Josep Fornés

Fotografies dels treballs de camp a la Hauss de Marraqueix (Marroc) i a la Valduerna (País Llionès)

Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!  Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.-  Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;  n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.  Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.  Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.  A presencia dels parents deshonraven les donzel

A finals dels anys setanta i principis de la dècada dels vuitanta del segle XX sorgeix a Catalunya un model de festa urbana que reprèn volada als anys noranta i arriba amb força renovada al segle XXI. Es tracta de festes i activitats parafestives al carrer que incorporen una forta càrrega ideològica i reivindicativa i que contenen elements i estructura semblant a les festes tradicionals sense que se’n pugui atribuïr una adscripció territorial concreta més enllà del poble, la ciutat o del barri on se celebren. Un dels primers referents és el protagonitzat des del 1976 per ateneus llibertaris com el del número 52 del carrer del Perill del barri de Gràcia de Barcelona creat per gent provinent de la vocalia d’afers socials de l’Associació de veïns Vila de Gràcia entre els quals destaca en Joan Oliva, el més veterà llibertari. Al carrer del Perill es celebren festes alternatives durant la festa major de Gràcia fins al 2002. L’ ”Ateneu Llibertari a Gràcia” integra grups de teatre de carrer

Tota nova generació assumeix el lideratge social mitjançant l’obtenció de credibilitat. El crèdit d’un grup d’edat se sol aconseguir vinculant la pròpia imatge, la imatge pública del grup que detenta el poder, al prestigi social que pugui ser capaç d’obtenir del seu entorn. Tot depèn del capital social que pugui acumular. Passar el relleu és llei de vida, però no sempre és fàcil. Sovint hi ha hagut grups i individus poderosos que han oposat resistència a abandonar el lideratge social, s’hi han enrocat. Avui això es fa més evident si tenim en conta l’increment en l’esperança i en la qualitat de vida de la gent. Hi ha gent que s’entossudeix a sentir-se permanent i patèticament jove i capaç de liderar la vida dels altres. En contraposició a aquesta mena de “mania de voler manar”, sempre hi ha hagut una immensa minoria de gent a la qui mai no li han calgut els líders. Gent que manté un viu compromís de dissidència creativa i innovadora, que de vegades incomoda els menys valents i el

Al tardet, a sota casa, la Jana va retallant  a tiretes,  gots i ampolles que tot l’any ha anat guardant Seran flors i fantasies de colors que van canviant quan de nit tot s’il·lumina i l’airet les va girant Filigrana de colors, llum, treball i cortesia, cel guarnit sota el balcó, recital de la utopia S’ha llevat de bon matí per muntar bé la parada: síndria, coca i gots pel vi, que el Manel fa matinades Quina olor que fan les traques quan tronen damunt l’asfalt. Són aromes de la festa, foc i encens del ritual Amb versos que van rimant, per fer gran la millor festa, surt avui de nou el Ban dient coses com aquestes: Festegem fins a les dues si demà hem de treballar, però si l’endemà és festa fins quarts de quatre podem ballar Als carrers hi haurà cabines per no haver mai d’embrutar en fanals i cantonades, tot ben net ho hem de deixar Hi haurà lloc per llençar el plàstic, llaunes, gots, pots i demés, serà un joc ben ecològic  reciclar vidre i papers Com que el barri és ple de ge

http://vimeo.com/18421821