en cap mapa- és d’on provindria l’origen de la paraula “sabó”. Segons una antiga llegenda romana, en aquesta muntanya mítica s’hi feien sacrificis d’animals. Les cendres de la incineració es barrejaven espontàniament amb els greixos mal cremats de le