Josep Fornés

Carnaval de Sants Angela Merkel, la nostra molt Honorable presidenta Ban Jo, Angela Merkel, 1a presidenta del land de Sants, he enviat Barcelona, Catalunya i Espanya a pastar fang i ara ja formeu part de la rica i pròspera Alemanya, un país que ja ha sortit de la cri$i i on lliguem els gossos amb salsitxes de Frankfurt. La gent de Sants vol ser d’Alemanya, se us ha omplert la “Baixa Saxònia” de tanta crisi i ara busqueu refugi en la més te(u)tona de les cancelleres per poder dir adéu a moltes coses: a una ciutat de disseny feta per als turistes i els carteristes; a un país amb un miniestatut, un miniaeroport i una miniclasse política i a un Estat modèlic en bombolles immobiliàries, corrupcions i monarquies que posen la mà a “la Caixa”... Dissabte 18 de febrer a les 17.30 h omplirem amb puntualitat germànica els carrers de Sants i Creu Coberta en la més multitudinària, intercultural i espectacular de les Rues mai vista; 45 comparses i més de 2.300 persones desfilant (serà més llarga ...

Ja ens ha arribat el BAN del Consell dels Bulls, aquella colla emmascarada que representa l'ànima del Carnaval. enguany el Ban és punyent com els temps que ens toca viure. Visca el Carnaval!   BAN Nos que som en Carnestoltes PROCLAMEM ... amb il · lusió, la fi del govern dels “galtes” i l’exili del Borbó Ja fa massa temps que dura la gran barra dels Botins, penques i judicatura, lladres, Camps i Urdangarins Fotem fora tot bandarra, llepa-culs i corruptor, mercenaris i paparres, fatxes i especuladors També posem a pa i aigua tot el qui, per ambició, aprofita que hi ha merda per remenar-la millor Assessors, canvia-camises, periodistes i voltors, malparits, bisbes, ministres, consellers i opinadors DISPOSEM que en nostra terra manin els treballadors, i que les treballadores decideixin per tots dos Que tothom pugui ajuntar-se amb qui més li faci el pes, home amb home, dona amb dona, una amb un o de tres en tres Que només seran sagrades la comuna llibertat, la igualtat, la cansal...

Aquest any 2012 se celebra el bicentenari del naixement de l’escriptor anglès Charles John Huffam Dickens a Portsmouth, Anglaterra. Dickens és el novelista més conegut de l’època victoriana. Descriptiu, crític amb la realitat social que l’envolta, excel·leix en la construcció i el   retrat dels personatges, reals o idealitzats, fins a consolidar el realisme idealista amb que s’ha definit el seu estil literari.   L’interès dels   seus relats breus ha sobreviscut el pas del temps fins arribar als nostres dies amb la frescor d’aquells contes universals que esdevenen tradició. A Catalunya l'obra de Dickens apareix en els fulletons en castellà de El Diario de Barcelona, però encara haurà d'esperar la traducció al català del primer relat. Un d’aquets relats és “ Lo magatzem d'antiguetats” , aparegut en el fulletó de La Renaixensa el 1892, fóu aquest el primer Dickens publicat en català. L’any 1843 Dickens publica “A Christmas Carol” que no es publica en català fins l...

La recepta de la salsa de romesco d'ametlles.  El millor d'una calçotada és la salsa. Jo la vaig aprendre a Valls en una trobada amb la bona gent de la Colla Joves dels Xiquets de Valls ara fa trenta anys en les festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela. Aquest romesco per a acompanyar els calçots el van fer les dones de la colla a casa seva, perquè en aquell temps no se'estilava l'infaust costum de consumir salsa industrial prefabricada. Ingedients:   Un quart de quilo d'ametlles marcona amb pell i tot. Dos tomàquets madurs ben frescos Deu alls sense pelar Dues nyores Un pebrot de romesco Sal de mar Oli verge extra d'olives arbequines de primera premsada (del raig) Un brot de menta blanca fresca Procediment S'escaliven al foc els alls i els tomàquets. Es posen en remull les nyores i el pebrot. Es torren les ametlles amb pell i tot (es pot fer a la plata del forn en calent). En un morter ben gran es fa una picada amb les ametlles torrades, e...

El Carnaval de Barcelona, instrumento de participación y cohesión social Publish at Calaméo or browse others.

Hablar de los orígenes del Carnaval no es hablar sólo de fiesta, es hablar de religión. Su dimensión y presencia en lugares distantes del planeta, como también su relación con otras fiestas de invierno, ha llevado a los estudiosos de la mitología popular a situar su origen en un tiempo muy remoto. Según estas teorías las historias sagradas de la antigüedad, los relatos de las gestas de los dioses de los pueblos vencidos pasarían a formar parte de la temática oculta de cuentos y de las leyendas, y se manifestarían en las fiestas que todo pueblo recrea como expresión simbólica de su memoria colectiva. Los dioses del pueblo vencido suelen ser oficialmente demonios por quien detentan el nuevo poder instaurado. Así es como las exteriorizaciones de la religión vencida han sido reprimidas con la máxima cueldad a lo largo de la historia, y sólo han sido permitidas las adaptaciones edulcoradas que la religión que los vencedores haya podido autorizar. Febrero es el mes central del Carnaval, y...