Josep Fornés

BAN Quan s’acosta el mes d’agost, quan la llum no dura massa, hi ha un trocet de món a on embellim carrers i places. Si fa fresca a hora baixa anirà en Joan desvetllant un secret tot fet de caixes, de filferro i paperam. Al balcó del senyor Pere hi ha penjat un elefant, i entremig d’un món de mones, un ninot el va empaitant. A l’entrada del carrer, entre el forn i el bar d’en Cisco, hi ha festaires a recer, quatre gotes mal comptades. El vent bufa de tronada, Collserola es veu tapat, Gràcia és tota endiumenjada i a la plaça hi ha envelat! A la porta, amb lletres grosses, un bàndol hi ha penjat que te diu, entre altres coses, quarts i hores ben tocats: “Avui ball fins a les dues, que demà toca pencar, que els dies abans de festa fins a quarts de quatre es pot rondar. No donem feina al brossaire, que no calgui netejar, que només sentim la flaire del perfum de festejar Contra el foc diabolical fora robes delicades, cal vestir cotó, com cal, vade retro sucarrades! I aquell...

Les festes són moments forts en el calendari que marquen la diferència entre allò que és ordinari d’allò que és extraordinari. Ja a principis del segle passat, Arnold Van Gennep, un dels més eminents estudiosos d’aquestes qüestions a França, va entendre els rituals de pas com a celebracions de trànsit dels estadis en la vida dels humans. Més endavant l’antropòleg anglès Edmund Leach veia en les festes el trànsit de l’ordre profà a l’ordre sagrat. Les festes expressen el pas del temps en la vida de les col·lectivitats humanes, reforcen el sentit de la vida en comunitat, relliguen el passat i el present, trenquen momentàniament la quotidianitat i la rutina, i transformen allò que, bo o dolent, és habitual. La festa té a més a més un contingut simbòlic que sol ser reiteratiu i que amb el temps esdevé tradició. Com que els humans sóm animals simbòlics, la festa afecta el nostre comportament social. Aquest contingut psíquic i emotiu reforça el valor transformador de la festa, perq...

Monastery of Santa Maria de Vallbona National heritage of Catalonia: Monastery of Santa Maria de Vallbona Publish at Calaméo or browse others.

A la platja cau la tarda i les barques van salpant que avui és el dia del Carme i a la mar hi ha festa gran. Ella puja en la primera, ha volgut anar al davant, pentinant sa cabellera ara el vent la va besant. En la nau que va al darrere els músics donen el to, el vaivé de les onades marca el pas de processó. La corrua de les barques ha posat proa a ponent, el planar de les gavines fa petit el firmament. A babord giren les barques, tot el món està girant. Quan la barca arriba en terra cel i mar estan cremant.

Las historias de la noche más corta Hay una historia entre nosotros que, quien la busque, la encontrará. Así es como empiezan los cuentos las mujeres amazig del Magreb, y es así como quiero empezar a contar esta historia de las tradiciones de las fiestas del buen tiempo en los países catalanes, que llegan a su mayor esplendor la noche de San Juan. Se cuenta que, hace mucho tiempo, los antiguos pobladores de los Pirineos auyentaban la oscuridad y los espíritus de la noche más corta del año encendiendo hogueras en las cimas de las montañas bajando antorchas cuesta abajo hasta el valle, donde encendían una gran hoguera. Aquel fuego daba fuerza al nuevo sol que luciría en la mañana. El fuego de la noche de San Juan tiene muchos nombres en los países catalanes y en el país de Arán: foc, foguera,  gala, galades, falla, faia, falles, atxes, fai, faies, xerades, faites, fogueres,  barraques, faro, haro, heixets, foguerill ... La palabra falla viene del latín facula, que sig...