Josep Fornés

The Castells: Patrimony of the Humanity Force, balances, work, effort, community, solidarity, wisdom, value. These are the values of a Catalan tradition that now is a patrimony of all the Humanity.

Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya Autora del llibre: Rosa M. Canela Balsebre Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya/1. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Barcelona, 2010 Presentació divendres 12 de novembre a les 20.30h. a l’Ajuntament de la Fatarella Pròleg Un bé és més preuat com més escàs és. L’aigua és un bé indispensable per a la vida. Els humans portem tan de temps cercant l’aigua, que semblaria frívol parlar d’un origen remot fixat en un temps històric. Tot i amb això, hi ha qui parla de vuit mil•lennis enrere. Catalunya és una terra aspra i costeruda, una terra que s’ha de treballar de valent per a que hi hagi collita, pedra a pedra, traginant el millor sòl per al cultiu. Els catalans de les pedres treiem pans. La terra seca mediterrània on la pluja no sap ploure, on cada font és un tresor, on cada pou és una esperança, és terra de sauri...

Havien canviat l’hora i es feia fosc aviat. Allò el treia de polleguera. No entenia com tothom podia acceptar, com si fos la cosa més normal del món, que a les tres fóssin les dues. - Ens tracten com les gallines! Li emprenyava que acabés tan aviat el dia. Tot era plegar de la feina, i anar a comprar quatre coses pel sopar, que ja era negra nit. Li agradava sentir que, fora del treball, encara hi havia vida per viure. S’havia acostumat a passejar per la carretera i anar a veure la posta de sol. La tardor tot just acabava de començar i el cel oferia tants colors com ell era capaç d’imaginar. El violeta dels núvols es retallava en una llum immensa que s’apagava, a poc a poc, i matisava les tonalitats del porpra, del turquesa, del taronja... Agafava el camí de les carenes, el més vell dels camins del terme, perquè passava per dalt de les vinyes i li oferia la millor de les mirandes. Aquell capvespre havia de durar ben poc. De ben segur que se li faria de nit a la glorieta. De la g...

Els panellets de massapà tenen l'origen en la cort de Constantinoble. La massa es podia fer amb farines d'ametlla o de festuc i mel. el refinament de la cort va passar a la pastisseria popular. Àrabs i otomans van estendre aquesta pastisseria fina per tot l'imperi. Avui decoren la taula de Tots Sants i acompanyen els moniatos, d'origen americà (camotes)i les castanyes torrades al foc, les úniques pròpiament europees. En la foto, pastissets de massapà en una prestigiosa pastisseria de Marraqueix. Ingredients: 1 kg. d'ametlla ratllada 500 gr. de sucre fi 100 gr. de flocs de puré de patata Pell de llimona Procediment: Es posa el sucre al foc amb mig got d'aigua i es porta a ebullició. Es remena amb una cullera de fusta fins que agafi el punt de bola, o punt d'emperlar. Se sap que s'ha assolit aquest punt quan la gota de xarop que cau a la cullera agafa la forma de perla. Es mullen els flocs de puré de patata amb aigua calenta fins que agafi la co...

Participating, feeling part of the community, can be complex in an urban society. The fiesta is a good instrument for voluntary identification, freely feeling part of the community. Rituals express sentiments that are invisible in everyday life as a result of the behaviour imposed by social norms. Phrases like this are often used to express some of the added values that we feel in the fiesta, though many researchers have pointed this out before us. Edmund Leach considered that rituals could be understood as the representation of the dramas of a society, expressing its conflicts at the same time as covering them up. Claude Lévi-Strauss and especially Victor Turner were fascinated by the individual emotions that surface in ritual celebrations, clearly showing the communitas, the utopian idea of paradise, of a ideal threshold situation showing the creative force of the ritual process and in which there is a idealised social relationship that is apparently based on equality and solidarit...

No sé el teu nom, soldat. Però algun dia t'han dit pare, oncle, germà, fill meu, amor i estimat. No sé el teu nom, soldat. Però la terra és adormida i qui venç ha escrit la història ofenent la veritat. No sé el teu nom, soldat. Però davant de la mentida jo proclamo la memòria del teu somni de combat.

Ingredients per a 6 que mengen: - Un congre mitjanet - Arròs bomba - 250 grams de rossellones - 2 tomàquets madurs - 2 cebes tendres - 5 alls tendres - Un pebrot vermell - Sal de mar - Pebre negre - Aigua de mina - Oli d'oliva verge extra d'arbequines Procediment: Es neteja i es talla el congre en trossos que es puguin veure. Es fregeix en una cassola de terra amb un bon raig d'oli. Es reserva el peix i es prepara el sofregit amb els tomàquets ratllats, el pebrot, la ceba i els alls talladets. Es rectifica de sal i pebre. S'afegeixen les rossellones per a que s'obrin. Un cop fet el sofregit s'afegeix el congre fregit, l'aigua calenta i, quan bull, l'arròs (una tassa per persona, més una de propina si sóm de vida) L'arròs bomba s'infla bé i no se sol covar. S'acompanya amb un bon vi blanc de Batea ben fresquet(D.O. Terra Alta)