Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Refugi de Nadal

En la nit plena d'estrelles, per camins vells com el temps, ombres de la lluna vénen, somnis de futur incert.
De l'Orient diuen que vénen, de Sabà, d'Efà i Madian, lentament, pressa no tenen, tard o d'hora arribaran.
Fan olor d'aigua de roses, d'ambre i flor de taronger, de canyella i tantes coses! de sabó d'oli i llorer.
Porten sèsam, mel i gloses i cançons d'amor i bres, contes vells, en vers i en prosa, que en mil nits i una han après.
En les sàrries carregades no hi duen ni or ni encens, porten, per a fer el viatge, l'esperança de la gent.
Als ulls porten la mirada de cent valls, de cent ciutats, al seu front ve dibuixada la memòria del passat.
Han passat tantes fronteres pel desert i la mar gran que per a ells no hi ha barreres, blau del cel i el verd del camp.
De l'Orient diuen que vénen amb records de sol i vent, porten pedres de Palmira agafades amb les mans.
Ombres de la lluna vénen amb els peus tots plens de fang, porten branques d…

El patrimoni promou la identificació del poble

Terricoles: Josep Fornés

Neocacics i clientelisme cultural

El caciquisme va ser, i potser encara ho és, un sistema social i polític en el qual, tot i haver institucions democràtiques, en la pràctica el poder real es trobava en mans de persones que ostentaven una més gran influència econòmica i social que les altres. A aquestes persones se les solia anomenar cacics. La seva influència es feia sentir sobretot a nivell local, però també en àmbits més amplis. Aquestes persones solien tenir tendència a manipular els resultats o els mandats democràtics segons els seus interessos. El caciquisme es va consolidar al Regne d’Espanya durant la Restauració borbònica dels segles XIX i XX. Els Països Catalans no en van ser una excepció, malgrat els períodes revolucionaris. Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seva localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política, el bipartidisme, que la Restauració demandava. Els cacics solien ser, i els neocacics d’avui encara ho serien, perso…

Corpus

La Barcelona del segle XIV era la capital d’un dels estats més importants de la Mediterrània. L’any següent al primer Corpus, el 1321, a Barcelona es van estrenar dues campanes noves a la catedral, el “seny Ferial” (1321-1901), dedicat a santa Tecla, i “l'esquella Prima” (del 1321 fins ara), que eren testimoni del bon moment de la seu barcelonina. El model festiu era participatiu, els gremis s’encarregaven de gestionar, organitzar i executar els diferents entremesos de la processó. Les indulgències que es concedien als qui feien i anaven a les processons del Corpus van fer que la festa s’escampés aviat i arreu: Vic el 1318, Barcelona i Girona el 1320, Tarragona el 1359, i més tard Lleida, Tortosa, València, Perpinyà. L’any 1370 el Corpus Christi ja es celebrava de forma general. A Berga es creu que des del segle XIV se celebrava per Corpus a dins l’església la sorollosa “Bulla” anomenada més tard “Patum” pel so del tabal, documentada ja l’any 1525 fins que l’any 1723 es va treure …

Monges en campanya

Molta monja hi ha infiltrada
En campanya electoral.
Una ja està bil.locada,
Amb les Cup i amb la Colau
L'altra sembla ja aureolada
Per la llum presidencial:
Mas i Trias l'han fitxada
Pel poder municipal.

Tant de clero fent d'esponja
Mai no és bo, fem-ne cabal,
No hi ha enquesta ni hi ha monja,
Ni rumor, premsa o canonge,
Ni lladruc ministerial
Ni mala art que enterboleixi,
Adulteri o envileixi
El sufragi universal!



El subtil sentit salvatge. Patrimonis, etnocentrismes i modernitats

Imatge
El subtil sentit salvatge
Patrimonis, etnocentrismes i noves modernitats
Josep Fornés, antropòleg, museòleg i mestre.

“Entre els homes hi ha alguns que tenen tal o tal sentit d'una subtilesa extraordinària. Es veuen indis que jutgen per l'olfacte de la major o menor mescla que tenen els metalls preciosos, com ho fem nosaltres amb la pedra de toc. D'uns altres es diu que descobreixen a una gran distància el lloc on s'abriga alguna bèstia feroç; i els habitants de les illes Antilles distingeixen per l'olfacte si un francès o un negre ha passat pel camí. La perfecció dels sentits supleix en alguna manera entre els salvatges la feblesa de les seves facultats intel·lectuals.”

Reflexiones sobre la Naturaleza. Escritas en alemán por M. Sturm, aumentadas y metodizadas por M. Luis Cousin Despréaux; y anotadas y puestas á la altura actual de las Ciencias Naturales por el D. D. Tomás Cuchi. Tomo IV, que comprende los meses de julio y agosto. Con aprobación del Ordinario, Barce…

Foguerons: Las hogueras de San Antonio.

Foguerons: Las hogueras de San Antonio.
La verbena mallorquina Sa Pobla a Gràcia
Josep Fornés y Garcia

Hace seiscientos años que en Mallorca Sant Antoni es patrón de los labradores.
El santo patrón del campesinado catalán medieval, originó un rico costumario tradicional en la isla: demonios, hogueras, cantos de zambomba, morcillas asadas y sobrasada, hasta el punto de llegar a ser una de las fiestas señaladas del invierno en el campo mallorquín.
La devoción antoniana fue importada por los catalanes y convertida en una fiesta con elementos clásicos: comidas comunitarias con derivados del cerdo, fuego congregador que purifica, cantos repentistas de zambomba que ponen a prueba la agilidad de los poetas populares...
San Antonio de Egipto fue un griego cristiano que predicó en Tebas mil años después de los faraones y que se enfrentaba al poder romano con valiente terquedad; la misma etimología del nombre, Antonio, vendría a querer decir “el que hace frente al adversario”.

Fue el primer monje…