Total de visualitzacions de pàgina:
dissabte 18 de febrer de 2012
divendres 17 de febrer de 2012
Ban del Carnaval de Sants 2012
Carnaval de Sants
Angela Merkel, la nostra molt Honorable presidenta
Ban
Jo, Angela Merkel, 1a presidenta del land de Sants, he enviat Barcelona, Catalunya i Espanya a pastar fang i ara ja formeu part de la rica i pròspera Alemanya, un país que ja ha sortit de la cri$i i on lliguem els gossos amb salsitxes de Frankfurt.
La gent de Sants vol ser d’Alemanya, se us ha omplert la “Baixa Saxònia” de tanta crisi i ara busqueu refugi en la més te(u)tona de les cancelleres per poder dir adéu a moltes coses: a una ciutat de disseny feta per als turistes i els carteristes; a un país amb un miniestatut, un miniaeroport i una miniclasse política i a un Estat modèlic en bombolles immobiliàries, corrupcions i monarquies que posen la mà a “la Caixa”...
Dissabte 18 de febrer a les 17.30 h omplirem amb puntualitat germànica els carrers de Sants i Creu Coberta en la més multitudinària, intercultural i espectacular de les Rues mai vista; 45 comparses i més de 2.300 persones desfilant (serà més llarga que les cues de l’INEM!). I és que després de fer-nos independents de Barcelona, el land de Sants ja comença a notar l’empenta de la locomotora d’Europa i enlluernarà tothom, com ens ha enlluernat la sentència del cas Gürtel.
Aquesta gran Rua serà el primer gran acte del nou land, que comptarà amb la participació de comparses de Sants, de Barcelona i Rodalies (una paraula que ens inspira tenint com tenim l’estació al costat!).
Tant se val quin sigui l’origen de les comparses, ja que les fronteres del land de Sants s’obren per a tothom que vulgui homenatjar-me.Finalment demano disculpes anticipades al Sr. Mascarell si el Carnestoltes no li agrada gens, gens, gens, gens, gens i gens.
Ell tindrà la sort de continuar sent ministre del nou land.Llàstima que dimecres de cendra se m’acabi el regnat i m’hagi de perdre el final dels casos Millet, Urdangarín, ... N’hi haurà per sucar-hi pa, encara que sigui de Viena.
dijous 16 de febrer de 2012
Ban del Carnaval 2012
Ja ens ha arribat el BAN del Consell dels Bulls, aquella colla emmascarada que representa l'ànima del Carnaval. enguany el Ban és punyent com els temps que ens toca viure. Visca el Carnaval!
BAN
Nos que som en Carnestoltes
PROCLAMEM
... amb il·lusió,
la fi del govern dels “galtes”
i l’exili del Borbó
Ja fa massa temps que dura
la gran barra dels Botins,
penques i judicatura,
lladres, Camps i Urdangarins
Fotem fora tot bandarra,
llepa-culs i corruptor,
mercenaris i paparres,
fatxes i especuladors
També posem a pa i aigua
tot el qui, per ambició,
aprofita que hi ha merda
per remenar-la millor
Assessors, canvia-camises,
periodistes i voltors,
malparits, bisbes, ministres,
consellers i opinadors
DISPOSEM
que en nostra terra
manin els treballadors,
i que les treballadores
decideixin per tots dos
Que tothom pugui ajuntar-se
amb qui més li faci el pes,
home amb home, dona amb dona,
una amb un o de tres en tres
Que només seran sagrades
la comuna llibertat,
la igualtat, la cansalada
i la humana dignitat
I, posats a fer...,
la sobrassada,el bon vi,
i un bon cava ben gelat,
la butifarra, l’allioli
i el conill escabetxat!
ABOLIM
Les retallades,
l’AVE i els desnonaments,
nuclears i cabronades,
MATS i transvassaments,
El Suprem, el coi d’AENA,
Espanya i l’espoli fiscal,
la RENFE, la Macarena
i el Tribunal Constitucional
De passada clausurem
la Conferència Episcopal
MERKOSÍ, l’EFEMEÍ,
l’EURO i el Banc Central
Tot plegat
PER CARNAVAL
dilluns 13 de febrer de 2012
Charles Dickens i Catalunya
Aquest any 2012 se celebra el bicentenari del naixement de l’escriptor anglès Charles John Huffam Dickens a Portsmouth, Anglaterra.
Dickens és el novelista més conegut de l’època victoriana. Descriptiu, crític amb la realitat social que l’envolta, excel·leix en la construcció i el retrat dels personatges, reals o idealitzats, fins a consolidar el realisme idealista amb que s’ha definit el seu estil literari. L’interès dels seus relats breus ha sobreviscut el pas del temps fins arribar als nostres dies amb la frescor d’aquells contes universals que esdevenen tradició.
A Catalunya l'obra de Dickens apareix en els fulletons en castellà de El Diario de Barcelona, però encara haurà d'esperar la traducció al català del primer relat. Un d’aquets relats és “Lo magatzem d'antiguetats”, aparegut en el fulletó de La Renaixensa el 1892, fóu aquest el primer Dickens publicat en català.
L’any 1843 Dickens publica “A Christmas Carol” que no es publica en català fins l’any 1910 amb el títol de “Càntic de Nadal”. Qui ho publica és la “Biblioteca d’El Poble Català”. El Poble Català, que neix el 1904 com a setmanari dels dissidents de la Lliga Regionalista, és la publicació del Centre Nacionalista Republicà des del 1906 fins al 1918. Al seu davant hi ha ben diverses i destacades figures de la cultura i la política catalanes com Francesc Rodon, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pous i Pagès, M. Aguilar, Feliu Elias, Manel de Montoliu, Gabriel Alomar, R. Raventós, Claudi Ametlla, Eugeni Xammar, Pompeu Fabra, Eugeni d’Ors i Andreu Nin.
La traducció al català de l’original anglès “A Chistmas Carol” va a cura de F. Girbal Jaume, El llibre l’imprimeix la Tipografia “L’Avenç” de la Rambla de Catalunya, 24 de Barcelona. Aquest acabarà essent un dels dinou títols que publicarà la Biblioteca de El Poble Català. El seu català prenormatiu és avui un dels aspectes interessants de la col·lecció. Cal destacar altres títols com “Fulls Escampats” d’Enric de Fuentes . E. Domenech Impressor Barcelona 1908, o “Recorts i Fantasies” d’Apel·les Mestres, del qual se celebra enguany el centenari, imprès a Fidel Giró Impressor Barcelona 1906.
En el pròleg de “Càntic de Nadal” Girbal confessa:
“Si mai per mai jo arribés a ser editor (y tinc per segur que no hi arribaré), asseguro que una de les primeres aventures que empendria fóra la publicació en català de les obres completes den Dickens, y un volum més, fent part de la mateixa colecció, que fóra sobre en Dickens: biografia, crítica, bibliografia, y sobre tot (he de confessar-ho) encèns, molt encèns y molta justicia al gran autor anglès. Perquè aquest autor ha assolit suma prerrogativa del geni: que, pera fer-li justicia, se li ha de cremar molt encèns en el diamantí encenser de l’impacialitat.”
Josep Carner, tradueix el 1918 “A Christmas Carol” amb el nou títol 'Una cançó nadalenca', aquesta seria la versió més celebrada. Carner és l’autor que millor expressa l’obra de Dickens en llengua catalana.
diumenge 12 de febrer de 2012
La recepta: Calçotada amb romesco
La recepta de la salsa de romesco d'ametlles.
El millor d'una calçotada és la salsa. Jo la vaig aprendre a Valls en una trobada amb la bona gent de la Colla Joves dels Xiquets de Valls ara fa trenta anys en les festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela. Aquest romesco per a acompanyar els calçots el van fer les dones de la colla a casa seva, perquè en aquell temps no se'estilava l'infaust costum de consumir salsa industrial prefabricada.
Ingedients:
- Un quart de quilo d'ametlles marcona amb pell i tot.
- Dos tomàquets madurs ben frescos
- Deu alls sense pelar
- Dues nyores
- Un pebrot de romesco
- Sal de mar
- Oli verge extra d'olives arbequines de primera premsada (del raig)
- Un brot de menta blanca fresca
Procediment
S'escaliven al foc els alls i els tomàquets. Es posen en remull les nyores i el pebrot. Es torren les ametlles amb pell i tot (es pot fer a la plata del forn en calent). En un morter ben gran es fa una picada amb les ametlles torrades, els alls escalivats, la polpa humida de nyores i pebrot i la polpa dels tomàquets. escalivats S'afegeig el brot de menta (que no es noti) i es va lligant la salsa amb el raig d'oli amb el setrill en el mateix morter fins que el cor us digui prou. Poseu-hi la sal.i remeneu.
Els calçots es couen en foc viu de sarments i es coven embolicats en papers de diari vell.
En una calçotada s'hi sol menjar botifarra negra, llangonissa crua i carns torrades a la brasa dels sarments.
Li anirà bé d'un vi negre de la D.O. Montsant, potser una garnatxa. Si hi suqueu pa, que sigui cuit amb llenya.
El reportatge fotogràfic que segueix és de la Calçotada de l'Associació de Veïns del carrer de Verdi del Mig de Gràcia.
Publish at Calaméo or browse others.
dimecres 8 de febrer de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)