En la nit plena d'estrelles, per camins vells com el temps, ombres de la lluna vénen, somnis de futur incert. De l'Orient diuen que vénen, de Sabà, d'Efà i Madian, lentament, pressa no tenen, tard o d'hora arribaran. Fan olor d'aigua de roses, d'ambre i flor de taronger, de canyella i tantes coses! de sabó d'oli i llorer. Porten sèsam, mel i gloses i cançons d'amor i bres, contes vells, en vers i en prosa, que en mil nits i una han après. En les sàrries carregades no hi duen ni or ni encens, porten, per a fer el viatge, l'esperança de la gent. Als ulls porten la mirada de cent valls, de cent ciutats, al seu front ve dibuixada la memòria del passat. Han passat tantes fronteres pel desert i la mar gran que per a ells no hi ha barreres, blau del cel i el verd del camp. De l'Orient diuen que vénen amb records de sol i vent, porten pedres de Palmira agafades amb les mans....
