Josep Fornés

La Festa Major de Gràcia ha estat observada i comentada, enaltida, criticada i jutjada moltes vegades i des d’òptiques ben diferents. Periodistes, polítics, anecdotistes, historiadors locals i estudiants s’hi han abonat al llarg dels anys volent trobar la raó de ser d’un fenomen “peculiar” al bell mig de la conurbació metropolitana de la Barcelona del segle XXI. Al voltant de la festa s’hi han forjat mites positius i negatius. Hi ha qui ha volgut veure en la festa un aspecte romàntic, la pervivència d’una tradició o la nostàlgia d’un temps ja passat. Els qui la critiquen utilitzen sovint aquest darrer argument, troben que la festa no escau a una ciutat moderna i cosmopolita. “Això no és un poble, això és una ciutat” afirmen. A d’altres els molesta el soroll i la brutícia que origina una multitut festera en una setmana intensa plena d’actes festius gratuïts enmig de la trama urbana d’una ciutat que ha vist créixer molt el sector terciari i l’oferta turística des del 1982. Arribats ...

Aquello que la gente somos capaces de imaginar colectivamente es muy valioso. La Cultura es una construcción simbólica de los humanos. Comemos, cantamos y nos emocionamos siguiendo pautas aprendidas en familia, en grupo, en sociedad. Hoy como ayer inventamos tradiciones, creemos en mitos y construimos nuevas leyendas. Hoy, igual que ayer, seguimos lanzando a los cuatro vientos las nuevas fábulas, y lo hacemos también por internet. En las ciudades también hay cuentos que los jóvenes narran como historias ciertas al salir del instituto. La cultura de la sociedad compleja iguala aquello que antaño habíamos llamado rural de aquello que antes llamábamos urbano. La gente somos la misma gente en Rosario que en Grandoli, la misma en Barcelona que en la Barceloneta o en Gracia, también la misma que en Damasco o en Marraquech. Tenemos mitos en común de color azul y grana, rojiblanco o albiceleste. Llenamos juntos la calle en fiestas, pasamos todos juntos el mismo calor del verano y sufrimos ...

Allò que la gent sóm capaços d’imaginar col•lectivament és molt valuós. La Cultura és una construcció simbólica que fem els humans. Mengem, cantem i ens emocionem seguint pautes apreses en família, en colla, en societat. Ara com abans inventem tradicions, creiem en mites i construïm noves llegendes. Avui, igual que ahir, seguim escampant als quatre vents les noves rondalles, i ho fem també per internet. A ciutat també hi ha contes de la vora del foc que s’expliquen com històries ben certes en sortir de l’institut. La cultura de la societat complexa iguala allò que abans en deiem rural d’allò que abans en deiem urbà. La gent sóm la mateixa gent a la Fatarella que a Gràcia, però també a Cali, a Rosario o a Amizmiz. Tenim mites en comú “amb un nom que el sap tothom”. Omplim junts el carrer en festes, passem tots junts la mateixa calor d’estiu i patim junts la crisi que toca en cada temps, sobretot si sóm gent treballadora. Fa anys que el Museu Etnològic de Barcelona i la gent de la F...

Els bans de la Festa Major de Gràcia són dels pocs bans oficials que s’escriuen en vers. N’hi ha que els ha agradat trobar un referent en Enrique Tierno, quan feia d’alcalde a Madrid, perquè també feia bans municipals versiculats. Però Barcelona té una prou llarga tradició de bans i proclames carnestoltesques al segle XIX per a considerar els bans versiculats com un fenomen propi i antic. Cal remarcar que aquesta literatura satírica reviu a Gràcia el 1980 de la ma del Consell dels Bulls. Salvant l’enorme distància de la mordaç sàtira corrosiva dels gloriosos bans del Carnaval gracienc, el ban municipal de la Festa Major té la gràcia d’haver estat signat al llarg dels anys per una variada cort de mandataris municipals de tot signe i mida, entre la que podem trobar tres alcaldes i set regidors i regidores pel cap baix. El seu estil ha anat evolucionant, bo i mantenint un mateix caràcter que es podria definir com a “escatolíric”. És generalment acceptat que són obra d’una mateixa...

La identidad es la calidad que una persona tiene de ser ella misma. Se trata de un atributo ontológico por el cual aquello que es no puede dejar de serlo. Un sentimiento es una intuición confusa que no se puede justificar racionalmente. Sentir, pero, es tener conciencia del propio estado. Ser ya es otra cosa. Desde el concepto estático de Parménides, pasando por el devenir de Heráclito, la síntesis de Aristóteles, hasta llegar a la dialéctica tras Hegel, la Metafísica ha definido con creces el hecho de la existencia humana y la divina. Por qué pues debe aceptarse sin rubor que se diga que la condición de catalán es sólo un sentimiento? Cómo es que en un preámbulo, sin valor jurídico, se afirma que se recoje el sentimiento mayoritario de los catalanes para definir Cataluña como una nación? Una nación es una comunidad de personas con varios vínculos culturales, sociales, económicos o históricos comunes, que le dan una fisionomía propia, diferenciada y diferenciadora y una voluntad de...

La identitat és la qualitat que una persona té d’esser ella mateixa. Es tracta d’un atribut ontològic pel qual allò que és no pot deixar de ser-ho. Un sentiment és una intuició confusa que no es pot justificar racionalment. Sentir, però, és tenir consciència del propi estat. Ésser ja és una altra cosa. Des del concepte estàtic de Parmènides, passant per l’esdevenidor d’Heràclit, la síntesi d’Aristòtil, fins arribar a la dialèctica després de Hegel, la Metafísica ha definit prou abastament el fet de l’existència humana i la divina. Per què doncs s’ha d’acceptar sense rubor que es digui que la condició de català és només un sentiment? Com és que en un preàmbul, sense valor jurídic, s’afirma que es recull el sentiment majoritari dels catalans per definir Catalunya com una nació? Una nació és una comunitat de persones amb diversos vincles culturals, socials, econòmics o històrics comuns, que li donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i pr...

Ingredients - Un pop roquer - Dues cebes - Cinc patates grans - Tres tomàquets - Quatre grans d'all - Una fulla de llorer - Una copa de vi blanc sec - Sal i pebre Preparació El neteja el pop i es bull durant vint minuts. Es treu de l'olla i es fa a trossos. En una cassola es prepara un sofregit de ceba i tomàquet. Es pelen i es trenquen les patates. Es posen el pop i les papates trencades a la cassola amb els grans d'all i la fulla de llorer. Es cobreix d'aigua, es salpebra i s'hi tira la copa de vi. Es deixa bullir fent la xup xup.