Entrades

Neocacics i clientelisme cultural

El caciquisme va ser, i potser encara ho és, un sistema social i polític en el qual, tot i haver institucions democràtiques, en la pràctica el poder real es trobava en mans de persones que ostentaven una més gran influència econòmica i social que les altres. A aquestes persones se les solia anomenar cacics. La seva influència es feia sentir sobretot a nivell local, però també en àmbits més amplis. Aquestes persones solien tenir tendència a manipular els resultats o els mandats democràtics segons els seus interessos. El caciquisme es va consolidar al Regne d’Espanya durant la Restauració borbònica dels segles XIX i XX. Els Països Catalans no en van ser una excepció, malgrat els períodes revolucionaris. Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seva localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política, el bipartidisme, que la Restauració demandava. Els cacics solien ser, i els neocacics d’avui encara ho serien, person

Corpus

La Barcelona del segle XIV era la capital d’un dels estats més importants de la Mediterrània. L’any següent al primer Corpus, el 1321, a Barcelona es van estrenar dues campanes noves a la catedral, el “seny Ferial” (1321-1901), dedicat a santa Tecla, i “l'esquella Prima” (del 1321 fins ara), que eren testimoni del bon moment de la seu barcelonina. El model festiu era participatiu, els gremis s’encarregaven de gestionar, organitzar i executar els diferents entremesos de la processó. Les indulgències que es concedien als qui feien i anaven a les processons del Corpus van fer que la festa s’escampés aviat i arreu: Vic el 1318, Barcelona i Girona el 1320, Tarragona el 1359, i més tard Lleida, Tortosa, València, Perpinyà. L’any 1370 el Corpus Christi ja es celebrava de forma general. A Berga es creu que des del segle XIV se celebrava per Corpus a dins l’església la sorollosa “Bulla” anomenada més tard “Patum” pel so del tabal, documentada ja l’any 1525 fins que l’any 1723 es va treu

Monges en campanya

Molta monja hi ha infiltrada En campanya electoral. Una ja està bil.locada, Amb les Cup i amb la Colau L'altra sembla ja aureolada Per la llum presidencial: Mas i Trias l'han fitxada Pel poder municipal. Tant de clero fent d'esponja Mai no és bo, fem-ne cabal, No hi ha enquesta ni hi ha monja, Ni rumor, premsa o canonge, Ni lladruc ministerial Ni mala art que enterboleixi, Adulteri o envileixi El sufragi universal!

El subtil sentit salvatge. Patrimonis, etnocentrismes i modernitats

Imatge
El subtil sentit salvatge Patrimonis, etnocentrismes i noves modernitats Josep Fornés, antropòleg, museòleg i mestre. “Entre els homes hi ha alguns que tenen tal o tal sentit d'una subtilesa extraordinària. Es veuen indis que jutgen per l'olfacte de la major o menor mescla que tenen els metalls preciosos, com ho fem nosaltres amb la pedra de toc. D'uns altres es diu que descobreixen a una gran distància el lloc on s'abriga alguna bèstia feroç; i els habitants de les illes Antilles distingeixen per l'olfacte si un francès o un negre ha passat pel camí. La perfecció dels sentits supleix en alguna manera entre els salvatges la feblesa de les seves facultats intel·lectuals.” Reflexiones sobre la Naturaleza. Escritas en alemán por M. Sturm, aumentadas y metodizadas por M. Luis Cousin Despréaux; y anotadas y puestas á la altura actual de las Ciencias Naturales por el D. D. Tomás Cuchi. Tomo IV, que comprende los meses de julio y agosto. Con aprobación del Ordin

Foguerons: Las hogueras de San Antonio.

Foguerons: Las hogueras de San Antonio. La verbena mallorquina Sa Pobla a Gràcia Josep Fornés y Garcia Hace seiscientos años que en Mallorca Sant Antoni es patrón de los labradores. El santo patrón del campesinado catalán medieval, originó un rico costumario tradicional en la isla: demonios, hogueras, cantos de zambomba, morcillas asadas y sobrasada, hasta el punto de llegar a ser una de las fiestas señaladas del invierno en el campo mallorquín. La devoción antoniana fue importada por los catalanes y convertida en una fiesta con elementos clásicos: comidas comunitarias con derivados del cerdo, fuego congregador que purifica, cantos repentistas de zambomba que ponen a prueba la agilidad de los poetas populares... San Antonio de Egipto fue un griego cristiano que predicó en Tebas mil años después de los faraones y que se enfrentaba al poder romano con valiente terquedad; la misma etimología del nombre, Antonio, vendría a querer decir “el que hace frente al adversario”. Fue el p

Nadala

Imatge
Gebre al bosc damunt les fulles Que han caigut a la tardor, Pels corriols la molsa molla Fa del verd un tou de flors Collirem vesc de pinastre Enfilats dalt del brancam, Amb ses boles d'alabastre Guarnirem el millor ram Branquillons de bruguerola Amb ses petitetes flors, Suros, líquens, farigola I pedretes de colors Pintarem un cel d'estrelles, Amb cabanes de pastors I un món breu tot ple d'ovelles Ben aprop del menjador Amb un tros de roba vella Taparem de nit un tronc, Arraulits sota una estrella Somniarem que som més bons. Josep Fornés. 2014

Ser de Gràcia i decidir

Imatge
Ser de Gràcia i decidir. Josep Fornés, antropòleg. Article publicat al setmanari l'Independent de Gràcia el setembre de 2014 Quan passa una festa solem tornar a la normalitat. Però, si la festa és gran, sol deixar rastre, un rastre d’identificacions personals i col·lectives, poc perceptibles, però que ajuden a entendre qui som. La identificació és un concepte psicològic que relacionem directament amb la conducta, amb les habilitats, amb la ideologia, amb les creences i amb la història de vida de cada persona. Amb la identificació hom construeix la pròpia imatge. La identitat és una recerca per tota la vida, és un procés constant, saludable i dinàmic, que pot variar segons la voluntat de cada individu, i que conforma i reforça el propi ego adult. Els conflictes que intervenen en aquest procés ens fan créixer com a persona. Només amb la construcció lliure i voluntària de la pròpia identitat podem assolir l'autoestima necessària per a una bona salut mental. Els humans sóm