Entrades

Construïr la festa. Les arts de l’efímer

Imatge
Les artesanies de la festa han estat capaces de resistir l’embat de totes les modernitats tot i els canvis dels darrers temps. Els guarniments dels carrers en les festes majors dels barris de les ciutats, viles i pobles de Catalunya encara transformen per uns dies l’espai comunitari de la vida quotidiana de la gent en un escenari de fantasia que dura tan poc temps com la mateixa festa. Catires de flors, enramades i guarniment de carrers son testimonis vius d’una tradició que es reinventa en cada edició de la festa. A Gràcia la reinvenció de la tradició ha adquirit la categoria de mite. Ampolles de plàstic, envasos de iogurt, arpillera, filferro, tela de galliner, o bé escumes de poliuretà; materials reutilitzats i de baix cost que donaran forma, color i volum a un sostre de fantasia arran de balconada en el carrer en festes. La participació esporàdica del veïnat en els dies propers a la festa és prou nombrosa. L’antic costum de guarnir només en una nit ha donat pas a un llarg

El Museu Etnològic de Barcelona

Imatge
Sumari: explicació del Museu Etnològic de Barcelona, introducció històrica. Característiques principals, la col•lecció, la programació, les exposicions, la comunicació, la relació institucional nacional i internacional. Nou enfocament de la museologia. La participació de les comunitats residents a Catalunya i el treball amb les cultures d’origen. Un museu amb història Des de les primeries del segle XX alguns intelectuals i erudits es plantejaren la possibilitat de fer un museu d’Etnografia a Barcelona. Acabada l’Exposició Universal de 1929 l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera organitzà el Museu Arqueològic en l’espai de l’antic Pavelló de les Arts Gràfiques. Allí Joan Amades i Gelats organitzà una primera col•lecció d’Etnografia segurament amb materials aplegats per ell mateix i per Rossend Serra i Pagès. Essent Agustí Durant i Sampere director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es repren la vella idea. Per això es demana a Ramon Violant i Simmora i a Joan Amades que or

Video: Patxa Manka, una tradició andina

La recepta "Gallina amb olives"

Imatge
Ara que ha nevat al Priorat em sembla un bon moment per donar a conèixer una recepta de la cuina prioratina: la gallina amb olives. Ingredients: - Una gallina grossa a octaus - 4 cebes mitjanes - 250 gr. d'olives arbequines - 3 branques d'api - 2 naps - 1 xirivia - 3 pastanagues - Oli d'oliva verge extra d'arbequina (D.O. Siurana) - Una copa de vi negre ranci de raïm de garnatxa (D.O. Montsant) Procediment: Es bull la gallina en una olla gran amb les herbes pel caldo: l'api, una ceba, la xirivia, els naps i les pastanagues. Un cop estigui ben tova es retira del caldo. En una cassola de terra es tira un bon raig d'oli d'oliva verge extra d'arbequina. Es talla la ceba a juliana i es sobregeix, volta i volta. S'hi tiren les olives i la gallina i es cobreixen amb el vi negre i el caldo de bullir la gallina (també podeu aprofitar els naps). Es deixa que faci la xup-xup fins que es redueix el suc. S'acaba el plat posant la cassola al f

Las nuevas poblaciones urbanas: migraciones y nuevas identidades culturales

Imatge
La ciudad es el espacio prodigioso donde todos y todo puede ser visible e invisible a la vez, es el monstruo que nunca duerme, el tiempo dónde el día puede parecer noche y la noche puede parecer día. Toda ciudad es un conjunto alterable de construcciones tangibles e intangibles donde sólo hay una cosa inmutable: el cambio. Los cambios sociales y culturales que nos toca ahora vivir en las ciudades, quizás precisamente porque nos tocan muy de cerca y en primera persona, nos parecen tan radicales que a menudo cuando pensamos en la pluriculturalitat lo hacemos como si se tratara de algo nuevo. Pero no hace falta pensar mucho para darnos cuenta que nuestra sociedad contemporánea, como toda sociedad compleja, incorpora internamente una realidad multicultural. Sin ir muy lejos, en casa de cada cual podemos constatar como las transformaciones a qué ha sido sometido el entramado de lazos de alianza, de filiación y consanguinidad que todavía denominamos familia, son dignas de ser consideradas

Carnaval

Imatge
El dissabte 16 de febrer de 1980 la premsa es feia ressò del primer Carnaval autoritzat a Barcelona després de la guerra. En l’imaginari col•lectiu apareixien les imatges dels darrers carnavals barcelonins d’abans de la guerra, del “temps normal” com en deia alguna gent, un temps que havia quedat fixat en la memòria amb escenes de senyoretes vestides de sirena i nois disfressats de pirata damunt una carrossa, “El rei Neptú”, guanyadora del concurs de la Rúa del Passeig de Gràcia de 1935. La Rua d’abans de la guerra era un espectacle itinerant que concentrava molt de públic. Les carrosses patrocinades per establiments i marques comercials eren les més vistoses, però també n’hi havia d’entitats i institucions. Aplegava també espontanis que lluïen les seves disfresses individuals, però el que més destacava eren les carrosses: plataformes, camions i camionetes disfressades amb garlandes de flors i escenografies de cartó-pedra obra dels més renombrats artesans de l’època. Els qui enca

Video: Sa Pobla a Gràcia 2005

Sant Antoni

Imatge
Al carrer, davant de casa, les cadires hem posat, i damunt d'una rabassa fustes velles hi hem plantat.  Pels terrats el fum escampa cants i gloses, sons eterns, que la gent pagesa canta vora el foc ara a l'hivern.  Aturant l'aire al seu pas va sonant mentre somia, tremolosa va cridant pels carrers la xirimia.   Freda nit de cor calent, fogueró de flames altes, culte antic, brasa roent que la gent al foc atanses.  Aigua i canya fregadissa, la ximbomba va sonant, aspre so que al món encisa, vell caduf que va plorant.  Plora l'aigua, vella amiga que el seu ventre, ara tan sec, fresca i clara travessava amb alegre frec a frec. Canta el vell que el temps mesura recordant tot el passat, canta el jove la ironia del que encara no ha arribat.  Nit de fum i fartanera arrauxada en el cantar, nit de càlida harmonia generosa en el parlar  Nit d'hivern, vella poblera, tú que plantes cara al temps, bruixa sàvia i remeiera, quí podrà dir

Sa Pobla a Gràcia

Imatge
El darrer dissabte de gener, enguany el dia 28, se celebra la Revetlla Mallorquina Sa Pobla a Gràcia Fa sis-cents anys que a Mallorca Sant Antoni és patró dels pagesos. El sant patró de la pagesia catalana medieval, va originar un ric costumari tradicional a l’illa: dimonis, foguerons, cants de ximbomba, torrada de botifarrons i sobrassada, fins al punt d'esdevenir una de les festes senyeres de l'hivern al camp mallorquí. La devoció antoniana fou importada pels catalans i convertida en una festa amb elements clàssics: àpats comunitaris amb derivats del porc, foc congregador que purifica, cants repentistes de simbomba que posen a prova l’agilitat dels versaires... Sant Antoni d’Egipte va ser un grec cristià que predicava a Tebes mil anys després dels faraons i s’enfrontava al poder romà amb valenta tossuderia; la mateixa etimologia del nom Antoni vindria a voler dir “el que planta cara a l’adversari”. Va ser el primer monjo i la seva idea de practicar aquesta forma de vida