Josep Fornés

Els codonys són el fruit del codonyer ( Cydonia oblonga ), un arbre de la família de les Rosaceae que sembla ser originari del Caucas. Però, com tot en aquest món, a més de la perspectiva botànica també té una perspectiva llegendària. Ta Jania, que es pronuncia Ta Janiá , i que en català sempre s'ha dit La Canea, és una bonica població de l’illa de Creta on segons una llegenda hi havia hagut el famós Jardí de les nimfes Hespèrides on hi havia l’arbre de la vida que donava les meravelloses pomes daurades que la deessa Era feia guardar al drac de cent caps, el temible Ladó, un dels adversaris de l’heroi Hèracles en els seus treballs. Doncs  vet aquí que aquelles pomes mítiques serien els nostres codonys. Els codonys són bons a començament de la tardor. Com que contenen molta pectina són excel·lents per a fer una deliciosa confitura: el codonyat. En aquesta recepta incorporo nous de noguera, una versió del codonyat que vaig conèixer a Lleó, al País Llionés, i que em sembla interess...

El Naturisme avui en dia és considerat com una filosofia de viure, un contacte harmònic amb la natura, que se sol fer visible per la nuesa en comunitat. el propi respecte, el respecte al proïsme i el respecte a la natura. Els anarquistes francesos Emile Gravelle (1855 – 1920), Henri Zisly (1872 – 1945) y Henri Beaulieu (1870 – 1944), "les naturien propagandistes" van ser els impulsors de la revista “Naturien” apareguda l'estiu de 1897,a París.. A Catalunya, Rossell, Montseny o Capo, implantaren els ideals del naturisme llibertari. A l'Europa de finals del segle XIX, amb la industrialització emergent, sorgiren diferents moviments socials, moviments higienistes burgesos, moviments obreristes i moviments llibertaris que introduïren les idees idealitzades de retorn a una humanitat en harmonia amb la natura.  Programa de TVE2 on parlem d'aquest tema.. http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-naturismo/1211493/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhc...

Documents fotogràfics del treball de camp etnogràfic a la Hauss de Marraqueix 2010

Fotografies dels treballs de camp a la Hauss de Marraqueix (Marroc) i a la Valduerna (País Llionès)

Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!  Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.-  Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;  n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.  Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.  Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.  A presencia dels parents deshonraven les donzel...

A finals dels anys setanta i principis de la dècada dels vuitanta del segle XX sorgeix a Catalunya un model de festa urbana que reprèn volada als anys noranta i arriba amb força renovada al segle XXI. Es tracta de festes i activitats parafestives al carrer que incorporen una forta càrrega ideològica i reivindicativa i que contenen elements i estructura semblant a les festes tradicionals sense que se’n pugui atribuïr una adscripció territorial concreta més enllà del poble, la ciutat o del barri on se celebren. Un dels primers referents és el protagonitzat des del 1976 per ateneus llibertaris com el del número 52 del carrer del Perill del barri de Gràcia de Barcelona creat per gent provinent de la vocalia d’afers socials de l’Associació de veïns Vila de Gràcia entre els quals destaca en Joan Oliva, el més veterà llibertari. Al carrer del Perill es celebren festes alternatives durant la festa major de Gràcia fins al 2002. L’ ”Ateneu Llibertari a Gràcia” integra grups de teatre de carrer...

Tota nova generació assumeix el lideratge social mitjançant l’obtenció de credibilitat. El crèdit d’un grup d’edat se sol aconseguir vinculant la pròpia imatge, la imatge pública del grup que detenta el poder, al prestigi social que pugui ser capaç d’obtenir del seu entorn. Tot depèn del capital social que pugui acumular. Passar el relleu és llei de vida, però no sempre és fàcil. Sovint hi ha hagut grups i individus poderosos que han oposat resistència a abandonar el lideratge social, s’hi han enrocat. Avui això es fa més evident si tenim en conta l’increment en l’esperança i en la qualitat de vida de la gent. Hi ha gent que s’entossudeix a sentir-se permanent i patèticament jove i capaç de liderar la vida dels altres. En contraposició a aquesta mena de “mania de voler manar”, sempre hi ha hagut una immensa minoria de gent a la qui mai no li han calgut els líders. Gent que manté un viu compromís de dissidència creativa i innovadora, que de vegades incomoda els menys valents i el...