Josep Fornés

En la Barcelona de1988 en el café del Artesà , el Ateneo de Gracia, el centro cívico de la Travesía de Sant Antoni del que yo era un joven director, empezamos un ciclo de café-concierto de música tradicional. Como fuera que en experiencias anteriores como los " Saraus de Primavera " en los jardines del antiguo Hospital de la Santa Creu , no habían tenido la continuidad deseada, los músicos impulsores no se habían atrevido a repetir la experiencia. Mi amistad con el músico Eduard Casals, compañero de gralla (dulzaina) en los " Grallers de Gràcia " y en el grupo de pasacalles " Pamipipa ", me animó a hacerle la propuesta a él ya su nuevo compañero de grupo, Jordi Fàbregas.   Como no daban crédito a mi propuesta, los fui a encontrar al bar de debajo de mi casa donde solían ir a comer, en la calle Torrent de l'Olla entre las calles de Betlem y Biada, muy cerca de donde vivía Jordi Roure que trabajaba en Radio 4, un buen músico que me vendió s...

http://www.youtube.com/watch?v=UCKVNHIHrR0

L'any 1988 al cafè de l'Artesà, l'Ateneu de Gràcia, el centre cívic de la Travessia de Sant Antoni del que jo n'era un jove director, vam començar un cicle de cafè-concert de música tradicional.  Com que experiències anteriors com els " Saraus de Primavera " en els jardins de l'antic Hospital de la Santa Creu, no havien tingut la continuitat desitjada, els músics impulsors no s'havien atrevit a tornar-hi.  La meva amistat amb el músic Eduard Casals, company de gralla als "Grallers de Gràcia" i al grup de cercavila "Pamipipa", em va animar a fer-li la proposta a ell i al seu nou company de grup, en Jordi Fàbregas. Com que no s'ho acabaven de creue, els vaig anar a trobar en un bar de sota casa meva on solien anar a dinar, al carrer del Torrent de l'Olla entre els carrers de Betlem i Biada, ben aprop d'on vivia en Jordi Roure que treballava a Ràdio Quatre, i que m'havia venut el seu acordió de botons per a que també l...

http://www.btv.cat/connexiobarcelona/

Era Nadal quan a Barcelona se celebrava el Tercer Congrés Internacional Pessebrista, l’any 1957. Un dels seus principals impulsors fóu l'historiador Josep M. Garrut, entusiasta, erudit i experimentat constructor de Pessebres, tal i com el definiria el Dr. Rudolf Berliner, antic director del Museu Nacional de Munich i del Museu de Providence als EUA. Aquell any Garrut publicava un llibre de referència: “Viatge a l’entorn del meu Pessebre”, i en ell definia d’una forma filosòfica el ritual del Pessebre: “...fer Pessebre és tornar de nou al començament dels temps, del temps nostre, propi, i del temps històric projectat en la immensitat dels dies i de les hores.” Els costums solen ser antics, però tenen història. Garrut parlava del “temps de la vellúria” però el situava en el seu univers particular concret i precís: “la calaixera de l’àvia”. Aquesta precisió de l’erudit, que d’allò que és local en dóna un enfocament universal, ens porta a una interessant comparació. Els ance...