Josep Fornés

Ingredients: 4 ous de gallina ben frescos 150 grams de sucre llustre 150 grams de farina flor Elaboració: Se separen les clares i es baten a punt de neu. S'hi va afegint la meitat del sucre fins que la merenga es faci espessa. Es baten els quatre rovells amb l'altra meitat del sucre fins a que agafin el color clar. Es va mesclant el rovell amb la merenga fins que es mesclen bé. Amb un colador fi es va afegint la farina flor com una pluja fina a la massa. S'enforna a 180 graus en forn calent en una safata amb paper de forn. Quan ha pujat es retira del forn i es deixa refredar. Els melindros acompanyen bé la crema de Sant Josep, la xocolata desfeta, el menjar blanc i altres postres dels Països Catalans.

L'aire porta olor de festa Pels qui venen i se'n van El vent fa volar les fulles Fulles del temps de Tots Sants Pel carrer es torren castanyes A les mans es porten guants Al mercat ja hi ha magranes Les magranes de Tots Sants Ara és temps de confitures De moniato i massapans, Codonyat i llepolies, Llepolies de Tots Sants Animetes estimades, Emocions en un sol ram De flors aviat marcides Flors marcides de Tots Sants Josep Fornés 2016

En la nit plena d'estrelles, per camins vells com el temps, ombres de la lluna vénen, somnis de futur incert. De l'Orient diuen que vénen, de Sabà, d'Efà i Madian, lentament, pressa no tenen, tard o d'hora arribaran. Fan olor d'aigua de roses, d'ambre i flor de taronger, de canyella i tantes coses! de sabó d'oli i llorer. Porten sèsam, mel i gloses i cançons d'amor i bres, contes vells, en vers i en prosa, que en mil nits i una han après. En les sàrries carregades no hi duen ni or ni encens, porten, per a fer el viatge, l'esperança de la gent. Als ulls porten la mirada de cent valls, de cent ciutats, al seu front ve dibuixada la memòria del passat. Han passat tantes fronteres pel desert i la mar gran que per a ells no hi ha barreres, blau del cel i el verd del camp. De l'Orient diuen que vénen amb records de sol i vent, porten pedres de Palmira agafades amb les mans....

El patrimoni promou-la-identificacio-del-poble. Entrevista Revista Tornaveu a Josep Fornés

http://www.btv.cat/alacarta/terricoles/40494/

El caciquisme va ser, i potser encara ho és, un sistema social i polític en el qual, tot i haver institucions democràtiques, en la pràctica el poder real es trobava en mans de persones que ostentaven una més gran influència econòmica i social que les altres. A aquestes persones se les solia anomenar cacics. La seva influència es feia sentir sobretot a nivell local, però també en àmbits més amplis. Aquestes persones solien tenir tendència a manipular els resultats o els mandats democràtics segons els seus interessos. El caciquisme es va consolidar al Regne d’Espanya durant la Restauració borbònica dels segles XIX i XX. Els Països Catalans no en van ser una excepció, malgrat els períodes revolucionaris. Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seva localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política, el bipartidisme, que la Restauració demandava. Els cacics solien ser, i els neocacics d’avui encara ho serien, person...

La Barcelona del segle XIV era la capital d’un dels estats més importants de la Mediterrània. L’any següent al primer Corpus, el 1321, a Barcelona es van estrenar dues campanes noves a la catedral, el “seny Ferial” (1321-1901), dedicat a santa Tecla, i “l'esquella Prima” (del 1321 fins ara), que eren testimoni del bon moment de la seu barcelonina. El model festiu era participatiu, els gremis s’encarregaven de gestionar, organitzar i executar els diferents entremesos de la processó. Les indulgències que es concedien als qui feien i anaven a les processons del Corpus van fer que la festa s’escampés aviat i arreu: Vic el 1318, Barcelona i Girona el 1320, Tarragona el 1359, i més tard Lleida, Tortosa, València, Perpinyà. L’any 1370 el Corpus Christi ja es celebrava de forma general. A Berga es creu que des del segle XIV se celebrava per Corpus a dins l’església la sorollosa “Bulla” anomenada més tard “Patum” pel so del tabal, documentada ja l’any 1525 fins que l’any 1723 es va treu...