Josep Fornés

Dins del marc de les activitats del SANT JOAN ENTRE DOS POBLES catalano-veneçolà que celebrarem el dia 23 de juny (18h Plaça dels Ocellets), us invitem al taller gratuït de danses tradicionals de Sant Joan a Catalunya i a Veneçuela! El taller consistirà en una hora de danses tradicionals catalanes i una hora de danses tradicionals veneçolanes. Dia: dimarts 21 de juny del 2011 Lloc: Sala d'Actes del Centre Cívic El Sortidor (Pl Sortidor, 12; 08004 Barcelona). Metro: Poble Sec (L3). Hora: de 20h a 22h Entrada lliure i gratuïta Organitza Associació Cofradia de Sant Joan catalano-veneçolana, Esbart Dansaire Renaixença, Consulado de la República Bolivariana de Venezuela, Museu Etnològic de Barcelona, Centre Cívic El Sortidor, Tambores de mi Pueblo En el marco de las actividades del SAN JUAN ENTRE DOS PUEBLOS catalano-venezolano que celebraremos el día 23 de junio (ver cartel adjunto), les invitamos al taller gratuito de danzas tradicionales de San Juan en Cataluña y Venezuela! ...

Aquella tarda l’aigua semblava ben bé com si fos de metall. Es començava a sentir la tardor i ja no hi havia tanta gent a la platja. L’Alberto apurava el mate assegut a la tovallola. Ben a prop, un nano s’entestava a refer la fortalesa que, tossudament, les ones derribaven amb més eficàcia que l’exèrcit que l’assetjava des de migdia. Què n’és de gran i llarga la platja. Com n’és de gran el mar. A l’Alberto li agradava mirar-se’l. La sentía tan aprop. Aquell any no havien deixat fer focs, i ella no arribava. Ni ell mateix no entenia per què repetia aquell ritual cada dissabte, però sempre hi tornava. Ja fosquejava i va recollir. Enfilà la passarela de fusta fins a l’estació. Avui no hi havia els vigilants. Millor, va pensar, sempre li havien desagradat els uniformes, de molt abans d’haver de marxar per venir a Catalunya. Travessà depressa el pas de sota la via. Aquella fortor també li desagradava. Va sentir el xiulet del tren des de l’andana. No es va aturar. El pas del tren va o...

Aquesta recepta de cuina tradicional catalana de mar i de muntanya és un plat contundent genuinament mediterrani. Els plats de sípia estofada es coneixien ja a l'antiguitat clàssica. Grecs i romans eren mestres en l'elaboració de plats especiats i sucosos. La cuina medieval catalana també va mantenir el refinament i l'excel·lència a taula. Ingredients per a quatre persones: Dues sípies mitjanes 250 grams de carn picada de porc 250 grams de carn picada de vedella Molla de pa Llet de vaca Dos ous de gallina Una ceba grossa Dos tomàquets madurs Oli d’oliva verge extra d’olives arbequines Sal de mar Pebre negre Brou de peix Farina de blat Preparació: Es pica la carn de porc (panxeta i llom) i la carn de vedella (falda). En un bol es remullen dues llesques de pa en mig got de llet. En el mateix recipient es baten dos ous i s’hi tiren les carns picades i un polsim de pebre i sal. Es mescla tot amassant amb les mans fins que en quedi una pasta homogènia. Amb aque...

Los Países Catalanes son tierra de fiestas y de festeros. Algunas fiestas y tradiciones catalanas como la Patum de Berga, el Misteri de Elche, el Cant de la Sibila de Mallorca, el Flamenco de los gitanos catalanes y los Castells, las torres humanas, son ya patrimonio de toda la Humanidad. Pero hay aspectos de este patrimonio intangible que merecen una mirada íntima, una perspectiva interna para entender mejor su dinámica. En esta tierra pasan a menudo estas cosas, cada tarde que las mujeres y los hombres bajan de casa y se encuentran el local de la comisión de fiestas para imaginar cómo serán las guirnaldas y las luminarias. A cada corte de tijera, a cada golpe de martillo se construye algo más que una ilusión. Detrás de estos prodigios hay un patrimonio que hay que valorar. El Museo Etnológico de Barcelona ha documentado las fiestas y a la gente que las construye, en vivo y en directo, y lo ha hecho captando las imágenes de los procesos de trabajo o de creación colectiva en un espacio...

Turonet de vores verdes que bressoles el Masroig quin goig fas quan et despertes un matí d’abril boirós. Pel camí de dalt la Coma lentament puja un tractor, vorejant bosc i marjades puja un home cap al tros. Timoneda, ruda i mata, ginestera i romaní frec a frec són amb la vinya, terra aspra i aspre el vi. A migdia, l’argelaga que grogueja en la verdor, a qui passa l’afalaga tot i sa poqueta olor. Vermellor de sòl d’argila, que ara té bona saó, al capvespre el sol rutila en un cel de mil colors. I un immens esquitx d’estrelles s’apodera de la nit, pampallugues enciseres que omplen un cel infinit.

El bacalao salado se conoce desde muy antiguo en la cocina catalana. Un pescado que podía llegar tierra adentro en condiciones óptimas para el consumo, lejos de la costa. Pero la receta que presento es barcelonesa y, por tanto, de cerca del mar. En las "cases de sisos" y los mesones de la capital de Cataluña, quienes venían de fuera de la ciudad encontraban un plato caliente siempre a punto: el bacalao "a la llauna". La receta incorpora el llamado "pimentón", una especie americana resultado de moler la ñora seca, que pretendía sustituir laantigua pimienta negra o "prebe bo" como todavía se llama en Mallorca, que llegaba desde muy antiguo de Oriente por la Ruta de las Especias. Ingredientes para uno que quiere quedar bien harto: Un morro de bacalao salado Una cucharadita de pimentón 2 ajos tiernos Aceite de oliva arbequina virgen extra del Baix Priorat DO. Siurana-Garrigues Un chorro de vinagre de vino tinto de garnacha DO. Montsant Prepara...